Llorenç Milans del Bosch i Mauri
Llorenç Milans del Bosch i Mauri (Arenys de Munt, 4 de setembre de 1811[1] - Madrid, 20 de gener de 1878)[2] fou un militar i polític català, fill del també militar Francesc Milans del Bosch i Arquer. Va participar en la Primera Guerra Carlina en el bàndol cristí. Amic íntim i personal de Joan Prim i Prats, va participar en els moviments que van provocar la caiguda de Baldomero Espartero el 1843 de la Regència. En 1844 fou escollit diputat al Congrés.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1811  Arenys de Munt (Maresme) | ||
| Mort | 20 gener 1878 Madrid | ||
 Senador al Senat espanyol | |||
| 22 març 1871 – 6 setembre 1872 Circumscripció electoral: Huelva | |||
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Huelva | |||
 Governador militar de Cartagena | |||
| 29 setembre 1868 – 16 octubre 1868 – Carlos Palanca Gutiérrez → | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 27 abril 1843 – 26 maig 1843 ← Joan Prim i Prats Circumscripció electoral: Barcelona | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | militar, polític | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Família | |||
| Pare | Francesc Milans del Bosch i Arquer | ||
| Germans | Joaquim Milans del Bosch i Mauri | ||
| Parents | Joaquim Milans del Bosch i Carrió, nebot | ||
El 1861 participa amb Prim en l'expedició anglo-franco-espanyola a Mèxic, negociant amb el president Benito Juárez el final de la intervenció europea que donava suport Maximilià I de Mèxic. El 1862 fou comissionat per a entrevistar-se amb Juárez a Veracruz. Al costat de Prim i la flota anglesa, va ser partidari del retorn a Espanya i no mantenir una guerra en terres llunyanes pel control del país, ja que considerava que tenia escasses possibilitats d'èxits. Participa en el fracassat alçament de Villarejo, però no fou ajusticiat, de manera que va poder donar suport a la Revolució de 1868. En el Sexenni Democràtic va ser capità general de Castella, retirant-se de l'activitat militar durant la restauració borbònica. El febrer de 1869, és elegit membre del congrés per la província de Huelva, i publica un llibre sobre organització de l'exèrcit.[3] Retirat, publicà alguns llibres sobre caça.[4] La ciutat de Reus li va dedicar un carrer.[5] Va ser fill de Francesc Milans del Bosch i Arquer, oncle de Joaquim Milans del Bosch i Carrió, oncle avi de Jaime Milans del Bosch y Núñez del Pino i besoncle de Jaime Milans del Bosch y Ussía.[6]
Referències
modifica- ↑ «Baptismes, matrimonis i defuncions d'Arenys de Munt 1810-1884». FamilySearch, 04-09-1811. [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ «Lorenzo Milans del Bosch y Mauri | Real Academia de la Historia». [Consulta: 22 maig 2022].
- ↑ «Proyecto de una nueva organización del ejército español». [Consulta: 27-II-2014].
- ↑ «La caza: utilidad de su conservación». [Consulta: 27-II-2014].
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 103. ISBN 9788497916929.
- ↑ https://e-noticies.cat/opinio/milans-bosch