Viquipèdia

Lluís Flaquer i Vilardebò

(S'ha redirigit des de: Lluís Flaquer)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Lluís Flaquer i Vilardebò (Mataró, 16 de juliol del 1946-) és sociòleg, escriptor i traductor. La seva tasca de recerca sociològica s’ha centrat sobretot en el conreu de la sociologia de la família, en què ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols. Com assagista la seva activitat ha versat especialment sobre temes de comunitat, llengua i identitat a Catalunya. D’altra banda, ha treballat com a traductor de l’anglès i del francès, en particular de clàssics del pensament social i de textos de psicologia, al català i al castellà. Des de 1982 ha exercit la docència i la recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on és des de 2016 catedràtic emèrit de sociologia. Al llarg de la seva trajectòria com a investigador ha estat professor visitant a diverses universitats de França, Alemanya, Regne Unit i dels EUA i persona experta en organismes nacionals i internacionals en temes de recerca.

Infotaula de personaLluís Flaquer i Vilardebò
Biografia
Naixement16 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Activitat
Ocupaciósociòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

El 1969 es graduà en Ciències Polítiques (Sciences Po) a l’Institut d’Estudis Polítics de París. Més endavant, feu estades a universitats del Regne Unit i finalment es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Per últim, obtingué un Doctorat en Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Alguns aspectes sociològics de la privacitat (1981), dirigida per Salvador Giner.

Gran part de la seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat al Departament de Sociologia de la UAB, amb una breu però intensa col·laboració amb el Institut d’Infància i Món Urbà de Barcelona (CIIMU) durant la primera dècada del segle XXI, actualment integrat en l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). En el CIIMU fou promotor i coordinador d'una xarxa europea sobre "El benestar de la infància” (WELLCHI NETWORK), finançada pel 6è Programa Marc de la Unió Europea, (2004-2007)[1] i col·laborà així mateix en la posada en marxa del Panel de Famílies i Infància (2005-2008).[2] D’altra banda, al llarg de la seva trajectòria com a investigador a la UAB assumí responsabilitats de direcció en projectes de diversos programes marc europeus i de plans estatals espanyols d’R+D+I.

Tot i tenir una formació acadèmica força pluridisciplinària, es professionalitzà ben aviat com a sociòleg i, des dels inicis de la seva carrera com a investigador s’interessà especialment per l'estudi de la família, la seva composició i organització i les seves interrelacions amb altres institucions socials així com les transformacions a què es veia sotmesa. Les seves primeres publicacions foren derivacions de la seva tesi doctoral, un estudi teòric sobre la sociogènesi de la vida privada i les conseqüències ambivalents del seu desenvolupament en una societat cada vegada més privatitzada.[3] Un segon àmbit d’investigació fou una enquesta duta a terme en una vila de la Catalunya Vella sobre les transformacions experimentades per l'estructura de la família arran del procés d’industrialització. Una darrera recerca digna d’esment fou una anàlisi quantitativa de la composició de les llars en l’àmbit espanyol fent servir dades dels censos de població de 1970 i 1981, on es destacava una clara difusió de les famílies nuclears amb una relativa persistència de formes familiars tradicionals. Clou aquesta etapa la publicació d’un parell d’assaigs sobre canvi familiar.[4]

Des del tombant del segle es pot observar en l’obra de Lluís Flaquer un creixent interès per les relacions entre la família i l'estat de benestar i per l'estudi de les polítiques familiars comparades.[5] A les dues darreres dècades les seves investigacions s’han diversificat vers diferents àmbits. L’anàlisi comparada de les relacions sovint amagades entre el treball formal i informal a sis països europeus pot oferir visions inèdites sobre l’articulació entre els estats de benestar i les seves famílies.[6] Així mateix, l’anàlisi del benestar de la infància, tant material com subjectiu, es pot considerar com a un bon criteri d’avaluació dels resultats  les polítiques familiars i per tant com a instrument de prevenció contra la pobresa infantil. D’altra banda, l'estudi de les noves polítiques de paternitat, de la significació de la implicació paterna en la cura dels fills i dels discursos que els acompanyen per part dels actors poden revelar avenços importants en la igualtat de gènere. Per últim, la recerca dels efectes de la separació i del divorci segons diversos tipus de custòdia pot obrir noves vies de cara a la reforma legislativa que permetin millorar la qualitat de vida dels infants.

Obres publicades modifica

En català
  • Flaquer, Lluís De la vida privada. Barcelona: Edicions 62, 1982.
  • Flaquer, Lluís El català, ¿llengua pública o privada? Barcelona: Empúries, 1996.
  • Giner, Salvador, Flaquer, Lluís, Busquet, Jordi i Bultà, Núria La cultura catalana: El sagrat i el profà, Barcelona: Edicions 62, 1996.
  • Flaquer, Lluís Les polítiques familiars en una perspectiva comparada, Barcelona: Fundació 'La Caixa', 2000.
  • Flaquer, Lluís. (ed.) Informe sobre la situació de la família a Catalunya: Un intent de diagnòstic, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002.
  • Flaquer, Lluís, Almeda, Elisabet i Navarro-Varas, Lara Monoparentalitat i infància, Barcelona: Fundació 'la Caixa', 2006.
  • Flaquer, Lluís Émile Durkheim. Sociòleg de la moral, Barcelona: Editorial UOC, 2011.
En castellà
  • Flaquer, Lluís y Soler, Joan Permanencia y cambio en la familia española, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1990.
  • Alberdi, Inés, Flaquer, Lluís y Iglesias de Ussel, Julio Parejas y matrimonios: Actitudes, comportamientos y experiencias. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales, 1994.
  • Flaquer, Lluís El destino de la familia. Barcelona: Ariel, 1998.
  • Flaquer, Lluís La estrella menguante del padre. Barcelona: Ariel, 1999.
  • Flaquer, Lluís Las políticas familiares en una perspectiva comparada. Barcelona: Fundación 'La Caixa', 2000.
  • Flaquer, Lluís (ed.) Políticas familiares en la Unión Europea. Barcelona: ICPS, 2002.
  • Solé, Carlota y Flaquer, Lluís (eds.) El uso de las políticas sociales por las mujeres inmigrantes. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer, 2005.
  • Flaquer, Lluís, Almeda, Elisabet y Navarro-Varas, Lara Monoparentalidad e infancia. Barcelona: Fundación 'la Caixa', 2006.
  • Flaquer, Lluís Émile Durkheim. Sociólogo de la moral. Barcelona: Editorial UOC, 2014.
  • Busquet, Jordi, Calsina, Miquel, Medina, Alfons y Flaquer, Lluís 262 conceptos clave de sociología. Barcelona: Editorial UOC, 2020.
  • Flaquer, Lluís, Cano, Tomás y Barbeta-Viñas, Marc (eds.) (2020). La paternidad en España. La implicación paterna en el cuidado de los hijos. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2020.
En anglès
  • Pfau-Effinger, Birgit, Flaquer, Lluís and Jensen, Per (eds.) Formal and Informal Work: The Hidden Work Regime in Europe. New York and London: Routledge, 2009.

Premis modifica

1983 Premi Crítica Serra d’Or d’Assaig pel seu llibre De la vida privada (1982).

2018 VI Premi Catalunya de Sociologia atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans a proposta de l’Associació Catalana de Sociologia, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i la Fundació Bancària La Caixa, per la trajectòria acadèmica del guardonat i la seva contribució a la sociologia de la família.

Referències modifica

  1. ↑ Flaquer, Lluís «Família i canvi social en una vila de la Catalunya vella». Papers. Revista de Sociologia, 45, 01-01-1995, pàg. 7. DOI: 10.5565/rev/papers/v45n0.1755. ISSN: 2013-9004.
  2. ↑ Graupera Gargallo, Isabel; Grau Rebollo, Jordi «La memòria històrica com a mecanisme cultural de dinamització del món local». Culturas. Revista de Gestión Cultural, 3, 1, 25-05-2016, pàg. 65. DOI: 10.4995/cs.2016.5184. ISSN: 2386-7515.
  3. ↑ Santiago, Jose «La estructura social a la luz de las nuevas sociologías del individuo». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 2015. DOI: 10.5477/cis/reis.149.131. ISSN: 0210-5233.
  4. ↑ Alberdi, Inés; Flaquer, Lluis; Reher, David S. «El destino de la familia». Reis, 85, 1999, pàg. 317. DOI: 10.2307/40184110. ISSN: 0210-5233.
  5. ↑ SÁNCHEZ, Luis M. PORTERO. La Política Comercial de la Unión Europea:. J.M Bosch, 2017-05-01, p. 589–626. 
  6. ↑ Minguez, Almudena Moreno «Formal and Informal Work. The Hidden Work Regime in Europe, by Birgit Pfau-Effinger, Lluís Flaquer, and Per H. Jensen (eds.)». Labor History, 53, 1, 2012-02, pàg. 156–158. DOI: 10.1080/0023656x.2012.650453. ISSN: 0023-656X.

Bibliografia modifica

  • Flaquer, Lluís (1999). “De la família a les polítiques familiars. Vicissituds d’un recorregut.” Papers. Revista de Sociologia. Núm. 59: 57-70.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Flaquer_i_Vilardebò&oldid=31552551»