Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa[1] (Còrdova, 24 d'agost de 1558 - Madrid, 1 d'octubre de 1596)[2] va ser un noble i aristòcrata, que va ser durant molts anys hereu de les cases de Comares i Aragó-Cardona, i com a tal va ser X comte de Prades.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1558 (Gregorià)  Còrdova (Espanya) |
| Mort | 1r octubre 1596 (38 anys) Madrid |
| X Comte de Prades | |
| 1575 – 1596 | |
| Família | |
| Família | Aragó-Cardona Fernández de Córdoba |
| Cònjuge | Ana Enríquez de Cabrera |
| Fills | Juana Ana Enric Diego Luis |
| Pares | Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga i Joana d'Aragó i de Cardona |
Va ser el fill de Joana d'Aragó i de Cardona, IV duquessa de Sogorb, i de Diego Fernández de Córdoba, III marquès de Comares.[2] Durant molts anys va ser l'hereu al ducat de Sogorb i a la resta d'estats patrimonials de la família.[3] En aquest sentit va ostentar el títol de comte de Prades.[1] No obstant això, Lluís va morir abans que els seus pares.[3] Es va casar amb Ana Enríquez de Cabrera y Mendoza a Madrid el 1578.[2] Seria el fill d'ambdós, Enric, el que acabaria sent el successor dels estats familiars, als tretze anys els dels marquesos de Comares, i als divuit els dels Cardona-Sogorb.[3]
Descendència
modificaDel seu matrimoni amb Ana Enríquez de Cabrera van néixer:
- Juana (ca. 1586 -?)
- Ana (1587-?)
- Enric (1588-1640)
- Diego (1590-1610)
- Luis (1591-1627)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Fluvià i Escorsa, 1979, p. 157.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fitxa de Lluís Ramon d'Aragó». Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Arxivat de l'original el 2016-10-21. [Consulta: 15 octubre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Carrió-Invernizzi, 2008, p. 36-37.
Bibliografia
modifica- Carrió-Invernizzi, Diana. El gobierno de las imágenes: ceremonial y mecenazgo en la Italia española de la segunda mitad del siglo XVII (en castellà). Madrid: Iberoamericana, 2008.
- Fluvià i Escorsa, Armand «Els comtes i el comtat de Prades». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 25, Núm. 1, 1979.