Lluís Martí-Codolar i Gelabert
Lluís Martí-Codolar i Gelabert (Barcelona, 24 d'agost de 1843 - Barcelona, 4 de novembre de 1915) fou un banquer i empresari català.
 Dret a l'esquerra, Lluís Martí-Codolar; assegut a la dreta, Joan Bosco  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1843 Barcelona |
| Mort | 4 novembre 1915 (72 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | banquer, empresari |
Fill dels comerciants Joaquim Martí i Codolar i Maria Àngela Gelabert i Jordà (vegeu casa-fàbrica Gelabert), va demanar a la Corona d'Espanya utilitzar els dos cognoms del seu pare com a primer cognom compost, ja que Martí era molt comú al principat i creava confusions. Se li va concedir per Reial Ordre del 23 de novembre de 1886.[1] Es va casar amb Consol Pascual i de Bofarull, amb qui van tenir sis fills, un d'ells, Sebastià Anton Martí-Codolar i Bofarull, que va ser diputat a la Mancomunitat de Catalunya.[2]
Inicialment va ser apoderat de les empreses familiars, també apoderat de la Casa Ruffer and Sons, de Londres, vocal de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, soci fundador de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1886), primer president de la secció de Comerç (1886-1888) i vicepresident de tota la Cambra.[1] Fundà el Banc Hispano Colonial, també la Societat General de Telèfons, que va ser una de les societats introductores del telèfon a Espanya, fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils.[3][4]
Finca Martí-Codolar modifica
Heretà del seu pare Joaquim la torre de la Granja Vella, que havia estat propietat eclesiàstica dels jerònims de la Vall d'Hebron,[5] En aquesta finca hi conreava verdures i fruites, produint-ne conserves a la fàbrica annexa; criava aus, amb una producció anual d'uns cent mil pollets que, segons la Revista Oficial de la Sociedad Nacional de Avicultores, era la més important d'Europa; produïa llet, amb 80 vaques, per les que va rebre diplomes de la Junta Provincial de Agricultura, Industria y Comercio, així com la Gran Creu del Mèrit Agrícola;[6]
Hi creà un zoo, amb un elefant, armadillos, estruços, nyandús, cangurs, llames, gaceles i molts altres animals, que el 1892 va vendre a la ciutat de Barcelona, i van constituir l'inici del Zoo de Barcelona.[7]
El 3 de maig de 1886 Martí-Codolar va convidar Joan Bosco, fundador dels salesians, que havia arribat a Barcelona el 8 d'abril per a recaptar fons per a l'apostolat i les missions, a visitar la seva finca, on van fer amistat. L'any següent la familia Martí-Codolar va visitar Joan Bosco a Torí.[1] Després de la mort de Lluís Martí-Codolar, la família va cedir la finca als salesians.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Don Luís Martí-Codolar y Gelabert». Studylib.es.
- ↑ «Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya». Mancomunitat de Catalunya.
- ↑ «Don Luís Martí-Codolar». La Vanguardia.
- ↑ «Lluís Martí i Codolar». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tribó i Traveria, Gemma. El Campus Mundet. Un entorn per descobrir. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-475-3254-4.
- ↑ «La innovación tecnológica como factor de reubicación de la producción láctea». Universitat de Barcelona.
- ↑ «Don Bosco i Martí-Codolar». Salesians Martí-Codolar.
- ↑ «Burgués comprometido». La Vanguardia.
Bibliografia modifica
Alberdi, Ramon; Casanovas, Rafael. Martí-Codolar, una obra social de la burquesia. Barcelona: Obra Salesiana Martí-Codolar, 2001. ISBN 9788423658406.