Lluís Reñé i Padrisa

futbolista espanyol
(S'ha redirigit des de: Lluís Renyé)

Lluís Reñé i Padrisa, també esmentat com Lluís Renyé, (Barcelona, 18 de setembre de 1889 - Barcelona, 2 de juliol de 1963[4]) fou el primer porter que es consolidà com a titular indiscutible en la història barcelonista i posteriorment un destacat dibuixant.[5]

Infotaula de personaLluís Reñé
Biografia
NaixementLluís Reñé i Padrisa
18 de setembre de 1889
Barcelona, Catalunya
Mort2 de juliol de 1963(1963-07-02) (als 73 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
OcupacióFutbolista modifica
Esportfutbol modifica
Posició a l'equipPorter
Clubs professionals
Anys Equip
1907-1908 Ibèric FC
1908-1909 FC Català
1909-1910 RCD Espanyol
1910-1911 FC Espanya
1911-1914 FC Barcelona
1914 FC Espanya [1]
1915 Universitary SC [2]
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1910-1912[3] Catalunya Catalunya 4 (0)

TrajectòriaModifica

Era un porter de gran complexió física, amb una alçada molt superior a la majoria de jugadors de l'època. Destacava per la seva facilitat per refusar balons alts i pels seus grans reflexos.

En els seus inicis fou jugador d'Ibèric, FC Català, RCD Espanyol i FC Espanya (com a defensa).[6][7] Jugà com a blaugrana entre 1911 i 1914, malgrat que l'última temporada, Lluís Bru el desbancà de la titularitat. Passà a la història per la seva alineació indeguda en la Copa d'Espanya del 1911: el Barcelona derrotà la Gimnástica de Madrid per 4 a 0 i la final prevista seria enfront l'Athletic Club. Mentre l'equip blaugrana denuncià que els bascs jugaven amb cinc anglesos professionals, l'equip bilbaí denuncià la presència en la porteria de Renyé, que havia jugat amb el FC Espanya[8][9] feia menys d'un mes i la reglamentació de l'època no permetia que pogués jugar en dos equips diferents en un espai tan curt de temps. Davant aquesta denúncia, l'equip blaugrana decidí abandonar el trofeu i fou rebut en la ciutat comtal com si hagués estat el legítim campió.

Renyé jugà un total de 71 partits com a porter blaugrana i en aquest període. També destacà com atleta, essent campió de Catalunya en llançament de disc el 1912.[10] També fou vocal de la junta del FC Barcelona (1920-21) presidida per Gaspar Rosés.[2]

Format a la Llotja de Barcelona, fou un destacat dibuixant dedicat a les vistes urbanes de la Barcelona vella fetes a la canya.[4][5]

PalmarèsModifica

FC Barcelona

ReferènciesModifica

  1. «Challenge de los Pirineos». Mundo Deportivo, 05-03-1914. [Consulta: 9 gener 2017].
  2. 2,0 2,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  4. 4,0 4,1 «Luis Reñé». Mundo Deportivo, 03-07-1963.
  5. 5,0 5,1 «Lluís Reñé i Padrisa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 novembre 2011].
  6. «Lluís Reñé Padrisa». Gran Enciclopèdia Catalana, 31-10-2014. [Consulta: 9 gener 2017].
  7. «Perfil a periquito.cat». periquito.cat. [Consulta: 9 abril 2019].
  8. «Campeonatos de la Federación Catalana». Mundo Deportivo, 12-01-1911.
  9. «Torneo footballistico». Mundo Deportivo, 09-03-1911.
  10. «Lluís Reñé i Padrisa. Un artista en tots els camps». Vilaweb.cat. [Consulta: 2 novembre 2011].

BibliografiaModifica