La Copa dels Pirineus, també coneguda com a Challenge dels Pirineus o Challenge Internacional del Sud de França, fou una competició de futbol per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat celebrada entre 1910 i 1914 amb la participació de clubs dels territoris al voltant dels Pirineus (Catalunya, País Basc, Llenguadoc, Migdia-Pirineus i Aquitània).[1]
Es tracta d'una de les primeres competicions internacionals futbolístiques a Europa. Fou iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat, des del Comitè dels Pirineus de la USFSA (Union des sociétés françaises de sports athlétiques).[1]
La fase final es disputà cada any en una seu diferent. La competició deixà de disputar-se a causa de l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914.
Aquests són els jugadors que van guanyar la Copa dels Pirineus, en cadascuna de les edicions del campionat:[2]
| Any
|
Equip campió
|
Alineació a la final
|
| 1910 |
FC Barcelona |
Solà; Bru, Amechazurra; E. Peris, Aguirreche, Grau; Forns, Graell, Carles Comamala, Pepe Rodríguez i Charles Wallace
|
| 1911 |
FC Barcelona |
Renyé; Bru, Amechazurra; Quirante, E. Peris, Grau; Forns, Percival Wallace, Carles Comamala, Charles Wallace i Espelta
|
| 1912 |
FC Barcelona |
L. Peris; Irízar, Amechazurra; Berdié, Alfred Massana, Wilson; Francesc Armet, Pepe Rodríguez, Steel, Morales i E. Peris
|
| 1913 |
FC Barcelona |
Renyé; Berrondo, Amechazurra; Rositzky, Alfred Massana, Greenwell; Forns, Allack, Berdié, Alcàntara i E. Peris
|
| 1914 |
FC Espanya de Barcelona |
Puig; Ribera, Mariné; Prats, Casellas, Salvó I; Villena, Baró, Bellavista, Passani i Salvó II
|
Catalunya
Aquitània
País Basc