Lluís de Vilafranca
Lluís de Vilafranca (català: Joan Mestre i Oliver) (Vilafranca de Bonany, 1770 - Vilafranca de Bonany, 1847) fou un historiador, bibliotecari, bibliòfil i religiós caputxí balear.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Joan Mestre i Oliver  1770 Vilafranca de Bonany (Mallorca) |
| Mort | 1847 (76/77 anys) Vilafranca de Bonany (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, bibliotecari, bibliòfil, religiós |
| Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins |
Joan Mestre i Oliver prengué el nom de fra Lluís de Vilafranca en ingressar a l'Orde dels Frares Menors Caputxins el 1788. Durant molts anys fou el bibliotecari al convent dels caputxins de Palma, a Mallorca, del qual era guardià el 1835. Amb la desamortització i l'exclaustració de 1835 dels religiosos, es va haver de retirar a la Casa dels Venerables de Palma, i finalment establí la seva residència a Vilafranca de Bonany, on va viure fins al final dels seus dies. Durant la seva trajectòria com a historiador, deixà un bon nombre d'escrits inèdits, entre els quals cal destacar els tretze volums de Misceláneas históricas relativas a cosas de Mallorca, escrits entre el 1808 i el 1839, i les Memorias para una biblioteca de escritores baleares de 1814, precedent de l'obra de Joaquim Maria Bover de Rosselló. Fou amic i col·laborador de Jaume Villanueva i Astengo, de Gaspar Melchor de Jovellanos, dels menorquins Joan i Antoni Ramis i de Bover mateix.[1] La població de Vilafranca de Bonany l'ha considerat fill il·lustre de la població. El carrer on es troba la seva casa natal du el seu nom.[2] Bona part de la inormació sobre la història de Vilafranca i el mateix Lluís de Vilafranca es troba a l'arxiu de can Vivot de Palma. L'any 2019 el Ple de l'Ajuntament de Vilafranca aprovà instar als seus propietaris poder accedir a aquest llegat documental procedent de Joan Mestre Oliver per tal de poder-la incorporar a l'arxiu municipal de Vilafranca, ja que constitueix una matèria esencial per a l'estudi i el coneixement de la història del municipi i del mateix personatge, fill ilustre de la població.[3]
Referències modifica
- ↑ «Lluís de Vilafranca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 27 setembre 2022].
- ↑ «Personatges il·lustres». Ajuntament de Vilafranca de Bonany. Arxivat de l'original el 2022-09-27. [Consulta: 27 setembre 2022].
- ↑ «Vilafranca se prepara para celebrar en 2020 el 400 aniversario de su fundación». Última Hora, 28-12-2019 [Consulta: 27 setembre 2022].