Viquipèdia

Lobby dels combustibles fòssils

El lobby dels combustibles fòssils, sovint abreujat com a lobby dels fòssils[1] o lobby fòssil[2] és el conjunt de tota una sèrie de grups de pressió que defensen els interessos de la indústria dels fabricants de combustibles fòssils: petroli, gas natural i carbó així com les indústries que en depenen: l'aviació, el transport automòbil, la química i els plàstics.

Infotaula d'organitzacióLobby dels combustibles fòssils
Dades
Tipusgrup de pressió Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballcombustible fòssil Modifica el valor a Wikidata
Format per
Big Oil
Eurogas
European Fuel Manufacturers Association
Canadian Association of Petroleum Producers
American Petroleum Institute
American Fuel & Petrochemical Manufacturers Modifica el valor a Wikidata

Altres empreses molt actives són les grans financeres, que no tenen cap activitat industrial propi, però que influeixen en la política de les empreses energètiques en les quals tenen participacions: BlackRock, JPMorgan Chase o KKR & Co i d'altres.[3] La financera nord-americana KKR & Co,[4] per exemple, participa en moltes empreses energètiques i d'un altre costat en grups de premsa el que permet sinèrgies per a difondre conceptes amables per al sector fòssil. Publiquen documents i raports fàcils per a copiar que periodistes i polítics fan servir i així creen un corrent d'opinió en la direcció que volen.[5]

L'activitat del lobby

modifica

El lobby treballa per influir en les decisions polítiques i legislatives per afavorir els seus interessos per això pressiona governs, finança campanyes polítiques, fa propaganda, intenta d'influir en la recerca subvencionant estudis científics i infiltra moviments socials.[6][7][8] Entre la preocupació del medi ambient expressada en la comunicació i la realitat de continuar els negocis com de costum, hi ha una grossa discrepància.[9]

Qualsevulla empresa del sector pot tenir una activitat de lobbying. A més de les grosses multinacionals de l'energia, conegudes com a «Big Oil», és a dir BP, Chevron, ExxonMobil, TotalEnergies, Shell, així com altres productores més locals però influents com ara l'Abu Dhabi National Oil Company (ADNOC) o Repsol. També hi ha organitzacions paraigua nacionals o internacionals que defensen els interessos del sector.

Al segle xx van gaudir un monopoli i, excepte l'energia nuclear, no hi havia cap concurrent. En el sector del transport no hi havia cap alternativa. Es podia limitar l'activisme a la defensa tradicional d'interessos i privilegis. Tot i això, en informes interns de les petrolieres, palesa que des dels anys 1960 que tenien informació sobre l'efecte nociu dels gasos de combustió i van treballar durant dècades per soscavar una comprensió pública d'aquest fet i negar la ciència que el corrobora.[10]

L'any 2000, l'energia renovable representava només 2% del consum mundial d'energia, segons l'Agència Internacional de l'Energia (IEA).[11] El 2023 les renovables ja atenyien el 18,5% del consum mundial[12] i la pressió per a electrificar esdevé a poc a poc una amenaça per als motors i sistemes de calefacció de combustibles fòssils. En lloc de defensar el sector com l'havia fet durant el segle passat, el lobby fòssil va començar a atacar activament amb desinformació sobre els competidors renovables, a tots els fronts: la recerca universitària, els mitjans socials, la premsa convencional, el món polític…[13][14] Segons un informe de 2024 del Senat dels Estats Units «La campanya d'engany de les empreses de Big Oil va passar de la negació explícita de la ciència sobre el canvi climàtic a l'engany, a la desinformació i la doble parla. […] Va perpetuar el doble discurs sobre la seguretat del gas natural i el seu compromís de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle».[10]

Que les grans companyies de combustibles fòssils i petrolieres participen en fòrums mundials que cerquen vies per a combatre el canvi climàtic, és subjecte de molta crítica.[15][16] Són molt presents, per exemple al Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC),[17] les negociacions de l'Acord de París i les conferències de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.[18] Hi arriben aleshores contradiccions quan, per exemple, el màxim dirigent del gegant petrolier Abu Dhabi National Oil Company presideix una conferència de l'ONU sobre el clima, quan declara obertament que no vol reduir els combustibles fòssils, com ho va ser el cas el 2023.[18][19]

El lobby és conegut per explotar les crisis internacionals, com la pandèmia de la COVID-19,[20] o la invasió russa d'Ucraïna del 2022, per intentar revocar les regulacions internacionals o promoure l'explotació de nous jaciments de combustibles fòssils.[21] També actuen per a conservar els subsidis o avantatges fiscals als combustibles fòssils, quan l'OCDE i l'AIE proposen de reduir-les,[22][23] així com per a frenar les polítiques fiscals per a fomentar la transició energètica. Com el director de Repsol, Josu Jon Imaz, fan jugar l'argument que l'energia renovable és ben bé, però que mai n'hi hauria prou per a satisfer la demanda i que «el 2100 el petroli i el gas seguirien a la matriu energètica».[24] Les compres de reserves de petroli per Exxon i Chevron el 2023 són una indicació que les grosses empreses del sector no creuen en un canvi del consum.[25] Tot el sector petroler continua resistint la descarbonització profunda[26] i només proposa solucions parcials que no resolen pas el problema de fons, temporitza, si no fa mer rentat d'imatge verd.[27] Tenen el suport de certs partits polítics que exploten la por del canvi de la població per a raons electoralistes. El Partit Republicà dels Estats Units, per exemple, el 2024, va proposar en el programa electoral demandar i multar empreses que posarien les polítiques climàtiques per sobre dels beneficis.[28]

Les despeses

modifica

Les empreses i llurs organitzacions paraigua inverteixen molts de diners en el lobbying. És difícil d'estimar l'import total, com que és executat per diferents departaments d'amagatotis amb eufemisme com ara relacions públiques, recerca i desenvolupament, màrqueting, comunicació i publicitat.[29] A més, les empreses prefereixen ser discretes sobre aquesta activitat.[27] El centre de recerca britànic InfluenceMap estima que en les cinc anys de 2015 a 2020, només als Estats Units s'hi van invertir un total d'uns mil milions de dòlars.[30] Només a les institucions europees entre 2011 i 2018 s'hi van invertir de 24 a 34 milions d'euros per any.[31][32] A Brussel·les, es compten amb uns dos-cents lobbyistes, que hi treballen per encàrrec dels «Big Five» (BP, Shell, Chevron, ExxonMobil i Total) per a influir en la política europea.[32] A més de les grosses companyies petrolieres, és sobretot la indústria automòbil europea que es mobilitza amb força contra qualsevol política climàtica.[33]

Unes organitzacions paraigua

modifica

Les organitzacions paraigua són, entre d'altres:

  • International Association of Oil and Gas Producers (IOGP – Associació internacionals de productors de petroli i gas), creada el 1974 amb seu a Londres.[34]
  • Eurogas
  • Fuels Europe, nom curt de l'European Fuel Manufacturers Association que reuneix una quarantena d'empreses europees que exploten refineries de petroli.[35]
  • American Fuel & Petrochemical Manufacturers (AFPM), antigament National Petrochemical & Refiners Association , creada el 1902[36]
  • American Petroleum Institute (API)

Referències

modifica
  1. ↑ Woolfenden, Tess «Les trampes del deute neocolonial obliguen els països més pobres a dependre dels combustibles fòssils» (en polychroniou). ZNet. Z-Network, 08-09-2023. [Consulta: 14 setembre 2024].
  2. ↑ Battle, Cesc «La tàctica Serengueti». El Punt Avui, 19-05-2016, pàg. 4.
  3. ↑ Kerber, Ross. «BlackRock, JPMorgan, others tell Texas they don't boycott energy companies» (en anglès). Reuter, 19-05-2022. [Consulta: 16 setembre 2024].
  4. ↑ «Kohlberg Kravis Roberts & Co. Partners LLP». Lobbyfacts. Corporate Europe Observatory & Lobbycontrol. [Consulta: 16 setembre 2024].
  5. ↑ Katzemich, Nina. «Pipelines in die Politik: Die unterschätzte Rolle von Narrativen» (en alemany). LobbyControl, 07-03-2023. [Consulta: 16 setembre 2024].
  6. ↑ Green, Miranda «Here’s How the Fossil Fuel Industry Infiltrates and Influences Higher Education». Truth Out, 06-09-2024. «There are dozens of programs and even entire schools across the country funded by the fossil fuel industry.»
  7. ↑ Munoz, Sarah M. «Climat : comment l’industrie pétrolière veut nous faire porter le chapeau» (en francès). The Conversation, 18-09-2023. [Consulta: 15 setembre 2024].
  8. ↑ Yoder, Kate. «How the oil industry pumped Americans full of fake news [Com la indústria petroliera va bombardejar els nord-americans de notícies falses]» (en anglès). Grist Magazine, 07-02-2020. [Consulta: 15 setembre 2024].
  9. ↑ «Top companies' lobbying undermines their climate pledges, study finds [El lobby de les principals empreses soscava les seves promeses climàtiques, segons un estudi]» (en anglès). Reuters, 16-11-2023. [Consulta: 16 setembre 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 Denial, disinformation, and doublespeak: big oil's evolving efforts to avoid accountability for climate change [Negació, desinformació i doble parla: l'evolució dels esforços de les grosses petrolieres per evitar la responsabilitat pel canvi climàtic] (pdf) (en anglès). Washington DC: United States Senate Committee on the Budget, abril 2024. «Big Oil’s deception campaign evolved from explicit denial of the basic science underlying climate change to deception, disinformation, and doublespeak. The fossil fuel industry evolved from denying climate science to spreading disinformation and perpetuating doublespeak about the safety of natural gas and its commitment to reducing greenhouse gas emissions.» 
  11. ↑ Birol, Fatih [et al.].. World Energy Outlook 2000 (pdf) (en anglès). París: International Energy Agency (IEA), 2000, p. 24. 
  12. ↑ «Analysis: Wind and solar added more to global energy than any other source in 2023» (en anglès). Carbon Brief, 19-06-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  13. ↑ Kuebler, Martin. «What is climate misinformation, and why does it matter? – DW – 01/23/2024» (en anglès). Deutsche Welle, 23-01-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  14. ↑ «Le "greenwashing" des entreprises pétrolières: le nouveau front de la désinformation climatique» (en francès). Imaz Press, 27-06-2022. [Consulta: 17 setembre 2024].
  15. ↑ Ferrer, Joan Lluís «El petroli es resisteix a morir – Les multinacionals del sector continuen pressionant a favor dels hidrocarburs i posen en perill el futur del clima». Regió7, 09-10-2022.
  16. ↑ Big Oil's Real Agenda, 2022.
  17. ↑ Westervelt, Amy «IPCC: We can tackle climate change if big oil gets out of the way [IPCC: Podem fer front al canvi climàtic si les grans petrolieres se n'allunyessin]» (en anglès). The Guardian, 05-04-2022. ISSN: 0261-3077.
  18. ↑ 18,0 18,1 Rigoll, Meritxell «Les falses solucions de la indústria fòssil, al capdavant de la COP28». Directa, 30-11-2023.
  19. ↑ Salvans, Aleix «Els Emirats Àrabs volien fer servir la COP28 per vendre petroli i gas». Món Planeta, 27-11-2023. «La BBC presenta documents que demostren que volien negociar acords amb 15 països»
  20. ↑ Tena, Alejandro «El coronavirus paralitza l'acció global contra la crisi climàtica». Públic, 03-04-2020.
  21. ↑ Manjoo, Farhad «Opinion. We're in a Fossil Fuel War. Biden Should Say So.[Som en una guerra de combustibles fòssils. Biden ho hauria de dir.]». The New York Times, 24-03-2022. ISSN: 0362-4331.
  22. ↑ OCDE & AIE. Worldwide engagement for sustainable energy strategies . Paris: Agència Internacional de l'Energia. (pdf) (en anglès), 2013, p. 275. 
  23. ↑ Ferrer Riu, Roser; Miñarroa Acosta, Eva; Santana Carcia, Joan Antoni; Vives Campdepadrós, Matias. Alba Cabañas Varales. Gestió i impuls de les infraestructures de l'energia (pdf). Barcelona: Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya – Generalitat de Catalunya, 2015, p. 34, 76e (Estudis i informes núm. 38). 
  24. ↑ Aranda, 2024.
  25. ↑ Grau del Cerro, Xavier «Les megacompres d'Exxon i Chevron qüestionen l'ocàs del petroli». Ara, 05-11-2023 [Consulta: 17 setembre 2024].
  26. ↑ Ferrer, Joan Lluís «El petroli es resisteix a morir». Diari de Girona, 09-10-2022.
  27. ↑ 27,0 27,1 Lantushenko i Schellhorn, 2023.
  28. ↑ Ritchie, Greg; Marsh, Alastair. «Global Banks Slammed in Review Scrutinizing Their CO2 Emissions» (en anglès). Bloomberg, 14-08-2024. [Consulta: 16 setembre 2024].
  29. ↑ Romero, Jorge A. «Lobbying and political expenses: Complements or substitutes?» (en anglès). Journal of Business Research, 149, 10-2022, pàg. 558–575. DOI: 10.1016/j.jbusres.2022.05.028.
  30. ↑ Sayki, Inci; Cloutier, Jimmy «Oil and gas industry spent $124.4 million on federal lobbying amid record profits in 2022 [La indústria del petroli i el gas va gastar 124,4 milions de dòlars en lobby federal enmig de beneficis rècord el 2022]». Open Secrets, 22-02-2023.
  31. ↑ «Annual lobbying expenditure of the oil and gas industry toward European Union (EU) institutions from 2010 to 2018 [Despesa anual de lobbying de la indústria del petroli i el gas cap a les institucions de la Unió Europea (UE) des del 2010 al 2018]» (en anglès). Statista, 2024.
  32. ↑ 32,0 32,1 Laville, Sandra «Fossil fuel big five 'spent €251m lobbying EU' since 2010» (en anglès). The Guardian, 24-10-2019. ISSN: 0261-3077.
  33. ↑ Laville, Sandra «Exclusive: carmakers among key opponents of climate action [Exclusiu: els fabricants d'automòbils entre els principals opositors a l'acció climàtica]» (en anglès). The Guardian, 10-10-2019. ISSN: 0261-3077.
  34. ↑ Perry, Mathew «After 50 years of collaboration, IOGP sets its sights on energy transition» (en anglès). Energy Voice, 04-09-2024.
  35. ↑ «Fuels Europe» (en anglès). Greenet. [Consulta: 14 setembre 2024].
  36. ↑ «NPRA to Become American Fuel & Petrochemical Manufacturers» (en anglès). PR Newswire, 04-10-2011. [Consulta: 14 setembre 2024].

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lobby_dels_combustibles_fòssils&oldid=34045738»