En la mitologia escandinava, Lofn (en nòrdic antic probablement significava "pacificadora"[1] o "la pacificadora, l'afable"[2] o "afectuosa"[3]) és una ásynja. Lofn apareix a l'Edda en prosa, escrita al segle xiii per Snorri Sturluson i en alguns kennings de la poesia skàldica. A l'Edda en prosa Lofn és descrita com una deessa cortesa i com a arranjadora de casaments, fins i tot del que estan prohibits. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.

Aparicions als mites

modifica

Al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur. Hár esmenta Lofn en vuitena posició i diu:

'És tan dolça i bona que en invocar-la es guanyà el permís de l'Allföðr o de Frigg per a arranjar unions entre homes i dones, encara que abans s'haguessin prohibit o impedit. D'ella ve la paraula lof, que significa permís i també lloança.'[4]

Al llibre Skáldskaparmál de l'Edda en prosa, Lofn apareix en una llista que conté 27 noms d'ásynjur.[5] Al mateix llibre, Lofn apatreix en un kenning per a referir-se a "dona" en un poema d'Ormr Steinþórsson.[6] D'altra banda, el nom de Lofn apareix freqüentment com a paraula base de kennings skàldics per a referir-se a "dona."[7]

Teories

modifica

John Lindow diu que els estudiosos normalment han fet cas de la connexió etimològica de Snorri amb l'arrel lof-, que significa "lloança." Lindow diu que, juntament amb altres deesses, alguns estudiosos tenen la teoria que Lofn pot ser simplement un altre nom per a la deessa Frigg.[7] Rudolf Simek especula que Snorri emprà els kennings skàldics per a crear el comentari de la deessa que fa al Gylfaginning mentre combinà nombroses etimologies amb el nom propi Lofn, molt comú a les zones on es parlava nòrdic antic.[8]

Referències

modifica
  1. Orchard (1997:104).
  2. Simek (2007:190).
  3. Byock (2005:168).
  4. Byock (2005:43).
  5. Faulkes (1995:157).
  6. Faulkes (1995:142).
  7. 7,0 7,1 Lindow (2001:213).
  8. Simek (2007:190–191).

Bibliografia

modifica