Londinium

Londinium[1][2] fou una ciutat fundada pels romans a mitjan segle I al territori ocupat per l'actual Londres, capital d'Anglaterra. Ràpidament fou capital de la Britània romana, un dels principals centres comercials imperials fins al seu abandó, durant el segle V.

Infotaula de geografia físicaLondinium
Map Londinium 400 AD-de.svg
Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBritània (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
 51° 30′ 51″ N, 0° 05′ 18″ O / 51.514217°N,0.088455°O / 51.514217; -0.088455Coord.: 51° 30′ 51″ N, 0° 05′ 18″ O / 51.514217°N,0.088455°O / 51.514217; -0.088455
Model de Londinium entre 85 i 90, al Museu de Londres, mostrant el primer pont construït sobre el Tàmesi
Antoninià de Carausi, encunyat a Londinium

La ciutat fou establerta després de la invasió del 43, liderada per l'emperador Claudi. Alguns arqueòlegs proposen que la localitat hauria estat fundada com un poblat civil (civitas) al voltant de l'any 50. Una canonada de fusta trobada a la vora de la principal via romana excavada en el Núm. 1 Poultry[1] fou datada, mitjançant dendrocronologia, de l'any 47, tingut també com una altra possible data de fundació.

Abans de l'arribada de les legions romanes, l'àrea era quasi un camp obert, creuat per rierols com el Walbrook.[2] Londinium fou fundada al lloc on el riu Tàmesi és prou estret per construir-hi un pont i bastant profund perquè vaixells vinguts del mar puguin creuar-lo. El 1981, es trobaren restes d'un enorme moll romà utilitzat de base per a la construcció d'un pont, proper a l'actual Pont de Londres.

Es creu, tradicionalment, que Londinium fou en origen un poblat civil, tot i que també hi ha evidències que fos una fortalesa romana. Unes excavacions arqueològiques realitzades pel Departament d'Arqueologia Urbana del Museu de Londres (MOLAS) des de la dècada de 1970, però, no van poder trobar traços d'ocupació militar del lloc, per tant molts arqueòlegs creuen que Londinium fou conseqüència de la iniciativa privada.[3] La seua situació, al costat d'un concorregut punt de creuament del riu, en feia un lloc perfecte per als comerciants de l'Imperi romà.

EtimologiaModifica

El nom seria preromà (i potser precelta) en origen, tot i que no n'hi ha consens sobre el significat. Era pràctica comuna dels romans adoptar els noms nadius dels poblats que fundaven. Una teoria comuna és que el nom seria derivat d'un topònim celta, Londinion, que probablement era derivat del nom propi Londinos, en què lond significaria 'salvatge'.[4]

Una teoria proposada pel lingüista anglés Richard Coates, no acceptada àmpliament, suggereix que el nom deriva d'un nom de riu europeu antic "celtificat", que formaria part de l'estrat més antic de la toponímia europea, en el sentit establert pel filòleg alemany Hans Krahe; Coates suggerí una derivació del terme precelta Plowonida —format per dues arrels, plew i nejd, possiblement amb el significat d''el riu que corre' o 'l'ampli riu que corre'.[5] Així, Londinium significaria 'el poblat de l'ampli riu'. Coates també afig que el riu s'anomenava Tàmesi als indrets on era més estret, i Plowonida riu avall, on era massa ample per a ser creuat.[6]

Alguns inscripcions i grafits trobats per arqueòlegs confirmen que el llatí n'era l'idioma oficial. Es creu que els pobles locals parlaven la llengua celta anomenada llengua britànica o britònica pels estudiosos actuals, i Lingua Gallica ("llengua galesa") pels romans; aquest idioma seria l'avantpassat del gal·lés, del còrnic i del bretó.

REFERÈNCIES:

  1. «"Summary of the excavation reveals much about the planning of Londinium."». Arxivat de l'original el 16 de juliol de 2011. [Consulta: 19 abril 2011].
  2. Vegeu rios subterrâneos de Londres.
  3. Wacher: Towns of Roman Britain, 88-90.
  4. Esta etimologia foi sugerida pela primeira vez em 1899, por d'Arbois de Jubainville, e foi aceita de maneira geral (como por F. Haverfield, "Roman London" The Journal of Roman Studies 1 (1911:141-172) p. 145
  5. Coates (Universidade de Sussex), "A New Explanation of the Name of London" Transactions of the Philological Society 96.2 p. 203-229.
  6. Uma crítica da mitografia de Geoffrey de Monmouth e outras origens lendárias do topônimo podem ser encontradas em "Legendary Origins and the Origin of London's place name", adaptado de Kevin Flude e Paul Herbert, The Citisight's Guide to London (Virgin Book 1990)

BibliografiaModifica

  • Billings, Malcolm (1994), London: la companion to its history and archaeology, ISBN 1 85626 153 0
  • Brigham, Trevor. 1998. “The Port of Roman London.” In Roman London Recent Archeological Work, editat per B. Watson, 23–34. Michigan: Cushing-Malloy Inc. Document llegit en seminari realitzat en el Museu de Londres, 16 de novembre.
  • Hall, Jenny, and Ralph Merrifield. Roman London. Londres: HMSO Publications, 1986.
  • Haverfield, F. "Roman London." The Journal of Roman Studies 1 (1911): 141–72.
  • Inwood, Stephen. La History of London (1998) ISBN 0333671538
  • John Wacher: The Towns of Roman Britain, Londres/Nova York 1997, p. 88–111. ISBN 0-415-17041-9
  • Gordon Home: Roman London: La D 43–457 Eyre and Spottiswoode (Londres), 1948, sense ISBN.
  • Milne, Gustav. The Port of Roman London. Londres: B.T. Batsford, 1985.

Enllaços externsModifica