London Eye

El London Eye (‘ull de Londres’), també conegut com a Millennium Wheel, és un dels majors miradors del món des de la seva construcció l'any 1999. En realitat el London Eye va ser la major roda de fira del món fins a l'obertura de l'Estel de Nanchang el maig del 2006. La seva inauguració va suposar el rellançament del protagonisme i l'atractiu icònic d'aquesta atracció popular i amb posterioritat diverses ciutats han tractat de superar-la i així posseir la roda de fira més gran del món.

Infotaula d'edifici
London Eye
London Eye - TQ04 26.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(en) London Eye Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusRoda de fira i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJulia Barfield
David Marks
Marks Barfield (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralArup Modifica el valor a Wikidata
Creaciómarç 2000 Modifica el valor a Wikidata
Obertura31 desembre 1999 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Cost70.000.000 £ Modifica el valor a Wikidata
Mesura120 (diàmetre) × 135 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióLondres
Comtat cerimonialGran Londres
DistricteLambeth
BarriLambeth Modifica el valor a Wikidata
 51° 30′ 12″ N, 0° 07′ 11″ O / 51.5033333°N,0.1197222°O / 51.5033333; -0.1197222
Activitat
Propietat deMerlin Entertainments (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblondoneye.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OfficialLondonEye Twitter: TheLondonEye Instagram: londoneye Youtube: UCcrQ41gm4R-unTM8Sjn6ACA Modifica els identificadors a Wikidata

El London Eye té una altura de 135 m sobre l'extrem occidental dels Jubilee Gardens, al South Bank del Tàmesi, districte londinenc de Lambeth, entre els ponts de Westminster i Hungerford. El mirador està situat al County Hall i davant de les oficines del Ministeri de Defensa.

HistòriaModifica

Dissenyada pels arquitectes David Marks, Julia Barfield, Malcolm Cook, Mark Sparrowhawk, Steven Chilton i Nic Bailey la sínia disposa de 32 càpsules per a passatgers tancades i climatitzades. Gira a 0,26 m/s (uns 0,9 km/h), de manera que el temps d'una volta completa és d'uns 30 minuts. L'atracció no sol aturar-se perquè els passatgers pugin: la velocitat de gir és prou lenta com per permetre que aquests puguin pujar i baixar fàcilment de les càpsules quan aquestes arriben al nivell de terra.

El London Eye fou inaugurat pel primer ministre del Regne Unit Tony Blair el 31 de desembre de 1999 tot i que no va obrir-se al públic fins al març del 2000 a causa de problemes tècnics. Des de la seva obertura el London Eye ha estat gestionat per The Tussauds Group amb el patrocini de British Airways i s'ha convertit en un important punt turístic londinenc.

A data de juliol del 2002 havien pujat al London Eye fins a 8,5 milions de persones. Aquest fet va dissuadir la intenció inicial de les autoritats britàniques que era que l'espai només restés obert durant 5 anys. Finalment i gràcies a l'èxit turístic aconseguit, el Consell del districte de Lamberth va decidir no desmuntar aquesta atracció i convertir-la en permanent.

El 28 d'agost del 2003 l'il·lusionista David Blaine va romandre dret al sostre d'una de les càpsules durant els 30 minuts que dura una volta completa preparant el seu show Above the Below.[1]

Des de l'1 de gener de 2005 el London Eye ha estat el punt central de les celebracions d'Any Nou a Londres amb un espectacle de focs artificials de 10 minuts que inclou petards disparats des de la mateixa atracció.

El London Eye va aparèixer al Llibre Guinness dels Rècords com la sínia d'observació més alta del món fins al maig del 2006, quan es va inaugurar l'Estel de Nanchan a la Xina, amb 25 metres més.[2] Al febrer del 2008 s'inaugurarà una altra sínia més gran: The Singapore Flyer de 165 metres, a Singapur.[3] El 2009 també es té previst inaugurar-ne una a Pequín amb 208 metres d'alçària.[4] Comparativament, la sínia original de la World Columbian Exposition de Chicago de 1893 tenia 75 m d'altura.

PredecessorModifica

Segons el número de gener de 2007 de la BBC History Magazine, va haver-hi un predecessor al London Eye anomenat la «Gran Sénia de Londres». Era capaç de transportar 1.200 persones, fou construïda a Earl's Court l'any 1895 i clausurada el 1906 després que per errada tècnica atrapés a 74 persones durant quatre hores i mitja.[5]

Experiència 4DModifica

El London Eye ofereix una activitat anomenada The London Eye 4D Cinema Experience, que fou creada com una "experiència en viu" per viure en primera persona la ciutat de Londres com a tal. L'expèriència consisteix en una atracció on es projecta la primera pel·lícula en 4D, d'una durada d'aproximadament quatre minuts, produïda en el Regne Unit, la qual inclou una fotografia aèria en 3D de la ciutat de Londres.[6]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: London Eye