Longus (en grec, Λόγγος), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la Grècia antiga autor de l'obra Dafnis i Cloe, de vegades presentada amb el títol de "Pastorals de Longus", considerada com la primera novel·la pastoral. Es coneix molt poc de la seva vida i a partir del pròleg de Dafnis i Cloe se suposa que va viure a l'illa de Lesbos (entorn on es desenvolupa l'obra) durant el segle II aC, en època d’Adrià, però podria ser altrament.[1] Aquesta obra fou impresa per primer cop a la ciutat de Florència el 1598.

Infotaula de personaLongus
Nom original(grc) Λόγγος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Lesbos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la grega Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 5250945 Modifica el valor a Wikidata
Dafnis i Cloe de Jean-Pierre Cortot

S'ha suggerit que el nom Longus és una mala interpretació de l'última paraula del títol de l'obra Dafnis i Cloe Λεσβιακῶν ἐρωτικῶν λόγοι δ', del Manuscrit Florentí. Seiler també fa l'observació que el millor manuscrit comença i acaba amb λόγου (no amb λόγγου) ποιμενικῶν. Si el seu nom era realment Longus, probablement era un llibert d'alguna família romana que tenia aquest nom com a cognomen.

L’elecció de l'illa de Lesbos com a escenari de la trama podria haver estat guiada per una referència a la poetessa arcaica Safo, que era originària d’allí i és una de les principals inspiracions de l’autor.

És evident, per les al·lusions presents a la novel·la, que Longus coneixia bé la poesia grega arcaica (Safo) i hel·lenística, en particular la poesia pastoral (Teòcrit), el teatre i la literatura antiga grega de l’època romana (especialment les Bucòliques de Virgili ): s’hi inspira i l’utilitza en la composició de la seva trama, els noms dels personatges, les descripcions i els símbols presents a la novel·la.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Richard F. Hardin: Love in a Green Shade: Idyllic Romances Ancient to Modern,ed.U of Nebraska Press, 2000 pàg 11, 43, 44, 52, 57, 66, 273,«Enllaç».
  • Edició electrònica de ''Pastoralia de Daphne et Chloe,

Vegeu tambéModifica

Altres novel·listes grecs antics:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Longus