Novel·la grega

La novel·la com a gènere literari sembla haver-se desenvolupat, si s'obliden precedents en la literatura de l'antic Egipte com la Història de Sinuhé, que és del segle xiii aC, ja a l'època hel·lenística el fragment més antic trobat és la novel·la de Nino, de la segona meitat del segle i, però va florir especialment des del renaixement aticista del segle ii.

CaracterístiquesModifica

La novel·la grega antiga és pobra a l'hora de desenvolupar els seus personatges si ho comparem amb les novel·les romanes, les orientals o les novel·les occidentals actuals. Això va ser a conseqüència de la visió individualista típica de la burgesia grega, però és rica en els arguments. Els seus antecedents es poden veure a les Històries milesies d'Aristides, relats breus i picants que van escandalitzar als Parts, a la manera de Decameró de l'època, quan els van descobrir entre el botí després de la derrota romana de Craso a Carras, l' any 53 aC, però també en les epopeies; de fet, alguns consideren l'Odissea d'Homer la primera novel·la grega. Com a les novel·les occidentals, les gregues van néixer de la degradació dels mites épics, primer en forma de novel·la històrica i després en forma de noles més o menys verídiques de viatges perillosos. Dels seus autors en sabem ben poc, només que solien tenir connexions amb Orient; paradoxalment, el més característic de les novel·les gregues és el seu caràcter no grec, potser perquè les colònies gregues havien estès molt el seu domini, la cultura grega era una amalgama de cultures orientals i occidentals. Però el realment propi de l'argument d'aquestes novel·les era la separació de dos amants que, després de moltes aventures i perills, s' acaben retrovant, en un final feliç i idíl·lic, que conclueix l'obra.

RepertoriModifica

Es conserven cinc novel·les gregues completes, juntament amb dos resums i un cert nombre de fragments en papir:

A aquestes s'hi ha d'afegir algunes conegudes més parcialment, o per resums, adaptacions o versions traduïdes al llatí:

Les més conegudes són les novel·les de Dafnis i Cloe (de mitjan segle iii), novel·la pastoril encantadora en la qual les aventures donen pas a les descripcions dels sentiments i de l'ambient. Las Etiòpiques d'Heliodor és la història de Cariclea, una sacerdotessa de Delfos de la que Teàgenes de Tassos s'enamora i se l'emporta a Egipte. Després d'una sèrie de llargues aventures, Cariclea està a punt de ser sacrificada als déus a Etiòpia, però es confon amb la filla del rei, i els amants es casen feliçment.

FontsModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica