Xuclamel xilosti

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Lonicera xylosteum)

El xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum) és un arbust de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de boix moll, xuclamel, xuclamel de bosc o xuclamel santjoaner.[1]

Infotaula d'ésser viuXuclamel xilosti
Lonicera xylosteum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreDipsacales
FamíliaCaprifoliaceae
GènereLonicera
EspècieLonicera xylosteum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Descripció modifica

 
Flors i fruits

És un arbust caducifoli erecte, d'1 a 2 m d'alçada, de fulles el·líptiques, enteres, peciolades, oposades, blanes, lleugerament rugoses.

Les flors són blanques tirant a groguenques cap al final de la floració, sense olor, unides per parelles en un peduncle pelut. Corol·la tubular, amb dos llavis, inferior sencer i superior amb 4 lòbuls, amb 5 estams. Floreix entre els mesos de maig i juny.

Els fruits són baies globuloses vermelles, unides per parelles.[2]

Origen i hàbitat modifica

És una espècie eurasiàtica, medioeuropea. És un arbust heliòfil o de mitja ombra que prefereix sòls argilosos, margues o llims d'aciditat (pH) lleugerament àcid o bàsic. Espècie mesòfila, amb elevada amplitud hídrica.[3] Creix especialment en terrenys calcàris.[2]

Als Països Catalans es fa principalment a les rouredes humides, i formacions pròpies d'indrets frescals, com ara l'avellanosa, freixenedes i pinedes de pi roig.[2]

Creix entre els 0 i els 2.000 metres d'altitud.[4]

Etimologia modifica

El terme Lonicera prové del nom del botànic alemany Adam Lonitzer (1528–1586). La paraula llatina xylosteum prové del terme grec xylosteon que significa fusta dura com os.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xuclamel xilosti
  1. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-02-26. [Consulta: 10 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Paisos Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1998, p. 214. ISBN 84-7306-504-2. 
  3. Rameau i altres, J. C.. Flore Forestière Française. París: Institut pour le Developement Forestière, 1989, p. 501. ISBN 2-904740-16-3. 
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2016].