Los chicos és una pel·lícula espanyola influïda pel neorealisme italià, dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 1959.[1]

Infotaula de pel·lículaLos chicos
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiquel Asins Arbó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancisco Sempere (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Antonio Rojo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053710 Filmaffinity: 705925 Letterboxd: los-chicos TMDB.org: 93907 Modifica el valor a Wikidata

És la segona pel·lícula de la trilogia madrilenya de Ferreri després d' El pisito i abans d' El cochecito. Va ser prohibida per la censura franquista.[2]

Argument

modifica

Ambientada a Madrid a finals de la dècada del 1950, narra les vicissituds de quatre adolescents menors de 18 anys, Andrés, El Chispa, Carlos i Joaquín "El Negro", que es reuneixen un dissabte a la tarda plujós al quiosc del pare d’El Chispa abans d’anar al cinema amb quatre noies del barri. Un d'ells és estudiant, i no hi pot anar, i els altres treballen del que poden. Parlen dels seus somnis i esperances de futur davant una quotidianitat mediocre i trista.[3]

Repartiment

modifica
  • Madeleine Piguet: Madeleine
  • José Luis García: El chispa
  • Joaquin Cascales Zarzo: Joaquin
  • Alberto Jiménez: Carlos
  • Jose Sierra: Andrés
  • Mari Carmen Aymat: La primera noia
  • Ana María Vidal: La segona noia
  • Carmen Franco: La tercera donzella
  • Matilde Asencio: La quarta donzella
  • Concha Gómez Conde: La cinquena donzella
  • Felix Dafauce: Enrique
  • Rosario García Ortega: mare de Carlos
  • María Luisa Ponte: mare de Joaquín
  • Irene Daina: El mirador
  • Adriano Rimoldi: xicot del mirador

Producció

modifica

Segona pel·lícula dirigida per Ferreri, però aquest cop el guió no és de Rafael Azcona. Es tracta d'una pel·lícula amb to pessimista sobre l'Espanya de la postguerra i la situació de la joventut.[4]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica