Louis-Ferdinand Céline

escriptor francès

Louis-Ferdinand Céline o simplement Céline és el pseudònim de l'escriptor francès Louis-Ferdinand Destouches (Courbevoie, Île-de-France, 27 de maig de 1894 - Meudon, 1 de juliol de 1961).[1]

Infotaula de personaLouis-Ferdinand Céline
L.-F. Céline c Meurisse 1932.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Louis Ferdinand Destouches Modifica el valor a Wikidata
27 maig 1894 Modifica el valor a Wikidata
Courbevoie (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1961 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Meudon (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAneurisma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcimetière des Longs-Réages (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDramaturg, metge escriptor, novel·lista, escriptor, militar i obstetra Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata –
GènereAssaig, novel·la i pamflet Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra francès Modifica el valor a Wikidata
Rang militarsotsoficial Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1940Col·laboracionisme a França Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeÉdith Follet (1919–1926)
Elizabeth Craig (en) Tradueix (1926–1933)
Lucette Destouches (1935–1961) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Céline signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1563053 Allocine: 98201
Musicbrainz: 22220116-8fce-4bfd-8c8f-aa11ebf72487 Discogs: 449266 Find a Grave: 7712 Modifica els identificadors a Wikidata

Vida i obraModifica

Céline lluità a la Primera Guerra Mundial, on fou ferit, i passà part de la seva convalescència a Londres. Estudià Medicina i es graduà el 1924. A la seva tesi doctoral, "Semmelweiss", ja demostrà les seves capacitats literàries. Fins a 1928 treballà per a la Societat de Nacions i visqué una llarga temporada a Alemanya.

Posteriorment tornà a París, on exercí de metge en una clínica per a obrers de Clichy. El 1932 publicà el seu primer llibre, la novel·la autobiogràfica Viatge al fons de la nit (Voyage au bout de la nuit), que obtingué un enorme repercussió i va esdevenir una obra cabdal de la literatura francesa del segle xx. Per mitjà del seu àlter ego, Ferdinand Bardamu, hi narra diferents episodis de les seves experiències com a soldat francès durant la Primera Guerra Mundial,[2] emprant un estil narratiu molt original, a base de llargs monòlegs, plens d'eloqüència, intentant imitar la frescor de la parla quotidiana, amb un llenguatge directe, sovint ple d'interjeccions, i amb un tractament del sexe lluny de la tradició romàntica, que va fer que el llibre fos acusat d'obscè. A més, en la trajectòria de Bardamu es topa amb un seguit de personatges en què es reflecteix una visió de l'existència d'influència dostoievskiana. La seva segona novel·la, Mort à crèdit (1936), torna a estar protagonitzada per Bardamu, i situada temps abans de la primera, relata la seva etapa d'adolescència.

Posteriorment, la seva actitud nihilista i la seva posició política anarquista el van dur cap a l'extrem contrari: a un anti semitisme ferotge i a un xovinisme feixista, que quedà reflectit en els pamflets Mea culpa (1937) –escrit després d'un viatge a Rússia, de caràcter anticomunista– i Bagatelles pour un massacre (1938). Esdevingué col·laboracionista del govern de Vichy (1940), i després de l'entrada dels aliats a París (1944), fugí a Alemanya, primer, i a Dinamarca, després, on fou empresonat, mentre des de França se'l reclamava per jutjar-lo per crims de guerra. El 1951 tornà a França, i tornà a exercir de metge a Meudon, on morí. Publicà encara : Guignol's band I (1951) –escrit el 1942-44, que relata l'estada de Bardamu a Londres, a la darreria de la Primera Guerra Mundial i la seva relació amb els baixos fons londinencs–, D'un château l'autre (1957) –escrit a la presó, i on narra el seu exili–, Féerie pour une autre fois (1952), Normance (1954) i Nord (1960). Pòstumament es publicaren Rigodon (1968), Le Pont de Londres (1964) - segona part de Guignol's band–, la versió sencera de Guignol's band (1988) i Lettres de prison (2002), entre altres.

El 2011, cinquantenari de la mort de Céline, el Ministeri de Cultura francès ha decidit cancel·lar el seu nom de la llista de commemoracions oficials.

ReferènciesModifica

  1. «Louis-Ferdinand Céline». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Voyage au bout de la nuit de Louis Ferdinand Céline». aLaLettre. [Consulta: 14 novembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis-Ferdinand Céline