Obre el menú principal

Louis-Joseph Lebret

Louis-Joseph Lebret O.P. (26 de juny de 1897, Le Minihic-sur-Rance, França - † 20 de juliol de 1966, París, França) fou un economista i religiós francès, membre de l'Orde de Predicadors.

Infotaula de personaLouis-Joseph Lebret
Lebret Colombie.jpg
Biografia
Naixement (fr) Louis Marie Nicolas Lebret
26 juny 1897
Le Minihic-sur-Rance (Bretanya)
Mort 20 juliol 1966 (69 anys)
París
Religió Catolicisme
Formació École Navale Tradueix
Activitat
Ocupació Economista
Orde religiós Orde dels Predicadors
Obra
Localització dels arxius
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Va néixer al si d'una família de tradició naval descendent de Jacques Cartier, estudià a l'escola naval, on es graduà com a oficial de la marina. Participà en la Primera Guerra Mundial a les esquadres del Líban. Es retirà de la marina el 1923 per fer-se sacerdot dominic, essent ordenat el 1928.

Després de la seva formació teològica fou enviat, el 1929, a Saint-Malo, on la sensibilitat per la gent de mar el portà a organitzar un sindicat i una acció social a gran escala amb els pescadors de totes les costes franceses. Basà el seu enfocament en àmplies consultes amb els pescadors, enquestes que expressaven llurs problemes i necessitats amb la fi de trobar-hi solucions. Obrí així el camí per al mètode de la investigació acció-participativa.

Fundà el 1941 el Centre d'Investigació i Acció Economia i Humanisme i el 1958 l'Institut Internacional per a la Investigació i Formació, Educació i Desenvolupament, denominat posteriorment Centre Internacional Desenvolupament i Civilitzacions Lebret.

Va treballar al Brasil del 1947 al 1954, a Colòmbia el 1955, al Senegal del 1958 al 1959, al Líban del 1960 al 1964 i a altres països.

Fou un dels impulsors de la preocupació pel desenvolupament global dins de l'Església Catòlica, entès com a desenvolupament de la persona i dels grups socials. Juntament amb François Perroux fou pioner d'un nou enfocament del plantejament urbà i territorial, relacionant el medi geogràfic amb el desenvolupament.

Va participar en la redacció de documents del Concili Vaticà II, com Gaudium et Spes, i fou a més l'inspirador de l'encíclica Populorum Progressio de Pau VI.

ObresModifica

  • La communauté Boimondau, con Henri Desroche; L'Arbresle, Économie et Humanisme, 1944.
  • Dimensions de la charité, Paris, Éditions ouvrières, 1958.
  • Dynamique concrète du développement, Paris, Éditions ouvrières, 1967.
  • Suicide ou survie de l’Occident ?, Paris, Économie et Humanisme et Éditions ouvrières, 1968.
  • Estudo sobre desenvolvimento e implantação de indústrias, interessando a Pernambuco eao Nordeste. 3.ed. Recife, CONDEPE, 2001,118p.

BibliografiaModifica

  • Garreau, Lydie (1997) Louis-Joseph Lebret, 1897-1966. Un homme traqué, Villeurbanne, Éditions Golias.
  • Houée Paul (1997) Louis Joseph Lebret. Un éveilleur d’humanité, Paris, Éditions de l’Atelier, .
  • Lavigne Jean-Claude (1996) Les écrits spirituel du Père Lebret, Paris, Cerf et Éditions de l’Atelier.
  • Malley François (1968) Le Père Lebret: L'économie au service des hommes, Paris, Cerf.
  • Becker, Charles; Pierre-Paul Missehougbe et Philippe Verdin (2007) Le père Lebret, un dominicain économiste au Sénégal (1957 - 1963)', Paris, Karthala.