Louis de La Palud
Louis de La Palud (Châtillon-la-Palud, segle XIV - Chamoux-sur-Gelon, 21 de setembre de 1451) fou un abat, bisbe catòlic i cardenal suís.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIV Châtillon-la-Palud |
| Mort | 21 setembre 1451 Chamoux-sur-Gelon |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 Cardenal prevere Sant’Anastasia | |
| 19 desembre 1449 – 21 setembre 1451 ← Giorgio Fieschi – Giacomo Tebaldi → | |
| Bisbe de Sant Joan de Mauriena | |
| juliol 1441 – 21 setembre 1451 ← Oger Moriset – Juan de Segovia → | |
| Pseudocardenal Santa Susanna | |
| 12 abril 1440 – 19 desembre 1449 ← Antonio Panciera | |
| Pseudocardenal Santa Cecilia | |
| 12 abril 1440 – 19 desembre 1449 | |
| Bisbe d'Avinyó | |
| 4 novembre 1433 – 30 octubre 1437 ← Marco Condulmer – Alain de Coëtivy → Diòcesi: bisbat d'Avinyó | |
| Bisbe de Lausana, Ginebra i Friburg | |
| 6 juny 1431 – 4 novembre 1433 ← Guillaume de Challant – Jean de Prangins → Diòcesi: bisbat de Lausana | |
| Abat Sant Filibert de Tournus | |
| 1413 – 1431 | |
| Abat abadia de Notre-Dame d'Ambronay | |
| 1400 – 1413 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Collège de Sorbonne |
| Activitat | |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Altres | |
| Títol | Príncep-bisbe |
| Família | De La Palud |
 | |
Biografia modifica
Provenia d'una família de la Bresse, i era fill d'Aymé de La Palud, senyor de Varambon, i d'Alix de Corgenon. Després dels seus estudis a la Sorbona, ingressà a l'orde benedictina de Tournus. Des del 1404 va ser abat d'Ambronay i des del 1413 de Sant Filibert de Tournus.
Va participar en els concilis de Constança (1414-1418), Siena (1423) i Basilea (1431-1449). El 1431 va ser nomenat bisbe de Lausana. El papa Eugeni IV el va traslladar el 1433 a la diòcesi d'Avinyó. Louis no va acceptar el trasllat, i la negativa va ser acceptada el 1435 pel Concili de Basilea, després del qual va ser excomunicat per Eugeni IV el 1436.
L'antipapa Fèlix V el va nomenar cardenal el 1440 i a partir del 1441 bisbe de Sant Joan de Mauriena.
El papa Nicolau V el perdonà i el 1449 el nomenà cardenal prevere de Sant'Anastasia.
Bibliografia modifica
- Martin Schmitt, Memoires historiques sur le diocèse de Lausanne, vol. 2, Friburg, 1859, pp. 161-168.
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 2, pp. 9, 11, 30, 61, 100, 173 i 187-188.
- Lorenzo Cardella, Memorie storiche de' cardinali della Santa Romana Chiesa, Roma 1793, vol. III, p. 122.
- Salvador Miranda, LA PALUD, O.S.B., Louis de, The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University.