Luce Irigaray

Feminista, filòsofa fracesa

Luce Irigaray (Blaton (actualment integrat a Benissart, Bèlgica), 1930), és una filòsofa, lingüista i psicoanalista que ha estat un dels referents del moviment feminista francès.

Infotaula de personaLuce Irigaray
Biografia
Naixement3 maig 1930 modifica (89 anys)
Blaton (Bèlgica) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat catòlica de Lovaina
Universitat de París 8
Universitat catòlica de Lovaina modifica
Activitat
Camp de treballEstudis de gènere modifica
OcupacióFilòsofa, lingüista, professora d'universitat, feminista i psicoanalista modifica
OcupadorCentre Nacional de Recerca Científica
Universitat de Nottingham modifica

iTunes: 373069736 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

InicisModifica

Va estudiar Filosofia a la Universitat de Lovaina i va donar classes a un institut de Brussel·les durant uns anys. Es va traslladar a París per ampliar els seus estudis. L’any 1961, es va Llicenciar en Psicologia i, el 1962, en Psicopatologia, per la Universitat de París. Durant els anys 1962-1964, va treballar al Consell Nacional d’Investigacions científiques de Bèlgica i al CNRS francès. L’any 1968 es va doctorar en Lingüística. Entre 1970 i 1974 va ensenyar a la Universitat de Vincennes. Durant aquest temps també va ser membre de l’Escola Freudiana de París, creada per Jacques Lacan, on va formar com a Psicoanalista.[1]

PensamentModifica

A la seva tesi doctoral, “Speculum d’autre femme”, publicada el 1974, barreja alguns dels camps en els que s'havia format: filosofia, psicoanàlisi i feminisme. Irigaray critica la visió falocèntrica pròpia dels discursos filosòfics i psicoanàlítics que han exclòs tradicionalment a les dones. L’obra no va ser ben rebuda a la Universitat de Vincennes i l’autora va haver d'abandonar el seu treball com a professora. En els seus escrits posteriors, va aprofundir en la seva crítica a les teories de Lacan. Durant les dècades del 1980 i 1990 Írigaray va treballar com a professora de Filosofia a la Universitat Erasmus de Rotterdam i com a professor emèrit de Filosofia de la Universitat de Liverpool. Les publicacions de Luce Irigaray van tenir una àmplia acceptació en l’àmbit del feminisme i una gran difusió en el plànol internacional. El seu treball va influir en el moviment feminista francès i en l’italià. Durant els anys 90 Irigaray va realitzar estudis, pel Consell Nacional d’Investigacions Científiques de París, sobre diferències de llenguatge entre homes i dones.[2][3]

BibliografiaModifica

  • Speculum d’autre femme (1974)
  • Ce sexe qui n’est pas un (1977)
  • Éthique de la différence sexuelle (1984)
  • Parler n’est jamais neutre (1985)
  • Je, tu, nous: Pour une culture de la différence (1990)
  • J’aime à toi (1992)
  • Être deux (1997)
  • Entre Orient et Occident (1999)

ReferènciesModifica

  1. «Luce Irigaray (1932—)» (en anglès). Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 31 octubre 2015].
  2. Guerra, María José. 20 pensadoras del siglo XX. Oviedo: Nobel, 2006, p. 39-58. 
  3. «Concept and Form: The Cahiers pour l’Analyse and Contemporary French Thought». Centre for Research in Modern European Philosophy (CRMEP) and Kingston University’s Faculty of Arts and Social Sciences. [Consulta: 31 octubre 2015].

Vegeu tambéModifica