Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC)

cònsol el 199 aC
(S'ha redirigit des de: Luci Corneli Lèntul III)

Luci Corneli Lèntul (llatí: Lucius Cornelius L. f. L. n. Lentulus) va ser un magistrat romà dels segles iii i ii aC. Era fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser cònsol l'any 201 aC, i formava part de la família dels Cornelis Lèntuls, d'origen patrici. Va morir l'any 173 aC.

Plantilla:Infotaula personaLuci Corneli Lèntul
Biografia
NaixementAbans de 225 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort173 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Decemvir sacris faciundis (en) Tradueix
213 aC – 173 aC
Edil curul
209 aC – 209 aC
Procònsol Hispània
206 aC – 200 aC
Cònsol romà
199 aC – 199 aC
Juntament amb: Publi Vil·li Tàpul
Procònsol Gàl·lia Cisalpina
198 aC – 198 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Lèntuls Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Lèntul Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Corneli Lèntul Caudí Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansGneu Corneli Lèntul
Luci Corneli Lèntul Caudí
Publi Corneli Lèntul (presumiblement) Modifica el valor a Wikidata

Probablement és el Lèntul nomenat decemvir sacrorum l'any 213 aC. Va ser pretor a Còrsega i Sardenya el 211 aC. L'any 206 aC va anar a Hispània per substituir a Escipió com a procònsol als territoris de la Hispània Citerior, nomenament que es va fer el 205 aC.[1]

Quan, el 205 aC, Escipió va sortir d'Hispània i va anar a Àfrica, Indíbil es va tornar a revoltar,[2] reunint un exèrcit de trenta mil homes i quatre mil cavallers. Però els romans, dirigits per ell i per Luci Manli Acidí, procònsol de la Hispania Ulterior, es van enfrontar als rebels i els van derrotar. Indíbil va morir a la lluita, però Mandoni va poder escapar amb les restes de l'exèrcit. Aviat, però, va ser lliurat als romans pels mateixos seguidors i executat. Malgrat que li hauria correspost un triomf al seu retorn a Roma, només va rebre una ovació, perquè el seu rang era únicament proconsular i no consular. A Hispània, durant el seu govern de més de quatre anys, va recaptar 44.000 lliures de plata i 2.500 d'or. Finalment, el 199 aC va assolir el consolat, juntament amb Publi Vil·li Tàpul. L'any 198 aC va ser procònsol a la Gàl·lia.[3]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 729. 
  2. Titus Livi, Ab Urbe Condita, llibre XXVIII, 25-34)
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita XXV, 2 i 41; XXIX, 2,11,13,23; XXXI,49