Luci Corneli Sisenna

Luci Corneli Sisenna (en llatí Lucius Cornelius Sisenna) va ser un militar i historiador romà, a qui Ciceró descriu com el més important. Formava part de la gens Cornèlia.

Infotaula de personaLuci Corneli Sisenna
Nom original(la) Lucius Cornelius Sisenna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement120 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort67 aC Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Creta (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'antiga Roma, escriptor, traductor, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelii Sisennae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va néixer després de l'any 124 aC segons Ciceró i probablement el 119 aC, ja que era pretor quan va morir Sul·la, l'any 78 aC suo anno (l'any que li tocava). El 77 aC va ser propretor a Sicília, cosa que li va donar coneixement de la regió i va poder donar informació a Verres quan va ser governador de l'illa.

Durant la guerra dels pirates l'any 67 aC va ser legat de Gneu Pompeu i enviat a Creta on va morir quan tenia uns 52 anys. Sisenna comandava les forces romanes a tota la costa de Grècia.

Va escriure una Historiae, en 23 llibres, que narraven la història de Roma des dels seus orígens fins a la mort de Sul·la i sobretot la guerra social i la lluita entre Gai Mari i Sul·la, el relat és detallat i ben investigat. Ciceró diu que el text estava escrit "a la manera de la historiografia grega". Sembla que Sal·lusti hauria escrit la seva obra com a continuació d'aquestes històries. També era un bon orador.

Se'l recorda més per la traducció que va fer del grec d'una col·lecció de faules milèsies d'Aristides de Milet, un recull de faules de contingut eròtic que van influir en Petroni i en Les Metamorfosis de Apuleu. Va escriure també un comentari sobre Plaute.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 841.