Luci Emili Patern
Luci Emili Patern (llatí: Lucius Aemilius L. f. Gal. Paternus; Aeso, c. segle i - segle ii) va ser centurió romà de l'orde eqüestre durant l'època de Trajà (98-117). Nadiu d'Aeso, actual Isona, era fill de Luci i membre de la tribu Galèria, i el germà gran de Marc Emili Fratern. Participà en les dues guerres dàcies (a l'actual Romania) entre el 101 i el 104, i a la Pàrtia (actual Iran), l'any 115. Fou condecorat tres vegades per l'emperador pel gran valor i fidelitat demostrats en les seves accions. En la seva memòria la vila d'Isona li dedicà una plaça de la vila.
| Nom original | (la) Lucius Aemilius L. f. Gal. Paternus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I Aeso |
| Mort | segle II |
| Praefectus fabrum | |
| Centurió | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Germans | Marc Emili Fratern i Emília Paterna |
La seva biografia és coneguda per dues inscripcions[1][2] trobades el segle xviii no lluny d'Isona, una a Perolet i l'altra a Covet, conservades al Museu Arqueològic de Barcelona. La primera és un pedestal dedicat per ell al seu germà Fratern. La segona és un pedestal dedicat a ell per la seva filla Atília Vera; aquesta inscripció forneix força informació biogràfica sobre Patern: primerament fou soldat distingit, després praefectus fabrum i a continuació centurió de la Legió VII Gèmina. D'allí passà a centurió de la Legió I Minervia i després centurió de la Legió VII Clàudia, i després la Legió XIV Gèmina. Fou ascendit a la Legió II Augusta, en la que fou centurió de IV Cohort Pretòria dels 300. En aquesta unitat fou ascendit a primipilari. Pel gran valor que demostrà en les dues expedicions contra la Dàcia i una contra Pàrtia fou condecorat per l'emperador Trajà amb cadenes i braçalet d'or, així com amb corona mural dues vegades a les Guerres dàcies i una altra en les Guerres Pàrtiques.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 469-471 [Consulta: 12 octubre 2013].
- Hernàndez Cardona, Xavier: Legionari i ciutadà romà. Lluci Emili Patern