Luci Minuci Basili

Luci Minuci Basili (en llatí Lucius Minucius Basilius) va ser un dels assassins de Juli Cèsar.

Infotaula de personaLuci Minuci Basili
Nom original(la) L.Minucius Basilus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 85 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort43 aC Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de les Gàl·lies Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMinuci Basili Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParentsMinuci Basili (pare adoptiu) Modifica el valor a Wikidata

Era nebot de Gai Minuci Basili, que el va adoptar i li va donar el seu nom (abans es deia Marc Satri). Havia servit amb Cèsar en la Gàl·lia i també va participar en la guerra contra Ambiòrix els anys 54 aC i 52 aC. Al final de la campanya es va estacionar amb els rems per passar l'hivern, amb la Legió VIII Augusta i la Legió IX Hispana, probablement prop de Durocortorum i Bibrax, per protegir-los dels veïns bel·lòvacs encara revoltats.[1]

Va seguir segurament a la Gàl·lia fins a l'esclat de la Segona guerra civil romana l'any 49 aC quan va dirigir una part de la flota de Cèsar i va manar dues legions. Es va unir a Brut i Cassi per assassinar Cèsar quan va tornar a Roma l'any 45 aC, i va participar en l'assassinat el 44 aC tot i ser amic personal seu. L'any següent va ser ell mateix assassinat pels seus esclaus perquè n'havia castigat alguns d'ells de forma molt cruel. (43 aC). Hi ha una carta de Ciceró dirigida a Luci Minuci felicitant-lo per la mort de Cèsar.[2]

ReferènciesModifica

  1. Juli Cèsar, De bello gallico VII, 90
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 470.