Lucia Filippini (Tarquinia, 13 de gener de 1672 - Montefiascone, 25 de març de 1732) fou una religiosa italiana, fundadora de la congregació religiosa de les Mestres Pies Filippini, que procurava l'ensenyament de les noies, especialment les mancades de recursos. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[1]

Plantilla:Infotaula personaLucia Filippini

Imatge devocional de la santa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1672 Modifica el valor a Wikidata
Tarquínia (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1732 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Montefiascone (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Montefiascone 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundadora de les Mestres Pies Filippini
Activitat
Ocupacióreligiosa cristiana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMestres Pies
verge i fundadora
CelebracióEsglésia Catòlica
Beatificació1926 nomenat per Roma
CanonitzacióPius XI , 22 de juny de 1930 nomenat per Roma
Festivitat25 de març
IconografiaHàbit de monja, amb lliri i llibre
Cronologia
supressió del culte, per Pius XI Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
Montefiascone, amb la cúpula de la catedral on hi ha enterrada la santa.

Va ésser deixebla del cardenal Marcantonio Barbarigo i col·laboradora de Rosa Venerini, fundadora de la congregació de les Mestres Pies, que fundaven i ensenyaven en scuole pie (escoles pies, gratuïtes) per a noies pobres a Montefiascone i altres ciutats del Laci.

En 1707 Climent XI la convidà a fundar una escola a Roma. Com que, per desig del fundador, la congregació de Mestres Pies no podia actuar fora de la diòcesi de Montefiascone, Lucia va haver de fundar, per a la gestió de l'escola romana, una nova congregació d'ensenyants, les anomenades Mestres Pies Filippini: encara que és autònoma respecte a la congregació de Venerini, en comparteix els objectius.

En el moment de la seva mort, l'Institut tenia 28 escoles, que arribarien a ser 60 a finals del segle xviii.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Leonardi, Claudio; Riccardi, Andrea; Zarri, Gabriella. Diccionario de los santos (en castellà). Editorial San Pablo, 2000, p. 1497-1499. ISBN 978-84-285-2257-1. 

Enllaços externs

modifica