Ludi (llengua)
El ludi, o ludi de carèlia (luudi, lyydi o lüüdi), és una llengua baltofinesa de la família de les llengües uralianies. És una llengua de transició entre el livvi-carelià i el vepse.[1] Es va originar com a dialecte del nord del Veps, transformat per una gran influència Careliana. Té uns 3.000 parlants carelians a la República de Carèlia, a Rússia, prop de la riba nord-oest de Llac Onega, incloent-hi uns quants nens.
| lyydin kiel', l'yyd'ikiel' | |
|---|---|
| Tipus | llengua viva i llengua  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 3.000 (2012 ) |
| Parlat a | Carèlia |
| Autòcton de | Carèlia i Ludics (en)  |
| Estat | Rússia i Finlàndia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses fínnic septentrional | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet carelià |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | lud |
| Glottolog | ludi1246 |
| Ethnologue | lud |
| UNESCO | 385 |
| IETF | lud |
| Endangered languages | 3385 |
Classificació modifica
En la tradició de recerca finlandesa el ludi ha estat considerat, en termes històrics, una àrea dialectal de transició entre el carelià i el vepse, mentre en la tradició de recerca russa és, en termes etnogràfics, normalment considerat un dialecte del carelià. Recentment s'ha proposat un estatus de llengua independent[2] El Ludi es caracteritza per una barreja específica de trets Carelians (com la diftongació de les vocals llargues no obertes del protofinoúgric, p. ex. * pää > piä 'cap', * soo > suo 'aiguamoll', en contrast amb el vepse pä, so)[1] i trets del vepse (com una pèrdua gairebé completa de mutació consonàntica).[3]
Dialectes modifica
El ludi té tres grups dialectals principals[2]:
- Ludi del nord (del llac), a les ribes nord-oest del Llac Onega
- Ludi central (del riu), a pobles al llarg de riu Shuya i prop de la ciutat de Petrozavodsk
- Ludi Kuďäŕv (del Bosc), al poble rural de Mikhaylovskoye
La influència careliana més forta es troba al ludi del nord, mentre que el dialecte de kuďäŕv comparteix més característiques amb el vepse.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Pahomov, 2011, p. 29.
- ↑ 2,0 2,1 Pahomov, 2011, p. 10.
- ↑ Pahomov, 2011, p. 32.
Bibliografia modifica
- Kuujärven lyydiläistekstejä. 263. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 2011. ISBN 978-952-5667-32-5.
- Adjektiivikategoria venäläis-lyydiläisissä kontakteissa. 188. Helsinki / Joensuu: Suomalais-Ugrilainen Seura / Joensuun yliopisto, 1985. ISBN 951-9019-89-8.
- Lyydiläisiä kielennäytteitä. LXIX. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1934.
- Lyydiläismurteiden äännehistoria. I. Konsonantit. LXXXIX. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1946.
- Lyydiläismurteiden äännehistoria. II. Vokaalit. XCIX. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1950.
- Lyydiläisiä tekstejä. I. 129. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1963.
- Lyydiläisiä tekstejä. II. 130. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1963.
- Lyydiläisiä tekstejä. III. 131. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1964.
- Lyydiläisiä tekstejä. IV. 132. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1976.
- Lyydiläisiä tekstejä. V. 165. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1984. ISBN 951-9019-81-2.
- Haljärven lyydiläismurteen muoto-oppia. 190. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1986. ISBN 951-9019-96-0.
- Lyydiläisiä tekstejä. VI. Anna Vasiljevna Tshesnakovan kerrontaa ja itkuvirsiä. 218. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 1994. ISBN 951-9403-72-8.
Enllaços externs modifica
- Codis ISO 639 - SIL Internacional (anglès)
- Lyydiläinen Seura (La Societat Ludiana) Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.