Ludolf de Saxònia

escriptor alemany

Ludolf de Saxònia (Ludolf el Cartoixà o Landulf de Saxònia), fou un escriptor religiós germànic del segle xiv.

Plantilla:Infotaula personaLudolf de Saxònia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1300 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1377 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohannes Tauler i Heinrich Seuse Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors i Orde de la Cartoixa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Descrit per la fontAllgemeine Deutsche Biographie
Biblioteca Digital BEIC
Obálky knih, Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Si bé la seva obra tingué un gran ressò i difusió, de la seva vida se'n sap molt poc. Se'n desconeix la data de naixement i no es té certesa sobre el seu país natal, ja que malgrat el seu epítet de Saxònia també pot ser que hagués nascut a la Diòcesi de Colònia o a la de Magúncia, que aleshores pertanyien a la província de Saxònia.

Inicialment va entrar a l'orde dels dominics, havent passat pels estudis literaris i teològics.

Després de trenta anys de vida activa, entrà a la Cartoixa d'Estrasburg cap a l'any 1340. Tres anys després se li encarregà el govern de la Cartoixa de Coblenz, acabada de fundar feia poc, el 1331, si bé el 1348 renuncià a tal càrrec de prior per escrúpols de consciència. Havent esdevingut un altre cop un simple monjo, primer a Magúncia i després a Estrasburg, passà els darrers trenta anys de la seva vida en retir i pregària.

Morí el 13 d'abril de 1378, gairebé octogenari, estimat arreu del món cristià per la seva santedat, tot i que no consta que arribés a ser honorat amb cap culte públic.

Dues obres l'han conduït a la posteritat:

  • Un Commentaria sobre el Salms, concís però excel·lent pel seu mètode, claredat i solidesa. Hi desenvolupa especialment el sentit espiritual, d'acord amb les interpretacions de Jeroni d'Estridó, Agustí d'Hipona, Cassiodor i Pere Llombard. Aquest comentari, que fou molt popular a Alemanya a l'edat mitjana, fou objecte de nombroses edicions, la primera de les quals data del 1491.
  • El Vita Christi, la seva obra principal, no és una simple biografia, tal com s'entén avui dia, sinó, alhora, una història, un comentari manllevat dels Pares de l'Església, una sèrie de dissertacions dogmàtiques i morals, d'instruccions espirituals, de meditacions i pregàries en relació amb la vida de Crist, des del seu naixement fins a l'ascensió. Se l'ha considerat una summa evangèlica, gènere molt popular al seu temps, en la que l'autor condensà i resumí tot el que una seixantena d'autors havien escrit abans seu en matèria espiritual cristiana.
Res mostra millor la gran popularitat del Vita Christi que les nombroses còpies manuscrites preservades en biblioteques i les innumerables edicions que se'n publicaren i se n'han publicat, des de les dues primeres edicions a Estrasburg i Colònia, el 1474.
Teresa d'Àvila i Francesc de Sales citen l'obra amb freqüència.

Traduccions del Vita Christi

modifica

Traducció al català

modifica

Joan Roís de Corella, al final de la seva vida, traduí al català (variant valenciana), el Vita Christi de Ludolf, publicada en quatre parts com a Lo primer del Cartoxa (Lo primer del Cartoixà), Lo segon del Cartoxa (Lo segon del Cartoixà), Lo terç del Cartoxa (Lo terç del Cartoixà) i Lo quart del Cartoxa (Lo quart del Cartoixà). Hi ha una edició de Lo quart del Cartoxa, datada a València el 1495.[1]

Altres traduccions

modifica

Se’n feren, entre altres, traduccions al castellà (Alcala de Henares), portuguès (1495, 4 vols.) italià (1570), francès (per Guillaume Lernenand, de l'Orde de Monseigneur St. François, amb el títol de Gran Vida de Crist (Lió, 1487, reimprès moltes vegades), i moltes altres.

  1. Marian Aguiló i Fuster, Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid 1923 (Edició facsímil d'Ed. Curial, Barcelona-Sueca 1977), pàg. 286.