Luis Mariano Montemayor

Luis Mariano Montemayor (Buenos Aires, 16 de març de 1956) és un prelat i diplomàtic argentí, nunci apostòlic en diversos països d'Àfrica.

Infotaula de personaLuis Mariano Montemayor

Sufficit tibi gratia mea
Biografia
Naixement16 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
  Arquebisbe titular d'Illici
En el càrrec des de 19 de juny de 2008
← Romeu Brigent
  Nunci apostòlic a Senegal Senegal i delegat apostòlic a Mauritània Mauritània
19 de juny de 2008 – 22 de juny de 2015
  Nunci apostòlic a Cap Verd Cap Verd i Guinea Bissau Guinea Bissau
En el càrrec des de 19 de juny de 2008
Vacant →
  Nunci apostòlic a República Democràtica del Congo R.D. del Congo
22 de juny de 2015 – 15 de juny de 2015
vacant →
Dades personals
NacionalitatArgentina
ReligióCatòlica
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Pontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1985–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà15 de novembre de 1985
Consagració6 d'agost de 2008 per
Juan Carlos Aramburu

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Biografia modifica

És fill d'Enrique Pedro Montemayor (vers 1930-2013),[1] oficial de la marina argentina. Ell i la seva família han estat amenaçats i han estat vivint sota protecció policial al passat.[2]

Fou alumne del seminari de Villa Devoto, on es va llicenciar en teologia canònica.[3] Fou ordenat sacerdot el 15 de novembre de 1985 pel cardenal Juan Carlos Aramburu, arquebisbe de Buenos Aires i incardinat a l'arxidiòcesi de Buenos Aires,[4][5] va exercir el seu ministeri en el barri d'Almagro a la parròquia de Santa María de Almagro.[6][3] Continuà els seus estudis a Roma, i en setembre de 1987 entrà com alumne a l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica,[7] on |Leonardo Sandri ha estat el seu únic predecessor argentí[6][3] i es doctorà en dret canònic en maig de 1991 a la Pontifícia Universitat Gregoriana.[6][3] Al servei diplomàtic de la Santa Seu des de l'1 de juliol de 1991, ha ocupat successivament càrrecs a les representacions diplomàtiques de la Santa Seu a Etiòpia (1991-1993), Brasil (1993-1997) i Thailàndia (1997-2000), després a la Secretaria d'Estat de la Santa Seu a partir d'agost de 2000, on s'ocupà particularment dels països d'Àsia Meridional i Àsia Oriental.[4][3]

El seu nom va aparèixer en un extracte de cable diplomàtic de gener de 2002 revelat per Wikileaks escrit per l'ambaixador dels EUA la Santa Seu, Jim Nicholson. Hi apareix com un fort defensor de la invasió de l'Afganistan pels Estats Units que va enderrocar l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, i que fins i tot un diplomàtic rus es va sorprendre per la manca de compassió del prelat envers els detinguts de Guantánamo.[2][8]

El 13 de juny de 2002 fou nomenat prelat d'honor de Sa Santedat pel papa Joan Pau II.[9]

Nunci apostòlic modifica

El 6 de juny de 2008 fou nomenat arquebisbe de la diòcesi titular d'Illici i és promogut als càrrecs de nunci apostòlic a Senegal i Cap Verd i delegat apostòlic a Mauritània.[4] Fou consagrat bisbe el 76 d'agost a la catedral de Buenos Aires per Dominique Mamberti, el secretari per les relacions amb els Estats, assistit pel cardenal Jorge Mario Bergoglio, aleshores arquebisbe de Buenos Aires i d'Eduardo Maria Taussig, arquebisbe de San Rafael.[6][3] Com el seu predecessor, fou nomenat nunci a Guinea Bissau el 17 de setembre de 2008,.[10] El 22 de juny 2015 va ser traslladat a la nunciatura de la República Democràtica del Congo.[11]

Referències modifica

  1. «Son excellence Mgr Louis Mariano Montemayor, nonce apostolique a perdu son père, ce matin», 18-04-2013.
  2. 2,0 2,1 «VATICAN REPORTS EYES ON GUANTANAMO» (en anglès), 18-01-2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Mons. Montemayor será nuncio en la República Democrática del Congo» (en castellà). , 25-06-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 «DEL NUNZIO APOSTOLICO IN SENEGAL E IN CAPO VERDE E DELEGATO APOSTOLICO IN MAURITANIA Rinunce e Nomine [B0413 Nomina del Nunzio Apostolico in Senegal e in Capo Verde e Delegato Apostolico in Mauritania]» (en italià). Bulletin quotidien. Bureau de presse du Saint-Siège, 19-06-2008.
  5. catholic-hierarchy.org. «Archbishop Luis Mariano Montemayor» (en anglès).
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Jorge Rouillon «Un argentino, nuncio en Senegal» (en castellà). La Nación, 23-06-2008. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2016 [Consulta: 29 juny 2016].
  7. vatican.va. «PONTIFICIA ACCADEMIA ECCLESIASTICA Ex-alunni 1950 – 1999» (en (italià)).
  8. Elena Llorente «Un monseñor argentino en Wikileaks» (en castellà). Página 12, 29-04-2011.
  9. «Commentarium Officiale» (en italià). Acta Apostolicae Sedis. Librairie éditrice vaticane [[[Ciutat del Vaticà]]], janvier 2003, pàg. 85.
  10. «Rinunce e Nomine [B0581 Nomina del Nunzio Apostolico in Guinea Bissau]» (en italià). Bulletin quotidien. id., 17-09-2008.
  11. «Rinunce e Nomine [B0497 Nomina del Nunzio Apostolico nella Repubblica Democratica del Congo]» (en italià). Bulletin quotidien. id., 22-06-2015.


Càrrecs públics
Precedit per:
Giuseppe Pinto
Nunci apostòlic a   Senegal,  Cap Verd,   Guinea Bissau, Delegat apostòlic a   Mauritània
 

2008-2015
Succeït per:
Michael Banach
Precedit per:
Adolfo Tito Yllana
Nunci apostòlic a   R.D. del Congo
 

2015-
Succeït per:
vacant