Mètode de Hamilton

El mètode de Hamilton, Mètode de Hare, Mètode de Niemeyer, Mètode de Vinton o Mètode dels màxims residus[1] és un sistema electoral quan hi ha multipartidisme per proporcionar escons en assemblees amb representació proporcional. Contrasta amb els mètodes de les mitjanes més altes.

Mètode modifica

El Mètode de Hamilton requereix que el nombre de vots de cada partit es divideixi per una quota que representa el nombre de vots requerit per un escó.

Exemples modifica

Suposem que es presenten set partits per escollir 21 escons, els partits reben 1.000.000 vots repartits de la següent manera:

Partit A 391.000 vots
Partit B 311.000 vots
Partit C 184.000 vots
Partit D 73.000 vots
Partit E 27.000 vots
Partit F 12.000 vots
Partit G 2.000 vots

Quota Hare modifica

La suma dels vots dels partits o és igual al total de vots.

Partit Partit A Partit B Partit C Partit D Partit E Partit F Partit G Total
Vots per partit   391.000 311.000 185.000 73.000 27.000 12.000 2.000 1.000.000
Quota   47.619
Escons per quocient   8 6 3 1 0 0 0 18
Vots per quocient   380.952 285.714 142.857 47.619 0 0 0 857.142
Residu de vots   10.048 25.286 41.143 25.381 27.000 12.000 2.000 142 858
Escons per residu   +1 +1 +1 +3
Total d'escons   8 6 4 2 1 0 0 21

Quota Droop modifica

Partit Partit A Partit B Partit C Partit D Partit E Partit F Partit G Total
Vots per partit   391.000 311.000 185.000 73.000 27.000 12.000 2.000 1.000.000
Quota   45.456
Escons per quocient   8 6 4 1 0 0 0 19
Vots por quocient   363.648 272.736 181.824 45.456 0 0 0 863.664
Residu de vots   27.352 38.264 2.176 27.544 27.000 12.000 2.000 136.336
Escons per residu   +1 +1 +2
Total d'escons   8 7 4 2 0 0 0 21

Quota Imperiali modifica

Partit Partit A Partit B Partit C Partit D Partit E Partit F Partit G Total
Vots per partit   391.000 311.000 185.000 73.000 27.000 12.000 2.000 1.000.000
Quota   43.478
Escons per quocient   8 7 4 1 0 0 0 20
Vots por quocient   347.824 304.346 173.912 43.478 0 0 0 869.560
Residu de vots   43.176 6.654 10.088 29.522 27.000 12.000 2.000 130.440
Escons per residu   +1 +1
Total d'escons   9 7 4 1 0 0 0 21

Pros i contres modifica

Resulta relativament fàcil pel votant entendre amb el mètode Hamilton com es distribueixen els escons. La quota Hare dona avantatge als partits més petits mentre que la quota Droop afavoreix els partits més grans.[2]

El mètode de Hamilton pot crear algunes paradoxes de repartició. Un exemple d'aquestes és la Paradoxa d'Alabama, en què el fet d'augmentar el nombre d'escons disponibles per a repartir pot provocar que algun dels partits vegi disminuïda la quantitat de representants que obté. Això fa que actualment siguin molt més usats en les lleis electorals els mètodes de les mitjanes més altes (com per exemple, la regla D'Hondt), que no es veuen afectats per aquest tipus de paradoxa.

Referències modifica

  1. Tannenbaum, Peter. Excursions in Modern Mathematics. Nova York: Prentice Hall, 2010, p. 128. ISBN 978-0-321-56803-8.  Arxivat 2021-02-26 a Wayback Machine.
  2. Vegeu per exemple, les eleccions legislatives de Hong Kong de 2012: New York Times report