Obre el menú principal

El Trident II D5 és un míssil balístic intercontinental per a submarins (SLBM) amb caps nuclears dels Estats Units. Constitueixen una part fonamental de la força nuclear de dissuasió dels Estats Units i del Regne Unit. Amb una capacitat de distància de més de 12000 km cada míssil és capaç de llançar fins a 12 caps MIRV contra 12 objectius diferents.

Infotaula d'armaTrident II D5
Trident II missile image.jpg
Tipus míssil balístic de llançament submarí
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Història de servei
En servei març 1990 – sense valor
Operadors Marina dels Estats Units d'Amèrica i Royal Navy
Història de producció
Fabricant Lockheed Martin
Especificacions
Longitud 13,579 m
Diàmetre 2,11 m
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DesenvolupamentModifica

 
Trident I llançament el 18 de gener de 1977.

El míssil va ser desenvolupat sota el nom Trident I (C4) en 1979, sent retirades del servei les últimes unitats el 2000. la segona versió Trident II (D5) va ser desplegada el 1990 i està planejat que estarà en servei per 30 anys fins a 2027. Aquests míssils també són venuts al Regne Unit usant l'acord Venda de míssils Polaris de 1963 i estès en 1982 per vendre els míssils Trident I i subseqüentment els Trident II durant el mandat de Ronald Reagan.[1] Per al desenvolupament del nou míssil el Regne Unit va cooperar amb un 5% del cost total.

Extensió de vida del D5Modifica

El 2002 es va prendre la decisió d'estendre la vida dels míssils i dels submarins de la Classe Ohio fins a 2042, per la qual cosa es va iniciar un programa per reemplaçar components obsolets a un cost mínim i alhora mantenir la resposta. El contractista guanyador va ser Lockheed Martin a un cost total de $ 789.900.000. El programa consisteix a actualitzar els sistemes dels míssils, sistemes de guia i els de reentrada.

 
Diagrama de llançament i impacte dels vehicle d'entrada.

A Anglaterra el 4 de desembre de 2006, Tony Blair va treure el pla de construir una nova generació de submarins perquè puguin portar els Trident II existents i unir-se al programa d'extensió de vida d'aquests.[2]

El 14 de març de 2007, el govern d'Anglaterra va prendre la decisió de renovar els seus submarins nuclears i míssils a un cost total entre 15 i 20 mil milions de lliures, el temps total serà de 17 anys i durarà fins al 2050.[3]

Primers TridentModifica

L'actual Trident és de la sisena generació, abans dels Trident també existien els míssils Polaris.

  • Trident I C4: l'1 de la classe evolucionat de la classe Polaris.
  • Trident I C4: actualització, presenta major punteria.
  • Trident I C4: modificació de major grandària, opcions de cap.
  • Trident D5: versió nova del míssil menys alt però amb més gruix i major poder ofensiu.
  • Trident II D-5 (CDD6): coberta Buida major punteria i major càrrega nuclear.
 
Tall transversal del míssil.

UsuarisModifica

Pocs països utilitzen míssils Trident, ja que la plataforma de llançament són submarins Balístics Nuclears.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trident II D5