Místic (vaixell)
Entre els vaixells de vela tradicionals, un místic era una embarcació de vela que portava dos o tres arbres i bauprès.[1][2][3] Cada arbre portava una vela mística i podia hissar un floc (o pollacra) a proa. Els místics tenien coberta i un perfil baix i esvelt. El seu desplaçament era moderat.[4]
Característiques modifica
El buc d'un místic era afinat però amb més mànega, proporcionalment, que una galera. La proa era molt llançada, amb la roda molt inclinada. A nivell de la coberta hi solia haver una plataforma rectangular que quedava en voladís per la popa, formant una mena d'engraellat. Els arbres es paraven gairebé verticals o lleugerament inclinats cap a popa. Les veles eren místiques suportades en antenes molt verticals i amb els cars molt curts. Algunes descripcions (la de l'Enciclopèdia Espasa, per exemple) parlen d'una vela de mitjana al terç.[5][6]
Usos modifica
Els místics foren embarcacions mercants i de guerra molt usades pels catalans i per marins de la Mediterrània oriental. Els místics armats (entre 4 i 10 canons de petit calibre) eren populars entre corsaris i contrabandistes i també com a guardacostes.
Fets militars modifica
- 1798. El místic corsari francès Alobroge va capturar la goleta Marty.[7]
- El 26 d'octubre de 1806, el místic corsari Gibraltar (anomenat Generalísimo) va capturar un vaixell anglès: el bergantí HMS Hanna. Altres fonts esmenten que es tractava d'una balandra.[8][9][10]
- 1810. El místic corsari "La Liguria" captura un vaixell de tres pals.[11]
Anècdotes modifica
- El darrer viatge de lord Byron fou en un místic. Havent de desplaçar-se des de Cefalònia fins a Mesolongi, va llogar un místic i una bombarda. Les vicissituds de la singladura, fugint dels vaixells turcs, van mostrar les qualitats veleres del seu vaixell i la incertesa de la meteorologia mediterrània a l'hivern.[12] Un cop acabat l'atzarós viatge i havent arribat a la seva destinació fou rebut com un heroi però va morir als pocs dies.
- El gran científic Francesc Aragó fou capturat per un místic corsari de Palamós.[13]
Referències modifica
- ↑ Arthur Young. Nautical Dictionary: Defining the Technical Language Relative to the Building and Equipment of Sailing Vessels and Steamers, Seamanship, Navigation, Nautical Astronomy, Naval Gunnery, Maritime Law and Commerce, General and Particular Average and Marine Insurance, and Other Terms Relating to Maritime Affairs .... Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1863, p. 260–.
- ↑ Nicolás María Serrano. Diccionario universal de la lengua castellana: ciencias y artes, enciclopedia de los conocimientos humanos .... Biblioteca universal ilustrada, 1878, p. 687–.
- ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 1010–.
- ↑ Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Espasa-Calpe.
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Místico. Vol.35, Pàg.1055.. J. Espasa, 1907*.
- ↑ Antonio García-Baquero González. La burguesía de negocios en la Andalucía de la Ilustración. Diputación Provincial de Cádiz, 1991.
- ↑ El apresamiento del bergantín HMS Hannah.
- ↑ Agustín Guimerá Ravina; Alberto Ramos Santana Trafalgar y el mundo Atlántico. Marcial Pons Historia, 2004, p. 107–. ISBN 978-84-95379-86-3.
- ↑ Gaceta de Madrid. Imprenta Real, 1801, p. 1178–.
- ↑ Annonces et avis divers du département de l'Escaut. de Goesin-Verhaeghe, 1810, p. 12–.
- ↑ Teresa Guiccioli (contessa di). My Recollections of Lord Byron. Lippincott, 1869, p. 1–.
- ↑ “Le” magasin pittoresque, 1855, p. 254–.