Mónico Sánchez Moreno

Mónico Sánchez Moreno (Piedrabuena, Ciudad Real, 4 de maig de 1880 - 6 de novembre de 1961), fou un inventor i enginyer elèctric espanyol, pioner de la radiologia, telecomunicacions sense cables i electroteràpia, conegut per l'invent d'un aparell portàtil de rajos X i corrents d'alta freqüència en 1909.[1]

Plantilla:Infotaula personaMónico Sánchez Moreno

Sánchez mostrant el seu aparell de raigs X a un metge
Biografia
Naixement4 maig 1880 Modifica el valor a Wikidata
Piedrabuena (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Piedrabuena (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perInventor i enginyer
Activitat
Ocupacióinventor, enginyer elèctric Modifica el valor a Wikidata

També va ser president de la Cambra de comerç de Ciudad Real.[2]

Història

modifica

Infantesa

modifica
 
Provincia de Ciudad Real

La seva família tenia una petita teixonera (fabricava teules i maons) i la seva mare rentava roba aliena en el paratge del riu anomenat Tabla de la Yedra. Mónico era el menor de quatre germans, ajudava a la seva mare en carregar la roba.

A Piedrabuena, amb una economia rural empobrida, agrària de secà i ramadera, el 75% eren analfabets.[1] En 1900, Piedrabuena tenia 3.810 habitants.

El professor de l'escola pública de Piedrabuena el va animar a que seguís estudiant. Sense tenir el batxiller elemental, Mónico es va comprar un vestit i va anar a Madrid per estudiar enginyeria elèctrica.

Va arribar a Madrid en 1901 en l'època en què s'estava implantant l'enllumenat públic i s'estava electrificant el tramvia per substituir els tramvies de tracció animal.

L'Escola d'Enginyers Industrials de Madrid estava tancada per les vagues estudiantils. Mónico va decidir apuntar-se a un curs d'electrotècnia a distància impartit des de Londres per l'enginyer Joseph Wetzle.[1] El curs era en anglès i Mónico no en sabia ni una paraula. Durant 3 anys va seguir el curs per correu de forma rigorosa. En finalitzar-lo el mateix Joseph Wetzler es va posar en contacte amb ell i el va recomanar per a una plaça en una empresa de Nova York.[1]

Estats Units

modifica

El 12 d'octubre de 1904 Mónico tenia 23 anys i es va pujar a un vaixell a Cadis amb 60 dòlars en la butxaca i destinació a Nova York.[1] Va començar a treballar d'ajudant de delineant, però aviat es va matricular en l'Institut d'Enginyers Electricistes, un centre de formació professional.[1] Més endavant va ser a un curs d'electrotècnia d'uns mesos de durada de la Universitat de Colúmbia.[1]

Mónico Sánchez fitxà com a enginyer de la Van Houten and Ten Broeck Company, dedicada a l'aplicació de l'electricitat als hospitals.[1] Allí va inventar un aparell de raigs X portàtil. Amb prou feines pesava 10 quilograms, enfront dels 400 dels equips tradicionals. França va comprar 60 unitats per a les seves ambulàncies de campanya.[1]

La Collins Wireless Telephone Company contractà a Mónico Sánchez com a enginyer en cap, amb la intenció de vendre el seu aparell portàtil de raigs X, que va passar a anomenar-se The Collins Sánchez Portable Apparatus. Collins oferí 500.000 dòlars a Mónico Sánchez pel seu invent.[1]

Frederick Collins es va bolcar en la telefonia sense fils. Els seus aparells podien comunicar-se sense cables a més de 100 quilòmetres. El problema és que el seu telèfon, amb un micròfon de carbó, s'escalfava a poc a poc i acabava cremant als 15 minuts de parlar sense interrupció.[1] L'empresa de Collins va començar una gran campanya de propaganda per vendre accions, suggerint que la telefonia mòbil en cotxes, trens i vaixells ja era una realitat.[1]

D'aquelles campanyes queda una fotografia de 1909 en la qual apareix Mónico Sánchez mostrant el seu aparell de raigs X en un lloc de la III Fira de l'Electricitat, celebrada a Madison Square Garden, Nova York. Al seu costat apareixen els llocs de la General Electric de Thomas Edison i de la Westinghouse de Nikola Tesla.[1] Als cartells hi deia:

« No wires. No poles. No Franchises. The Collins Wireless Telephone Co. »

Quatre executius de la Collins Wireless Telephone Company, inclòs Collins, acabaren a la presó. En la seva sentència s'al·ludia a un presumpte frau en les seves demostracions en llocs públics, limitades a converses breus perquè els telèfons no fessin espurnes. Quan va esclatar l'escàndol, Mónico ja havia abandonat l'empresa.[1]

Piedrabuena

modifica

En 1912, amb 32 anys va tornar a Espanya convertit en un emprenedor milionari.[1] En 1913 construí a Piedrabuena el Laboratorio Eléctrico Sánchez que ocupava una superfície de 3.500 metres quadrats.[1] Va contractar a un bufador de vidre alemany per a l'elaboració de tubs de buit.

Va instal·lar una central elèctrica al seu poble, proveïda pel carbó arribat en carros tirats per mules. Va fer arribar l'electricitat a les cases de Piedrabuena.[1] Muntà un cinema a Piedrabuena.[1] Cap al final de la seva vida va deixar de vendre els seus aparells i va tenir certes dificultats econòmiques.

Molts dels aparells que va fabricar al seu poble a partir de 1913 s'exposen avui en el Museo Nacional de Ciencia y Tecnología, amb seus a A Coruña i Madrid.[1] Va morir a Piedrabuena el 6 de novembre de 1961. Després de la seva mort el Laboratorio Eléctrico Sánchez va tancar. En l'actualitat està ocupat per un col·legi, un centre de salut i un centre cultural.

Bibliografia

modifica
  • Mónico Sánchez Moreno a Enciclopedia Universal Ilustrada Europea-Americana Tomo IX (Apéndice), Madrid: Espasa-Calpe, 1933. p.969-970.
  • Homenaje del Ayuntamiento de Piedrabuena a D. Mónico Sánchez Moreno. Inventor (1880-1961), Ayuntamiento de Piedrabuena, Abril 1995,
  • Alía Miranda, Francisco: Don Mónico Sánchez y los adelantados de La Mancha en el siglo XX, en Francisco Alía Miranda y Pilar Sánchez Fernández (coords.): Piedrabuena y su entorno. Arte, Antropología, Historia y Espacios Naturales. III, IV y V Jornadas de Estudio. Piedrabuena: Ayuntamiento, 2006, p. 459-492. ISBN 84-923283-9-8.
  • Rozas Quintanilla, Juan Pablo: Mónico Sánchez, Spanish inventor, in the Collins Wireless Telephone (1909), en Histelcom 2010. A Century of Broadcasting: Madrid, 2010. ISBN 978-1-4244-7450-9
  • Asensio Merino, Santiago (coord.), Off-on, Ministerio de Ciencia e Innovación, Noviembre 2011.ISBN 978-84-92546-00-8. (Descargar libro)
  • Lozano Leyva, Manuel, El Gran Mónico, Debate, Mayo 2013. ISBN 978-84-9992-288-1.

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Ansede, Manuel. «El niño pobre que desarrolló teléfonos móviles hace un siglo». esmateria, 19-05-2013. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 3 juny 2013].
  2. Homenaje del Ayuntamiento de Piedrabuena a D. Mónico Sánchez Moreno. Inventor. (1880-1961). Piedrabuena: Ayuntamiento de Piedrabuena, 1995. 

Enllaços externs

modifica