Múnia de Castella

Comtessa de Ribagorça i de Castella s. XI
(S'ha redirigit des de: Múnia I de Castella)

Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.

Infotaula de personaMúnia de Castella
Nom original(es) Muniadona de Castilla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement995 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1066 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Comte de Castella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Castella (1029–1035)
Reina consort de Navarra (1011–1035)
Comte consort d'Aragó (1011–1035) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Lara Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSanç Garcés III de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran I de Lleó
Gonçal I de Ribagorça
Garcia Sanxes III de Pamplona
Ximena Sanxes Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç I Garcia de Castella Modifica el valor a WikidataUrraca de Castilla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansGarcia II de Castella Modifica el valor a Wikidata

Vida i drets dinàsticsModifica

Filla segona del comte de Castella Sanç I Garcia i de la seva dona Urraca Salvadórez, de la família comtal Banu Gómez, Múnia contragué matrimoni amb el futur rei de Navarra, d'Aragó, comte de Sobrarb i comte de Ribagorça Sanç III de Navarra, dit el Major, al voltant de 1011. D'aquest matrimoni en tingueren quatre fills:

El 1017, el comte de Ribagorça, Guillem de Ribagorça, va ser assassinat durant una expedició a la vall d'Aran[2], lloc en el qual aspiraven a la successió del comte i dels seus territoris[3] tant Major Garcia, filla de comte de Castella Garcia I i d'Ava de Ribagorça i vídua de Ramon III de Pallars Jussà, com el rei Sanç Garcia III, que reclamava els drets dinàstics de la seva esposa Múnia, néta d'Ava de Ribagorça i besnéta de Ramon III de Ribagorça. El 1017 les tropes navarreses van envair el comtat i Sanç es féu amb el control dels territoris de Guillem Isarn.[4]

Novament, el 1028, foren invocats els seus drets dinàstics. Després de l'assassinat del comte Garcia Sanç de Castella - comès per membres de la família Vela a Lleó -, el rei Sanç el Major es féu amb el control del comtat, ja que la seva esposa Múnia er agermana del difunt. No obstant això, el seu fill Ferran fou designat amb el títol comtal en 1029.[5]

TestamentModifica

Féu testament el 13 de juny de 1066, segons el qual determinava la cessió definitiva dels cavalls que havia prestat als qui els gaudien fins al moment i la llibertat dels sarraïns convertits al cristianisme que es trobaven sota la seva dependència. Va declarar el monestir de Sant Martí de Frómista, que ella havia edificat, titular dels seus béns seents, assignant-li a més altres possessions a Bobadilla i Agero, les tèrcies decimals de Frómista i Población de Campos, així com mig prat i una serna a Villota. Va dividir les ovelles, vaques i egües que posseïa a Frómista entre els centres eclesiàstics de Santa Maria, Sant Joan Baptista i Sant Martí, i les vaques que tenia a Astúries entre el lloc on fos enterrada, el monestir de Sant Martí de Frómista i els tres monjos que s'encarreguessin d'orar per la seva ànima.

ReferènciesModifica

BibliografíaModifica

  • Pérez Celada, Julio A. Documentación del Monasterio de San Zoilo de Carrión (1047-1300). Ediciones J.M. Garrido Garrido, 1986. ISBN 84-86371-09-0. 
  • Salazar y Acha, Jaime de. Una hija desconocida de Sancho el Mayor. Pamplona: Institución Príncipe de Viana, 1988. 


Precedida per:
Guillem I
Comtessa de Ribagorça
10171032
Succeïda per:
Sanç III
Precedida per:
Garcia I
Comtessa de Castella
amb Sanç III
10291032