Madeleine Pelletier
Madeleine Pelletier (2n districte de París, 18 de maig de 1874 - Épinay-sur-Orge, 29 de desembre de 1939) fou una psiquiatra, antropòloga, metgessa i activista feminista francesa.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1874 2n districte de París (França) |
| Mort | 29 desembre 1939 (65 anys) Épinay-sur-Orge (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Sepultura | Épinay-sur-Orge |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig |
| Ocupació | política, biògrafa, escriptora, suffragette, activista pels drets de les dones, assagista, autobiògrafa, metgessa, antropòloga, psiquiatra, editora |
| Partit | Secció Francesa de la Internacional Obrera Partit Comunista Francès |
Biografia modifica
Primers anys modifica
Pelletier cursà estudis d'antropologia, especialment sobre la relació entre la neurociència i intel·ligència, amb Charles Letourneau i Léonce Manouvrier. Quan abandonà aquests estudis, va atacar el concepte de la grandària del crani com un determinant de la intel·ligència.[1] Madeleine va decidir decantar-se per la psiquiatria. El 1906, fou la primera dona francesa a presentar-se a l'examen de Psiquiatria. També en fou la primera a treballar d'interna en un hospital psiquiàtric.[2]
Activisme modifica
A banda de la vida professional, Pelletier fou activista: en l'adolescència, va dirigir grups anarquistes i feministes. L'any 1900, Pelletier s'implicà en el feminisme de manera intensa.[3] El 1906, era secretària de l'organització La Solidarité des femmes, una de les més radicals de l'època. El 1908 representava el grup en les demostracions del vot de les dones a Hyde Park. Arran d'açò, publicà La suffragiste.[4]
Al 1905, va ajudar a fundar el Partit Socialista Francés, i el representà en congressos internacionals. Treballà en la Creu Roja durant la Primera Guerra Mundial, atenent ferits de tots dos bàndols.
Va viatjar il·legalment a la Unió Soviètica el 1921, i d'aquesta experiència escriu Mon voyage aventureux en Russie communiste, publicat inicialment en La Voix de la Femme el 1921. Entrà al Partit Comunista Francés des de la seua creació, i l'abandonà el 1926. Arran de la seua ruptura amb el comunisme, s'acollí a l'anarquisme.
Textos modifica
Va escriure molt sobre els drets de les dones. Algunes de les seues publicacions més famoses foren: La femme en lutte pour ses droits (1908), Idéologie d'hier: Dieu, la morale, la patrie (1910), L'émancipation sexuelle de la femme (1911), Le Droit à l'avortement (1913) i L'éducation féministe des filles (1914).[5]
Algunes publicacions modifica
- 71 textos de Madeleine Pelletier, text integral.
- L’admission des femmes dans la Franc-maçonnerie, 1905.
- L'idéal maçonnique, L'Acacia, març 1906.
- La femme en lutte pour ses droits, Giard & Brière, 1908.
- La prétendue infériorité psychophysiologique des femmes, La Revue socialiste, gener 1908.
- La question du vote des femmes, 1909.
- Idéologie d'hier: Dieu, la morale, la patrie, 1910.
- L'émancipation sexuelle de la femme, Giard et Brière, 1911.
- Filosofia sociale, els opinions, els partis, els classes, Giard et Brière, 1912.
- Justice sociale, Giard & Brière, 1913.
- Le Droit à l'avortement, Éditions du Malthusien, 1913.
- L'éducation féministe des filles, Giard & Brière, 1914.
- Dieu, la morale, la patrie, Giard, 1916.
- In anima vili ou un crime scientifique, L'Idée lliure, 1920.
- Mon voyage aventureux en Russie communiste, Giard, 1922.
- Supérieur, drame des classes socials en cinq actes, Lorulot, 1923.
- La morale et la loi, 1926.
- De la prostitution, L'Anarchie, La Publication mensuelle, novembre 1928.
- Capitalisme et communisme, Nice, 1926.
- L’État éducateur, 1931.
- La guerre est-elle naturelle? Le droit au travail pour la femme, La Brochure mensuelle, 1931.
- Uneix vie nouvelle, 1932.
- La femme vierge (autobiografia) París, 1933.
- La rationalisation sexuelle, París, 1935.
Darrers anys modifica
Pelletier practicava avortaments obertament, per la qual cosa l'arrestaren al 1939. Després va ser internada en un asil, on la seua salut mental començà a ressentir-se. Va morir abans de complir un any en aquest asil.[6]
Referències modifica
- ↑ Sowerwine, C. (2003). "Woman’s Brain, Man’s Brain: feminism and anthropology in late nineteenth-century France". Women’s History Review, 12:289-307.
- ↑ Allen, C. S. (2003). "Sisters of Another Sort: Freemason Women in Modern France, 1725–1940". Historia Moderna, 75: 783-835.
- ↑ Gordon, F. (1990). The Integral Feminist, Madeleine Pelletier, 1874 – 1939, Feminisme, socialisme i medicina. Polity Press.
- ↑ Sowerwine, C. (1991). "Activism and Sexual Identity – the Life and Words of Pelletier, Madeleine (1874–1939)". Mouvement Social, 157: 9-32.
- ↑ Felicia Gordon, "Convergence and conflict: anthropology, psychiatry and feminism in the early writings of Madeleine Pelletier (1874—1939)," History of Psychiatry, 19,2 (2008), 141-162.
- ↑ «Pelletier, Madeleine (1874–1939)». A: Women in World History: A Biographical Encyclopedia, 2002.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madeleine Pelletier |