Maestà de la catedral de Siena

La Maestà de la catedral de Siena, o Maestà de Duccio és un retaule compost de moltes pintures individuals encarregat per la ciutat de Siena el 1308 a l'artista Duccio di Buoninsegna.[1] L'obra té dues cares, representant als plafons frontals una gran Maestà o Mare de Déu amb Nen entronitzada i envoltada de sants i àngels; sota té una predel·la amb escenes de la Infantesa de Crist amb profetes. La cara posterior o revers conté un total de quaranta-tres escenes petites amb combinació del cicle de la Vida de Maria i la Vida de Crist. Alguns d'aquest plafons estan actualment dispersos o es van perdre. La base del plafó té un inscripció que traduïda diu: "Santa Mare de Déu, ets tu la causa de la pau per Siena i vida a Duccio perquè ell et va pintar per tant."[2] Encara que va requerir una generació per a sentir el seu veritable efecte artístic, la Maestà de Duccio va situar la pintura italiana en una línia que l'allunyava de les hieràtiques representacions de l'art romà d'Orient cap a presentacions més directes de la realitat.

Infotaula d'obra artísticaMaestà de la catedral de Siena
Duccio maesta1021.jpg
Tipusretaule, políptic i peça d'altar Modifica el valor a Wikidata
CreadorDuccio di Buoninsegna
Creació1308–1311
PeríodePrerenaixement i Imperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Gènerepintura religiosa i Imperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
MovimentGòtic
Materialtremp sobre taula daurada
Dimensions213 (Alçada) × 396  (Llargada) cm
Col·lecció
'The Raising of Lazarus', tempera and gold on panel by Duccio di Buoninsegna, 1310–11, Kimbell Art Museum.jpgThe Raising of Lazarus (en) Tradueix
Duccio - The Temptation on the Mount.jpgThe Temptation of Christ on the Mountain (en) Tradueix
Duccio di Buoninsegna - The Three Marys at the Tomb - WGA06817.jpgThree Marys at the Tomb (en) Tradueix
Duccio di Buoninsegna 068.jpgThe Annunciation (en) Tradueix
Duccio di Buoninsegna 037.jpgJesus opens the Eyes of a Man born Blind (en) Tradueix
Maest 0 duccio 1308-11 siena duomo.jpgMaestà - front of the altarpiece of Siena (en) Tradueix
Predella (en) Tradueix
Bottega di duccio di buonisegna, pinnacolo con angelo, da maestà di siena, ante 1331.JPGAngel (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
1771 tall Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

La pintura va ser instal·lada a la catedral de Siena el 9 de juny de 1311. Un testimoni d'aquest esdeveniment el describia:

I en aquell dia quan va ser portat a la catedral, tots els tallers van quedar tancats, i el bisbe va manar a una gran multitud de sacerdots i monjos per a desfilar en solemne processó. Van estar acompanyats per tots els alts representants de la Comuna i per tot el poble; tot els ciutadans honorables de Siena van envoltar el retaule portant espelmes a les seves mans, i les dones i els nens seguien humilment darrere. Van acompanyar el panell enmig del gloriós repic de campanes després d'una solemne processó a la Piazza del Camp a la mateixa catedral; i tot això preocupats pel cost del retaule… Els pobres van rebre moltes almoines, i vam pregar a la Santa Mare de Déu, el nostre sant patró, perquè pogués, en la seva infinita misericòrdia, preservar aquesta nostra ciutat de Siena de tota desgràcia, traïdor o un enemic.

A més la Verge Maria i el Nen Jesús, els sants representats a la pintura són Joan l'Evangelista (a l'esquerra del tron); Sant Pau; Caterina d'Alexandria; Joan Baptista (a la dreta del tron); Sant Pere, i Sant Agnès.[3] Al front hi ha diversos santspatrons de Siena: Sant Ansano; Sant Sabino; Sant Crescenci; i Sant Víctor.[3]

El retaule es va mantenir a lloc fins a 1711, quan va ser desmantellat per tal de distribuir les peces entre dos altars. L'obra de cinc metres d'alçada va ser desmantellada i serrada, i les pintures danyades en el procés. Una restauració parcial va tenir lloc el 1956.  El desmantellament també va fer que algunes peces desapareguessin, ja sigui per a ser venudes o, simplement, en parador desconegut. Restes existents del retaule fora de Siena es van repartir entre diversos museus.

Anàlisi estilísticaModifica

  • Devallament

Al revers de la Maestà, part dels "Episodis de la Passió de Crist". Els seus deixebles, Josep i Joan, el treuen de la creu mentre Nicodem li treu els claus dels peus. Els aspectes de la verge Maria mira els seus ulls tancats, mentre Maria Magdalena aguanta el seu braç, i es pot veure l'expressió dolorosa als ulls de tothom mentre estenen a Crist mort. El fons té la mateixa textura d'or que la "Crucifixió" i la creu que va tenir Crist té la sang que cau a terra, augmentant el sentit de realisme de l'escena. Aquest panell va despertar les emocions de les seves audiències i la història ajudava a simbolitzar el naixement del Cristianisme.

  • Enterrament

Immediatament després del davallament hi ha la imatge de la preparació de l'enterrament de Crist, envoltat dels seus seguidors de dol. La seva mare s'inclina a prop seu i el besa per última vegada i Maria Magdalena aixeca els seus braços cap al cel amb angoixa. El fons conserva la configuració d'or del "Davallament" i la "Crucifixió", i les muntanyes del fons són similars a les muntanyes retratades als panells anteriors i posteriors. Aquestes muntanyes dirigeixen la mirada de l'espectador cap a Maria, i després a la cara de Crist. Aquesta escena també provoca una intensa resposta emocional dels espectadors i es pot veure l'estreta relació que l'enterrament té amb Crist, i especialment amb la Mare de Déu.

Llista de panellsModifica

A SienaModifica

 
Frontal
 
Revers
  • La Mare de Déu Entronitzada amb el Nen Jesús entre Àngels i Sants, plafó central
  • Les noces de Cana
  • La Temptació de Crist al Temple
  • L'Anunciació de la mort de Maria
  • Comiat de la Verge a Sant Joan
  • Comiat de la Verge als Apòstols
  • La Mort de la Verge
  • El Funeral de la Verge
  • L'Enterrament de la Verge
  • L'Aparició de Crist a porta tancada
  • La incredulitat de Sant Tomàs
  • La Pentecosta
  • L'Aparició de Crist al Llac Tibaries
  • L'Aparició de Crist a la Muntanya de Galilea
  • L'Aparició de Crist als Apòstols al sant Sopar
  • L'Adoració dels Mags; Solomó
  • La Presentació al Temple; el profeta Malachi
  • La Massacre dels Innocents; el profeta Jeremies
  • La fugida a Egipte; el profeta Hosea
  • El Nen Jesús entre els Doctors
  • Episodis de la Passió de Crist. Tremp i or sobre fusta. L'obra, consistint de 26 episodis sobre 14 plafons, era al principi la superfície inversa de la Maestà.

En altres llocsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Medieval Italy: An Encyclopedia by Christopher Kleinhenz (Nov 2003) Routledge, ISBN 0415939305 page 310
  2. "Art History: Fourteenth to Seventeenth Century Art" by Marilyn Stokstad (2011) page 543
  3. 3,0 3,1 The Maestà by Duccio di Buoninsegna – Olga's Gallery (anglès)

BibliografiaModifica

  • Bellosi, Luciano (1999). Bellosi, Luciano. Duccio: The Maestà. New York: Thames and Hudson, 1999. ISBN 9780500237717.  Bellosi, Luciano. Duccio: The Maestà. New York: Thames and Hudson, 1999. ISBN 9780500237717.  
  • Ragioneri, Giovanna. Duccio. Florence: Cantini, 1989. ISBN 88-7737-058-0.  Ragioneri, Giovanna. Duccio. Florence: Cantini, 1989. ISBN 88-7737-058-0.  

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maestà de la catedral de Siena