Maestà de la catedral de Siena

Maestà de la catedral de Siena
Tipus	retaule, políptic, peça d'altar i high altar (en)
Creador	Duccio di Buoninsegna
Creació	1308–1311
Període	Prerenaixement i Imperi Romà d'Orient
Gènere	pintura religiosa i Imperi Romà d'Orient
Moviment	Gòtic
Material	tremp sobre taula daurada
Mida	213 () × 396 () cm
Col·lecció
	The Raising of Lazarus (en) ; Museu d'Art Kimbell; Inv:APx1975.01
	The Temptation of Christ on the Mountain (en) ; Col·lecció Frick; Inv:1927.1.35
	Three Marys at the Tomb (en) ; Museo dell'Opera Metropolitana del Duomo (en) ;
	The Annunciation (en) ; National Gallery de Londres; Inv:NG1139
	Jesus opens the Eyes of a Man born Blind (en) ; National Gallery de Londres; Inv:NG1140
	Maestà - front of the altarpiece of Siena (en) ; ;
	Predella (en) ; ;
	Angel (en) ; Museu d'Art de Filadèlfia; Inv:Cat. 88
Història
Data	Esdeveniment significatiu
1771	tall

La Maestà de la catedral de Siena, o Maestà de Duccio és un retaule compost de moltes pintures individuals encarregat per la ciutat de Siena el 1308 a l'artista Duccio di Buoninsegna.^[1] L'obra té dues cares, representant als plafons frontals una gran Maestà o Mare de Déu amb Nen entronitzada i envoltada de sants i àngels; sota té una predel·la amb escenes de la Infantesa de Crist amb profetes. La cara posterior o revers conté un total de quaranta-tres escenes petites amb combinació del cicle de la Vida de Maria i la Vida de Crist. Alguns d'aquests plafons estan actualment dispersos o es van perdre. La base del plafó té una inscripció que traduïda diu: "Santa Mare de Déu, ets tu la causa de la pau per Siena i vida a Duccio perquè ell et va pintar per tant."^[2] Encara que va requerir una generació per a sentir el seu veritable efecte artístic, la Maestà de Duccio va situar la pintura italiana en una línia que l'allunyava de les hieràtiques representacions de l'art romà d'Orient cap a presentacions més directes de la realitat.

Història

La pintura va ser instal·lada a la catedral de Siena el 9 de juny de 1311. Un testimoni d'aquest esdeveniment el descrivia:

I en aquell dia quan va ser portat a la catedral, tots els tallers van quedar tancats, i el bisbe va manar a una gran multitud de sacerdots i monjos per a desfilar en solemne processó. Van estar acompanyats per tots els alts representants de la Comuna i per tot el poble; tots els ciutadans honorables de Siena van envoltar el retaule portant espelmes a les seves mans, i les dones i els nens seguien humilment darrere. Van acompanyar el panell enmig del gloriós repic de campanes després d'una solemne processó a la Piazza del Camp a la mateixa catedral; i tot això preocupats pel cost del retaule… Els pobres van rebre moltes almoines, i vam pregar a la Santa Mare de Déu, el nostre sant patró, perquè pogués, en la seva infinita misericòrdia, preservar aquesta nostra ciutat de Siena de tota desgràcia, traïdor o un enemic.

A més la Verge Maria i el Nen Jesús, els sants representats a la pintura són Joan l'Evangelista (a l'esquerra del tron); Sant Pau; Caterina d'Alexandria; Joan Baptista (a la dreta del tron); Sant Pere, i Sant Agnès.^[3] Al front hi ha diversos santspatrons de Siena: Sant Ansano; Sant Sabino; Sant Crescenci; i Sant Víctor.^[3]

El retaule es va mantenir a lloc fins a 1711, quan va ser desmantellat per tal de distribuir les peces entre dos altars. L'obra de cinc metres d'alçada va ser desmantellada i serrada, i les pintures danyades en el procés. Una restauració parcial va tenir lloc el 1956. El desmantellament també va fer que algunes peces desapareguessin, ja sigui per a ser venudes o, simplement, en parador desconegut. Restes existents del retaule fora de Siena es van repartir entre diversos museus.

Anàlisi estilística

Devallament

Al revers de la Maestà, part dels "Episodis de la Passió de Crist". Els seus deixebles, Josep i Joan, el treuen de la creu mentre Nicodem li treu els claus dels peus. Els aspectes de la verge Maria mira els seus ulls tancats, mentre Maria Magdalena aguanta el seu braç, i es pot veure l'expressió dolorosa als ulls de tothom mentre estenen a Crist mort. El fons té la mateixa textura d'or que la "Crucifixió" i la creu que va tenir Crist té la sang que cau a terra, augmentant el sentit de realisme de l'escena. Aquest panell va despertar les emocions de les seves audiències i la història ajudava a simbolitzar el naixement del cristianisme.

Enterrament

Immediatament després del davallament hi ha la imatge de la preparació de l'enterrament de Crist, envoltat dels seus seguidors de dol. La seva mare s'inclina a prop seu i el besa per última vegada i Maria Magdalena aixeca els seus braços cap al cel amb angoixa. El fons conserva la configuració d'or del "Davallament" i la "Crucifixió", i les muntanyes del fons són similars a les muntanyes retratades als panells anteriors i posteriors. Aquestes muntanyes dirigeixen la mirada de l'espectador cap a Maria, i després a la cara de Crist. Aquesta escena també provoca una intensa resposta emocional dels espectadors i es pot veure l'estreta relació que l'enterrament té amb Crist, i especialment amb la Mare de Déu.

Llista de panells

A Siena

Frontal

Revers

La Mare de Déu Entronitzada amb el Nen Jesús entre Àngels i Sants, plafó central
Les noces de Cana
La Temptació de Crist al Temple
L'Anunciació de la mort de Maria
Comiat de la Verge a Sant Joan
Comiat de la Verge als Apòstols
La Mort de la Verge
El Funeral de la Verge
L'Enterrament de la Verge
L'Aparició de Crist a porta tancada
La incredulitat de Sant Tomàs
La Pentecosta
L'Aparició de Crist al Llac Tibaries
L'Aparició de Crist a la Muntanya de Galilea
L'Aparició de Crist als Apòstols al sant Sopar
L'Adoració dels Mags; Solomó
La Presentació al Temple; el profeta Malachi
La Massacre dels Innocents; el profeta Jeremies
La fugida a Egipte; el profeta Hosea
El Nen Jesús entre els Doctors
Episodis de la Passió de Crist. Tremp i or sobre fusta. L'obra, consistint de 26 episodis sobre 14 plafons, era al principi la superfície inversa de la Maestà.

En altres llocs

Àngel (anteriorment en el Stoclet Col·lecció, Brussel·les)
Àngel (Museu de Filadèlfia d'Art, Filadèlfia)
Arcàngel Gabriel (Castel Huis Bergh, dins és-Heerenberg, Països Baixos)
Àngel (Mont Holyoke Universitat, Sud Hadley, Massachusetts)
La Coronació de la Verge (Szépmüveszéti Muzeum, imatge – de Budapest)
L'Anunciació (Galeria Nacional, Londres)
Isaïes; Nativitat; Ezequiel (Andrew W. Mellon Col·lecció, Galeria Nacional d'Art, Washington DC)
Temptació de Crist a la Muntanya (Frick Col·lecció, Nova York)
Cridant de SS. Pere i Andreu (Samuel H. Kress Col·lecció, Galeria Nacional d'Art, Washington DC)
Crist i la dona samaritana (Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid)
Curant l'Home Cec (Galeria Nacional, Londres)
La Transfiguració (Galeria Nacional, Londres)
La resurrecció de Llàtzer (Kimbell Museu d'Art, Valor de Fort, Texas)

Vegeu també

Vida de Jesús en el Nou Testament

Referències

↑ Medieval Italy: An Encyclopedia by Christopher Kleinhenz (Nov 2003) Routledge, ISBN 0415939305 page 310
↑ "Art History: Fourteenth to Seventeenth Century Art" by Marilyn Stokstad (2011) page 543
↑ ^3,0 ^3,1 The Maestà by Duccio di Buoninsegna – Olga's Gallery (anglès)

Bibliografia

Bellosi, Luciano (1999). Bellosi, Luciano. Duccio: The Maestà. Nova York: Thames and Hudson, 1999. ISBN 9780500237717. Bellosi, Luciano. Duccio: The Maestà. Nova York: Thames and Hudson, 1999. ISBN 9780500237717.
Ragioneri, Giovanna. Duccio. Florence: Cantini, 1989. ISBN 88-7737-058-0. Ragioneri, Giovanna. Duccio. Florence: Cantini, 1989. ISBN 88-7737-058-0.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maestà de la catedral de Siena

L'article que dona esquemes de l'estructura i imatges de les peces

[1] Medieval Italy: An Encyclopedia by Christopher Kleinhenz (Nov 2003) Routledge, ISBN 0415939305 page 310

[2] "Art History: Fourteenth to Seventeenth Century Art" by Marilyn Stokstad (2011) page 543

[autogenerated1-3] 3,0 ^3,1 The Maestà by Duccio di Buoninsegna – Olga's Gallery (anglès)

[1]

[2]

[3]