Magnetosfera de Júpiter

La magnetosfera de Júpiter és la cavitat del vent solar creada pel camp magnètic del planeta. S'estén fins a uns set milions de quilòmetres en direcció al Sol i gairebé fins a l'òrbita de Saturn a la direcció oposada, i és la magnetosfera planetària més gran i potent del sistema solar. L'existència del camp magnètic de Júpiter va ser observada en observacions de ràdio al final de la dècada del 1950 i va ser observada directament per la sonda Pioneer 10 el 1973.

Infotaula magnetosferaMagnetosfera de Júpiter
Jovian magnetosphere vs solar wind.svg
Interaccions entre el vent solar i la magnetosfera de Júpiter
Descobriment[1]
Descoberta perPioneer 10
Data de descobrimentdesembre de 1973
Camp intern[2][3][4]
Radi71.492 km
Moment magnètic1,56×1020 m3
Intensitat del camp equatorial428 μT (4,28 G)
Inclinació del dipol~10°
Longitud del pol magnètic~159°
Període de rotació9h 55m 29,7 ± 0,1s
Paràmetres del vent solar[5]
Velocitat400 km/s
Força del CMI1 nT
Densitat0,4 cm−3
TipusIntrínsec
Distància del Bow shock~82 Rj
Distància de la magnetopausa50–100 Rj
Longitud de la magnetocuamés de 7000 Rj
Ions principalsO+, S+ i H+
Fonts de plasma, vent solar, ionosfera
Ràtio de càrrega de massa~1000 kg/s
Densitat màxima de plasma2000 cm−3
Energia màxima de partículesmés de 100 MeV
Aurora[9]
Espectreràdio, infraroig proper, ultraviolat i raigs X
Potència total100 TW
Freqüències d'emissió de ràdio0,01–40 MHz

El camp magnètic intern de Júpiter està generat per corrents elèctrics del nucli extern, que està compost d'hidrogen metàl·lic. Les erupcions volcàniques del satèl·lit jovià ejecten grans quantitats de diòxid de sofre a l'espai, formant un gran torus de gas al voltant del planeta. El camp magnètic de Júpiter fa que hagi de girar amb la mateixa velocitat angular i direcció que el planeta. El torus, al seu torn, carrega el camp magnètic amb plasma. De fet, la magnetosfera de Júpiter agafa la forma segons el plasma d'Ió i la seva pròpia rotació, mentre que la de la de la Terra ve donada pel vent solar. Els corrents de la magnetosfera generen aurores permanents al voltant dels pols del planeta i intenses emissions de ràdio variables, que fa que es pugui dir que Júpiter és un púlsar de ràdio molt feble. Les aurores de Júpiter s'han observat en gairebé totes les parts de l'espectre electromagnètic, incloent l'infraroig, el visible, l'ultraviolat i els raigs X tous.

ReferènciesModifica

  1. Smith, 1974
  2. Khurana, 2004, pp. 3–5
  3. Russel, 1993, p. 694
  4. Zarka, 2005, pp. 375–377
  5. Blanc, 2005, p. 238 (Table III)
  6. Khurana, 2004, pp. 1–3
  7. Khurana, 2004, pp. 5–7
  8. Bolton, 2002
  9. Bhardwaj, 2000, p. 342

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnetosfera de Júpiter