Magnus Fèlix Ennodi

Magnus Fèlix Ennodi (Magnus Felix Ennodius) (Arle, Gàl·lia, 476 - Pavia, Itàlia, 17 de juliol del 521) fou un religiós gal, bisbe de Pavia. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Infotaula de personaSant Ennodi de Pavia
Biografia
NaixementMagnus Felix Ennodius (Magnus Fèlix Ennodi)
473 Modifica el valor a Wikidata
Arle Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 521 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Michele (Pavia) 
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, sacerdot i poeta Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat17 de juliol
IconografiaCom a bisbe

BiografiaModifica

Els visigots van confiscar el patrimoni familiar. Es va educar a Milà. Es va veure abocat a fer un matrimoni afortunat i es va casar amb una dona rica però aviat Sant Epifani el va convèncer de renunciar als béns i abraçar la religió i fou ordenat ardiaca i la seva muller ingressà en un convent.

La seva feina fou destacada i el 511 fou nomenat bisbe de Pavia. El 514 fou enviat pel papa Hormisdes I a Constantinoble (junt amb Fortunat bisbe de Catània i altres) per combatre els progressos de l'heretgia eutiquiana, però no va tenir èxit perquè l'emperador donava suport a les tesis eutiquianes. Hi va tornar el 517 junt amb Peregrí, bisbe de Misenum, portant una confessió de fe que les esglésies orientals havien de subscriure, però l'emperador Anastasi I el va fer fora i el va embarcar en un vaixell en mal estat amb prohibició de tocar terres de l'Imperi; però va poder arribar a lloc segur i tornar a la seva diòcesi on va morir el 17 de juliol del 521.

ObresModifica

Va escriure:

  • Epistolarum ad Diversos Libri IX. Col·lecció de 497 cartes
  • Panegyricus Theodorico regi dictus. Un discurs dirigit al rei got Teodoric el Gran a Milà o Ravenna, probablement el 507, una de les principals fonts del regnat d'aquest rei.
  • Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumserunt (503)
  • Vita beatissimi viri Epiphanii Ticinensis episcopi. Biografia de Sant Epifani el seu predecessor a la seu de Pavia, mort el 496.
  • Vita beati Antonii monachi Livinensis, panegíric a un desconegut
  • Eucharisticum de vita, un agraïment per recuperar-se d'una malaltia greu
  • Paraensis didascalica ad Ambrosium et Beatum, exhortació
  • Praeceptum de cellulanis episcoporum. Els cellulani eren els contubernales que els bisbes, preveres i diaques havien de tenir constantment com a companys tot i "ad amoliendas maledicorum calumnias"
  • Petitorium quo Gerontius puer Agapiti absolutus est. Sobre la manumissió d'un esclau a l'església
  • Cerei paschalis benedictiones duae.
  • Orationes (28 declamationes: 6 sacrae, 7 scholasticae, 10 controversias, i 5 ethicae).
  • Carmina, col·lecció de poemes