Magnus IV
Magnus IV (suec: Magnus II.) (Noruega - Bømlo, 1 de desembre de 1374 (Gregorià)), nascut Magnus Eriksson, fou rei de Suècia de 1319 a 1364, rei de Noruega del 1319 al 1343, i rei d'Escània de 1332 a 1360. Era fill del duc Erik Magnusson i la princesa noruega Ingeborg Håkonsdotter. Net del rei Magnus III de Suècia i de Haakon V de Noruega. Es casà el 1335 amb Blanca de Namur amb qui tingué a Erik XII Magnusson (1339-1359), rei de Suècia. i Håkon VI (1340-1380), rei de Suècia i Noruega.
.jpg)  | |
| Nom original | (sv) Magnus II. |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Noruega |
| Mort | 1r desembre 1374 (Gregorià) Bømlo |
| Causa de mort | Ofegament |
| Sepultura | abadia de Varnhem |
| Monarca de Suècia | |
| 6 juliol 1319 – 15 febrer 1364 ← Birger I de Suècia – Albert III de Mecklemburg → | |
 Monarca de Noruega | |
| 1319 – 1355 ← Haakon V de Noruega – Håkon VI → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Casa de Folkung |
| Cònjuge | Blanca de Namur (1335 (Gregorià)–) |
| Fills | Eric XII Magnusson, Håkon VI |
| Pares | Erik Magnusson i Ingeborg Hakonsdatter |
| Germans | Eufèmia de Suècia |
 | |
 | |
A la mort del seu avi el 1319, fou proclamat rei de Noruega i després de Suècia sota la tutela de la seva mare la duquessa Ingeborg, i des de 1322 d'un Senat. El 1332, amb l'objecte d'engrandir el seu regne, adquirí l'Escània per la suma de 34.000 marcs, i se l'anomenà Rex Sveciae, Norvegiae et terra Scaniae (Rei de Suècia, Noruega i Escània), el que donà origen a una guerra amb el rei de Dinamarca Valdemar IV que no acabà fins al 1343 per un tractat en el qual es confirmà l'annexió d'Escània a Suècia , el Blekinge i el Halland.
El mateix any, i davant el descontentament de Noruega, que no volia ser governada des de Suècia, nomenà rei d'Escània al seu fill Håkon VI, que governà sota la tutela del seu pare i un Senat. El 1348, veient disminuir la seva autoritat, emprengué una campanya contra Rússia, i per front a les despeses de la guerra, prengué diners de l'Església, que l'excomunicà per no haver-lo retornat, i arruïnà al poble amb pesats impostos. El descontentament era general, i els nobles, al front dels quals s'havia posat Erik, un altre dels fills del rei, es revoltaren contra el sobirà el 1356, que tingué d'abandonar gran part del seu territori a Erik. Magnus s'havia aliat amb Valdemar de Dinamarca, i el 1359 envaí Escània, pel que Erik tornà a agafar les armes contra el seu pare, però morí al cap de poc temps, i Magnus regnà arreu de Suècia.
Llavors Magnus va concloure llavors el seu conveni amb Valdemar, al qual li retornà l'Escània, el Bleking i el Halland a canvi que l'ajudés contra el Senat de Suècia, que recolzava la candidatura d'Håkon, però va caure presoner i Håkon proclamat rei de Suècia i Noruega, encara que més tard es van reconciliar i foren desterrats els principals promotors del moviment. Llavors els nobles oferiren la corona al príncep Albert, nebot de Magnus, que arribà a Suècia el novembre de 1363 i fou proclamat rei poc temps després, sent destronat Magnus i el seu fill, i rebent Magnus alguns territoris. El passà la resta dels seus dies a Noruega i morí ofegat prop de Bergen.
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 458-59 ISBN 84-239-4532-4
| Precedit per: Håkon Magnusson |
Reis de Noruega 1319–1343 |
Succeït per: Håkon VI |
| Precedit per: Birger |
Reis de Suècia 1319–1364 |
Succeït per: Albert de Mecklenburg |
| Precedit per: Valdemar IV |
Rei d'Escània 1322–1360 |
Succeït per: Valdemar IV |