Els Makrani (o afro-sindhi, o dada, o sheedi, o syan - negres- , o gulam -esclaus-, o naukar -servents-)[1] són els membres del grup ètnic de la diàspora africana del Pakistan. Estan molt relacionats amb els siddis de l'Índia. La majora dels Makrani del Pakistan viuen al Balutxistan, a la la costa del Makran i al Sind meridional, sobretot al voltant de la ciutat de Lyari, a prop de Karachi.[2]

El Pakistan és el país que té més afrodescendents d'Àsia Meridional. Es calcula que el 25% de la població de la costa del Makran són d'origen africà. A les regions de la costa del Pakistan hi viuen uns 250.000 makrani.[1]

GeografiaModifica

La majora dels Makrani del Pakistan viuen al Balutxistan, a la la costa del Makran i al Sind meridional, sobretot al voltant de la ciutat de Lyari, a prop de Karachi.[2] A Karachi hi ha els barris de "Mombasa Street" i de "Sheedi Village", que donen fe de la presència dels afrodescendents al Pakistan actual.[1]

HistòriaModifica

La majoria dels africans que foren portats al subcontinent indi van entrar-hi pels ports del Balutxistan i de Sind. Van ser portats per a treballar com esclaus en les tasques de servents domèstics, treballadors agrícoles, infermeres, portadors de palanquins, fusters o guardadors de cavalls.[1]

Les primeres constàncies documentals sobre la presència d'africans al subcontinent indi daten del 628 o del 712, quan els musulmans van arribar a la zona. Els zanj eren soldats de l'exèrcit de Muhammad bin Qasim.[2] Entre el segle XIII i el segle XIX foren portats molts africans, sobretot orientals a la costa pakistanesa com esclaus.

L'importació d'africans a la costa del Makran va començar a mitjans del segle xvii. Aquests provenien sobretot de l'arxipèlag de Lamu, a la costa swahili.[1] En aquest segle es va augmentar l'importació d'esclaus africans, ja que els portuguesos els van començar a vendre a governants locals.[2]

El lingüista Sir Richard Burton va afirmar que al Balutxistan s'hi importaven més de 700 africans a mitjans del segle XIX.[1]

CulturaModifica

LlenguaModifica

La llengua makrani (balutxi meridional)[3][4][5] és unan barreja entre el balutxi i el sindhi, amb característiques similars a l'urdú i que té lèxic de llengües africanes.[2]

Els makrani tenen un vocabulari particular que incorpora paraules que provenen del suahili com moesi (que prové de mwesi - lluna en swahili-) i gao (ngao - escut).[1]

ReligióModifica

La majoria dels makranis són musulmans. Segueixen l'escola de pensament Barelvi i tenen com a sant a Pir Mangho.[6]

MatrimoniModifica

La majoria dels afropakistanesos es casen entre ells mateixos. Durant la cerimònia del casament, que dura diversos dies, hi ha actuacions artístiques especials que inclouen cançons, música i danses.[2]

Tradicions. Festes, música i dansesModifica

El festival Manghopir, que se celebra en honor del sant sufí Mangho Haji Syed Sakhi Sultan, és un dels festivals més destacats de la comunitat makrani. Se celebra a l'exterior del temple principal de Karachi. En la festa s'hi veneren cocodrils, que es cuinen.[1] També celebren el festival anual de Sheedi Mela, en el que visiten la tomba de Mangho Pir, a on hi toquen música i hi ballen.[6]

Música i dansesModifica

La música és el tret distintiu més important de la cultura makrani.[2]

La música dels afropakistanesos està molt influenciada per les activitats marítimes, ja que molts dels seus avantpassats eren mariners. La música de percussió i les cançons dels makranis té moltes similituds a la música de la costa d'Oman, que té moltes paraules en swahili i la seva temàtica principal és la marinera. La música tradicional dels makranis és el laywa (la d'Oman es diu lewa).[1]

Entre la dècada de 1970 i la de 1990 a Lyari es va produir la seva pròpia música coneguda com a "Lyari Disco". Aquest estil musical particular és molt semblant a la música africana. A banda de servir per l'entreteniment i l'oci, la música makrani també té un ús religiós, per expressar la seva fe.[6] El 1980 a Lyari s'hi va establir l'estudi de gravació Dimly-lit. A aquí s'hi va gravar la cançó "Bija Teer Bija" que fou utilitzada en la campanya electoral del 1988. Un dels cantants makranis contemporanis més coneguts és Younis Jani.[2]

EsportsModifica

Un dels principals esports que practiquen els makrani és el futbol. Layri és conegut com el "Petit Brasil" perquè molts dels jugadors internacionals pakistanesos provenen d'aquesta ciutat.[2] Els makrani també practiquen la boxa. Molts dels lluitadors de boxa que competeixen a nivell internacional pakistanesos són afropakistanesos.[6] A banda d'aquests dos, cal destacar que els makrani de Layri practiquen un esport local, el Donkey Race, la carrera de burros.[2][7]

GenèticaModifica

El genetista Lluís Quintana-Murci afirma que més del 40% de la base genètica materna dels makrani és d'origen africà.[1]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «The African Diaspora in the Indian Ocean World». [Consulta: 13 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 «Makrani Culture» (en anglès). History.Pak.com. [Consulta: 13 novembre 2019].
  3. «Balochi, Southern» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2019].
  4. «Makrani language» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2019].
  5. «Baluchi Makrani language» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Ahmad, Atif «Cultural History of Pakistan» (en anglès). Academia.edu, pàg. 10.
  7. «Cycle and Donkey race in Liyari, Karachi». [Consulta: 13 novembre 2019].