Man ibn Zàïda
Abu-l-Walid Man ibn Zàïda aix-Xaybaní o, més senzillament, Man ibn Zàïda (en àrab Maʿn b. Zāʾida) (? - 769 o 770) fou un general i governador omeia i del primer període abbàssida. Descendia dels xerifs de la tribu de Xayban.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 769 (Gregorià)  |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Va ser un protegit del darrer governador omeia de l'Iraq Yazid ibn Úmar ibn Hubayra, governador en 738-744 i en 746-749. Va combatre els abbàssides quan van arribar a l'Iraq i hauria estat ell qui va matar el general Qàhtaba ibn Xabib. Va participar amb el seu cap a la defensa de Wasit i es va lliurar de ser executat perquè en caure la ciutat estava a Kufa, duent el jurament de fidelitat d'Ibn Hubayra al nou califa as-Saffah.
Llavors va restar amagat fins a la revolta dels Rawandiyya a la nova capital Hashimiyya (data incerta entre 756 i 759) i va aportar ajut al califa contra els rebels obtenint llavors el perdó. El califa Al-Mansur el va enviar com a governador al Iemen (759/760), on va pacificar el país però de manera brutal. Va restar al Iemen fins al 768 quan fou cridat i enviat al Sistan, on va haver de lluitar amb els kharigites als que va derrotar; estava al seu quarter d'hivern a Bust quan uns kharigites disfressats de treballadors el van matar (final del 769 o començament del 770).
Va deixar quatre fills, però com a xeic dels Xayban el va succeir el seu nebot Yazid ibn Màzyad que va continuar la lluita contra els kharigites.
Referències
modificaEncyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Maʿn b. Zāʾida".