Mandràgora
Mandràgora (Mandragora) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les solanàcies.
Mandragora  | |
|---|---|
 Flors de Mandragora officinarum | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Solanales |
| Família | Solanaceae |
| Gènere | Mandragora L., 1753 |
Particularitats modifica
És una planta que creix arran de terra, les fulles es troben agrupades en una roseta basal. Les flors són violàcies o verdoses i el fruit és una baia groga o ataronjada. L'arrel té una forma especial que antigament hom considerava homínida.
Les mandràgores són originàries del sud d'Europa i de l'Àsia occidental. El nom de la mandràgora prové del grec, en què significa dolenta per al ramat. En àrab s'anomena luffâh, que vol dir poma de Satan, en al·lusió a la forma del fruit i a la seva mala olor. Alguns botànics situen les plantes del gènere Mandragora dins del gènere Atropa (el de la belladona).
Tradicions modifica
La mandràgora té una gran tradició en el folklore europeu i del Pròxim Orient. S'utilitzava tant a la medicina tradicional com a la bruixeria.[1]
Antigament hom atribuïa a les mandràgores fortes propietats afrodisíaques, afirmant que provocava el desig immediatament. Així la mandràgora és una de les espècies vegetals esmentades a la Bíblia, al llibre del Gènesi 30:14-16, amb el nom de dudaïm (sg.: dudai, masc.):
- Rubèn sortí al temps de la sega dels blats, trobà mandràgores al camp i les portà a Lia, la seva mare. Aleshores Raquel digué a Lia: “Dona'm, si et plau les mandràgores del teu fill!” I li respongué: “Et sembla poc d'haver-me pres el marit que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D'acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.” Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l'encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t'he aconseguit a canvi d'unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit.”[2]
- També són esmentades al Càntic dels Càntics 7:14:
- “¹⁴ Les mandràgores exhalen perfum,
- i a les nostres portes tenim tots els fruits saborosos:
- de novells i de vells encara;
- els he reservats per a tu, estimat meu!”.[3]
Hom creia que les mandràgores creixien espontàniament als llocs on les gotes de semen d'un penjat havien caigut a la terra. Perquè la mandràgora no perdés el seu poder, el treball de desarrelar-la de terra l'havia de fer un gos famèlic, al qual després hom havia de donar carn. Alguns textos que emfatitzen el poder guaridor de la mandràgora: .. .un home malalt d'un mal incurable per al qual es va cap remei, ni herba ni mandràgora.[4]
No obstant això, la mandràgora és una planta altament tòxica que pot provocar la mort d'aquell que la ingerís (fins i tot en petites quantitats).
El gènere té quatre espècies, de les quals la Mandragora officinarum n'és la més coneguda a les nostres contrades. Té propietats emètiques (productores del vòmit) i hom deia que afavoria la circulació de la sang. Malgrat llur prestigi en el passat, aquestes plantes ja no s'utilitzen actualment en la medicina.
En la literatura modifica
Nicolau Maquiavel va escriure una obra de teatre anomenada La Mandràgora.
Bibliografia modifica
- Bromfield, William: An account of the English nightshades, and their effects. With the original case of Dr. Lambergen, as delivered in his inaugural thesis. London: printed for R. Baldwin, and G. Woodfall, 1757.
- Foucaud, André: “Sur l'origine botanique du «dudaïm» ”. Dins: Revue d'Histoire de la Pharmacie 49 (1961), pp. 153-155. Versió online.
- Heiser, Charles B. Jr (1969). Nightshades - The Paradoxical Plant. Pàgs. 131-136. W. H. Freeman & Co. ISBN 0-7167-0672-5.
- Thompson, C. J. S. (reprint 1968). The Mystic Mandrake. University Books.
- Ungricht, Stefan, i Sandra Knapp, i John R. Press: A revision of the genus Mandragora (Solanaceae). Dins: Bulletin of the Natural History Museum. Botany series. volum 28, Nº 1, 1998, Pàgs. 17–40, online.
- Zhi-Yun Zhang, i Anmin Lu, i William G. D'Arcy: Mandragora. Dins: Plantilla:BibISBN online, PDF-Datei (engl.).
- Wentzel, M.: Über die chemischen Bestandteile der Mandragorawurzel. Tesi de doctorat. Berlin: 1900.
Referències modifica
- ↑ Paul Christian, The History and Practice of Magic. 1963
- ↑ Gènesi 30; Gelosia entre Raquel i Lia
- ↑ Càntic dels Càntics Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine..
- ↑ Marie-Claire Zimmermann, Anne Charlon et al. Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol 2. Universitat de Paris IV - Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
