Manetes arrissades
Les manetes arrissades,[1][2] greixa,[3][1][2] coliflor de pi [1] o peu de rata reina [1] (Sparassis crispa) és un bolet paràsit comestible però que cal netejar amb molta cura i collir fresc.
Sparassis crispa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
._09-11-2023._(d.j.b).jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Polyporales | ||||||||
| Família | Sparassidaceae | ||||||||
| Gènere | Sparassis | ||||||||
| Espècie | Sparassis crispa Fr., 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Clavaria crispa | ||||||||
| Sinònims | Clavaria crispa
| ||||||||
També rep els noms de "maneta arrissada", "esponja" i "molsa".
Té un esporocarp gros amb branques arrissades que per la seva forma recorda una esponja. Fa de 10 a 40 cm d'ample i de 2 a 5 kg de pes, amb una estructura amb moltes branques similar a la d'una coliflor, però amb les branques buides. El color pot anar de grogós a marró fosc, i la pols de les espores és de color groguenc pàl·lid.[4]
Apareix a les soques de les coníferes, en les quals penetra a través de ferides a les arrels o a la part baixa del tronc, i en podreix la fusta. Parasita especialment del pi roig, però també pins d'altres espècies, làrixs, avets rojos o Pseudotsuga menziesii. Prefereix els boscos esclarissats amb sòls rics en bases (sòls calcaris), tot i que es pot trobar en sòls diferents mentre no siguin massa secs ni massa humits.
Fructifica de juliol a desembre amb un màxim cap a l'octubre i si no se'l talla massa profundament torna a sortir cada any al mateix lloc.
Es troba al nord d'Àfrica i a les zones temperades d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. A Europa, pel nord arriba al sud d'Escandinàvia i al nord d'Escòcia. A Catalunya, al Capcir s'ha trobat espècimens d'entre 5 i 8 kg.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 2,0 2,1 Ballarà, Josep; Mercadal, Oriol; Valiente, Pere. Cerdanya amb bolets. Puigcerdà: Sinopsis, 2004. ISBN 8493388211.
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Gerhardt, Ewald. BLV. BLV-Handbuch Pilze.. 4a ed., 2006, pag. 395. ISBN 3-8354-0053-3.
- Andreas Gminder, Armin Kaiser, German Josef Krieglsteiner, Wulfard Winterhoff. Ständerpilze: Leisten-, Keulen-, Korallen- und Stoppelpilze, Bauchpilze, Röhrlings- und Täublingsartige. 2. Stuttgart: Eugen Ulmer, 2000. ISBN 3-8001-3531-0.
Bibliografia modifica
- Carluccio, A.: The Complete Mushroom Book. Quadrille, 2003, ISBN 1-84400-040-0.
- Blanco-Dios JB, Wang Z, Binder M, Hibbett DS. 2006. «A new Sparassis species from Spain described using morphological and molecular data». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 octubre 2007]. Mycological Research 110:1227–1231.
- Burdsall HH, Jr. 1988. «MYCOTAXON; Type Studies and Nomenclatural Considerations In The GENUS SPARASSIS». Arxivat de l'original el 2006-10-12. [Consulta: 26 octubre 2007].. Mycotaxon 31:199–206.
- Desjardin DE, Wang Z, Binder M, Hibbett DS. 2004. «Sparassis cystidiosa sp. nov. from Thailand is described using morphological and molecular data». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 octubre 2007]. Mycologia 96:1010–1014.
- Dai YC, Wang Z, Binder M, Hibbett DS. 2006. «Phylogeny and a new species of Sparassis (Polyporales, Basidiomycota): evidence from mitochondrial atp6, nuclear rDNA and rpb2 genes». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 26 octubre 2007]. Mycologia 98:584–592.
- Wang Z, Binder M, Dai Y-C, Hibbett DS. 2004. «Phylogenetic relationships of Sparassis inferred from nuclear and mithochondrial ribosomal DNA and RNA polymerase sequences». Arxivat de l'original el 2006-09-22. [Consulta: 26 octubre 2007]. Mycologia 96:1013-1027.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manetes arrissades |