Manoel Arruda da Cámara

botànic brasiler

Manuel Arruda Câmara (Pombal, 1752Goiana, 2 d'octubre de 1810) va ser un religiós, metge i botànic brasiler.

Infotaula de personaManoel Arruda da Cámara
Arruda Camara.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1752 Modifica el valor a Wikidata
Paraíba Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1810 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Pernambuco Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBotànic, monjo i metge Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Carmelites i carmelites descalços Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaArruda Modifica el valor a Wikidata

Fill de Francisco Arruda Câmara i de Maria Saraiva da Silva, provenia d'una família de jueus conversos.

El 23 de novembre de 1783 professà la regla dels Carmelites al convent de Goiana, a Pernambuco. Posteriorment ell i el seu germà Francisco viatjaren a Europa per estudiar Filoofia natural a la Universitat de Coimbra i més tard es doctorà en medicina a la Universitat de Montpellier, a França.

Tornà a Pernambuco el 1793 i s'establí a Goiana, la Corona Portuguesa l'encarregà de fer investigacions en la natura del Nord-est del Brasil:

Escriví Centúrias dos novos gêneros e espécies das plantas pernambucanas.

Era maçó i fundà el Areópago de Itambé, una societat filosòfica de caràcter liberal, les idees de la qual influïren en la Conspiració dels Suassunas (1801).

A João Pessoa, capital paraibana, hi ha un parc zoobotànic amb el seu nom anomenat Parque Arruda Câmara, popularment conegut com a "Bica".

ObresModifica

  • Aviso aos lavradores sobre a suposta fermentação de qualquer qualidade de grãos ou pevides para aumento da colheita, Lisboa, 1792;
  • A memória sobre a cultura do algodoeiro, 1797;
  • Dissertação sobre as plantas do Brasil, 1817;
  • Discurso sobre avitalidade da instituição de jardins nas principais províncias do país, 1810;
  • Memórias sobre o algodão de Pernambuco, Lisboa, 1810;
  • Memórias sobre as plantas de que se podem fazer baunilha no Brasil, (a les memòries de l'Academia Real das Ciências de Lisboa, v.40, 1814);
  • Tratado de Agricultura;
  • Tratado da lógica.

BibliografiaModifica

  • Biografia a la Rede da Memória Virtual Brasileira

Activitats com a maçóModifica

  • BESOUCHET, Lídia. José Maria Paranhos: Visconde do Rio Branco: ensaio histórico-biográfico/ Tradução de Vera Mourão - Rio de Janeiro:Nova Fronteira;[Brasília]: INL, 1985.