Manto (filla de Tirèsias)
Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Apol·lo |
| Cònjuge | Alcmeó i Raci |
| Pare | Tirèsias |
| Fills | Mopsos, Amfíloc, Tisífone i Ocne |
| Germans | Dafne |
| Altres | |
| Símbol | Hall of Manto (en)  |
El mite ens la presenta guiant el seu pare cec pels camins de Beòcia quan els Epígons havien conquerit Tebes, on havia exercit d'endevina. Portava el seu pare cap a Delfos, però Tirèsias va morir a Haliartos, abans d'arribar-hi. Els argius havien conquerit aquella ciutat i li havien promès a Apol·lo "la part més bella del botí", i Manto va ser destinada a ser ofrenada al déu. La noia va estar molt de temps a Delfos, on va ser conduïda com a presonera; perfeccionà l'art de l'endevinació i feu la funció de Pítia, fins que un dia el déu l'alliberà i la va conduir a l'Àsia Menor, on fundà la ciutat de Claros.
Casada amb Alcmeó, fou mare d'Amfíloc. D'un segon matrimoni amb Raci, va néixer Mopsos (que alguns consideren fill d'Apol·lo), i que va ser famós per la seva rivalitat amb Calcant.
Virgili parla d'una altra Manto, epònima de la ciutat italiana de Màntua.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 339-340. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 142. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461