Manuel Cardenal Dominicis
Manuel Cardenal Dominicis (Sevilla,[1] 19 d'agost de 1873 - Madrid,[2] 5 de maig de 1956) va ser un militar espanyol. Va participar en la Guerra de Cuba, va rebre la Gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild en 1934 i va romandre lleial a la República durant la Guerra Civil Espanyola.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 agost 1873 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 5 maig 1956 (82 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1889 – |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Restauració borbònica |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Fills | Manuel Cardenal Iracheta |
Premis | |
Biografia modifica
Va ingressar en l'Exèrcit el 14 d'agost de 1889, encara que l'1 de setembre de 1890 va passar a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. Va arribar a participar en la Guerra de Cuba,[1] de la qual va tornar per a conèixer al seu primogènit, Manuel.[a] En 1912, el 19 de juny es va publicar al Diario de Avisos la notícia de la concessió de la «creu blanca del Mèrit Militar, pensionada», quan encara era capità d'Artilleria.[3] Pel gener de 1931 ja ostentava el rang de coronel, arribant a manar el Regiment d'Artilleria de Costa núm. 3 i la segona secció de l'Escola Central de Tir. Va ascendir al rang de general de brigada el 30 de juny de 1934.[4]
Al gener de 1936 va ser nomenat cap de la 1a Brigada d'Artilleria, amb seu a Madrid. Quan es va produir l'esclat de la Guerra Civil seguia al capdavant de la 1a Brigada d'Artilleria,[5] i es va mantenir fidel a la Repúblic,[6] assumint breument el comandament de la I Divisió Orgànica.[7] Va presidir el Consell de Guerra que va jutjar als oficials rebels de Barcelona i va assistir al judici contra els oficials rebels a Madrid.[8] Posteriorment va assumir el lloc de comandant militar de Madrid, on durant algun temps va estar a càrrec de l'artilleria d'aquest front.[8] En la primavera de 1938 va assumir temporalment el comandament del Exèrcit del Centre, en substitució del general José Miaja.[9]
Al final de la contesa va intentar refugiar-se a l'ambaixada de Xile,[10] encara que no ho va aconseguir i finalment va ser fet presoner pels franquistes. Va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a mort, encara que aquesta li va ser commutada després d'algunes intervencions a favor seu per part del diplomàtic cubà Ramón Estalella Pujola.[11]
Va morir a Madrid, al domicili del seu fill, el professor Manuel Cardenal Iracheta, el dissabte 5 de maig de 1956, i va ser enterrat al cementiri de l'Almudena.[2] Dos anys després moriria també la seva esposa, María de las Mercedes Iracheta.
Notes modifica
- ↑ Cardenal havia deixat a la seva esposa embarassada en partir cap a Cuba, illa en la que ell va passar la seva infància (a la província de Matanzas) i on encara residia el seu pare.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Cardenal Iracheta, Manuel. «Una historia cubano española» (en español). Nueva Revista de Política, Cultura y Arte. Universidad Internacional de la Rioja, 1971. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Esquela en ABC». diario ABC, 06-05-1956. [Consulta: 9 febrer 2017].
- ↑ «Notas en el Diario de Avisos: condecoraciones». Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Diario de Avisos, 19-06-1912. Arxivat de l'original el 10 de julio de 2010. [Consulta: de febrero 2017].
- ↑ Gaceta de Madrid núm. 186, pág. 168 (5 de julio de 1934)
- ↑ Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. Volumen II, Editorial Heliasta, pág. 1186
- ↑ Carlos De Arce Robledo (1998). Los generales de Franco. Seuba Ediciones, pág. 95
- ↑ Alberto Reig Tapia (1990). Violencia y terror, Madrid: Akal, pág. 80
- ↑ 8,0 8,1 Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939, Cambridge University Press, pág. 327
- ↑ Carlos Engel (1999). Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 176
- ↑ Javier Rubio (1979). Asilos y Canjes Durante la Guerra Civil Española, Ed. Planeta, pág. 325
- ↑ Antonio M. Moral Roncal (2008). Diplomacia, humanitarismo y espionaje en la Guerra Civil española, Biblioteca Nueva, pág. 557