Obre el menú principal

Manuel Montes de Oca

Manuel Montes de Oca (Medina Sidonia, 1804 - Vitòria, 20 d'octubre de 1841) va ser un marí i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.

Infotaula de personaManuel Montes de Oca
Biografia
Naixement 1804
Medina Sidonia
Mort 20 d'octubre de 1841(1841-10-20) (als 37 anys)
Vitòria
Lloc d'enterrament cementiri de San Isidro
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Marina
16 de novembre de 1839 – 8 d'abril de 1840
President Evaristo Pérez de Castro
Activitat
Ocupació 9arm.png Tinent de navili
Modifica les dades a Wikidata

Es va formar en l'Acadèmia de Guàrdies Marines i en 1822 va embarcar per primera vegada. Va combatre als corsaris anglesos a les Antilles. De 1834 a 1837 és procurador en Corts per Cadis.[1] Nomenat Ministre de Marina, Comerç i Ultramar en 1839 amb Espartero de qui era amic personal, dirigeix les accions militars per controlar als amotinats en 1840 contra el Regent, però acaba per unir-se als moderats que preparen la revolta final contra el Govern. Organitza l'aixecament de 1841 al País Basc, però el fracàs d'O'Donnell l'obliga a tractar de fugir a França, però fou capturat, sentenciat a mort pel general esparterista Martín Zurbano i afusellat el 20 d'octubre.[2][3]

Benito Pérez Galdós va titular Montes de Oca un dels seus Episodios Nacionales (el vuitè de la tercera sèrie), en el qual es relata el seu aixecament, fugida de Vitòria, traïció a Bergara dels miñones que l'acompanyaven, i afusellament a Vitòria, on havia estat conduït.

ReferènciesModifica