Manuel Montes de Oca

Manuel Montes de Oca (Medina Sidonia, 1804 - Vitòria, 20 d'octubre de 1841) va ser un marí i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II.

Manuel Montes de Oca

Biografia
Naixement	26 desembre 1803 Medina Sidonia (província de Cadis)
Mort	20 octubre 1841 (37 anys) Vitòria (Àlaba)
Sepultura	cementiri de San Isidro
Ministre de Marina
1839 – 1840
Activitat
Ocupació	militar, polític

Es va formar en l'Acadèmia de Guàrdies Marines i en 1822 va embarcar per primera vegada. Va combatre els corsaris anglesos a les Antilles. De 1834 a 1837 és procurador en Corts per Cadis. Nomenat Ministre de Marina, Comerç i Ultramar en 1839 amb Espartero de qui era amic personal, dirigeix les accions militars per controlar als amotinats en 1840 contra el Regent, però acaba per unir-se als moderats que preparen la revolta final contra el Govern. Organitza l'aixecament de 1841 al País Basc, però el fracàs d'O'Donnell l'obliga a tractar de fugir a França, però fou capturat, sentenciat a mort pel general esparterista Martín Zurbano i afusellat el 20 d'octubre.

Benito Pérez Galdós va titular Montes de Oca un dels seus Episodios Nacionales (el vuitè de la tercera sèrie), en el qual es relata el seu aixecament, fugida de Vitòria, traïció a Bergara dels miñones que l'acompanyaven, i afusellament a Vitòria, on havia estat conduït.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Narváez Borghese	Ministre de la Marina 1839-1840	Succeït per: Juan de Dios Sotelo Machín