Manuel Rosenthal

Manuel Rosenthal (París, França, 18 de juny de 1904 - 5 de juny de 2003) fou un director d'orquestra i compositor francès.

Infotaula de personaManuel Rosenthal
ROSENTHAL 1920.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1904 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2003 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori i Columbari del Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris (1918–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, arranjador, violinista, professor d'universitat i membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrchestre Philharmonique de Liège (en) Tradueix (1964–1967)
Conservatori nacional superior de música i dansa (1962–1974)
Seattle Symphony (en) Tradueix (1948–1951)
Orquestra Nacional de França (1944–1947)
Pasdeloup Orchestra (en) Tradueix (1928–)
Moulin Rouge
Orquesta Lamoureux
Casino de Paris
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Huré, Maurice Ravel, Jules Boucherit, Nadia Boulanger i Alexis Roland-Manuel Modifica el valor a Wikidata
Grup de músicaOrquestra de París – Orquestra de l'Òpera de París – Orquestra Simfònica de Seattle
Premis

IMDB: nm0742795 Musicbrainz: 94844245-853e-41ca-bd81-a5363c04569e Songkick: 387035 Discogs: 703268 Allmusic: mn0001642600 Modifica el valor a Wikidata

Des de molt jove tocava el violí, però la mort del seu pare l'obligà a treballar per a sustentar la família. Abandonà els estudis escolars i es dedicà plenament a la música, estudiant el violí amb Natan Alterman i tocant per l'orquestra d'una sala de cinema. El 1918, ingressà en el Conservatori de París, on rebé lliçons de Jules Boucherit. Quan assolí un nivell destacat amb el seu instrument, pogué incorporar-se a les orquestres Pasdeloup, Lamoreux i finalment a l'Orquestra Simfònica de París. A més inicià la seva carrera com a compositor, que aconseguí clars resultats en interessar-se Maurice Ravel per la seva obra i convertir-se en un dels pocs deixebles d'aquest compositor francès. Completà els seus estudis de contrapunt i fuga amb Jean Huré.

El 1928, inicià la seva carrera com a director amb l'Orquestra Pasdeloup. Fou instrumentista de l'Orquestra Nacional de París fins que el seu titular, Désiré-Émile Inghelbrecht, li oferí el lloc d'adjunt a la direcció musical. Després de la guerra, ocupà el càrrec de director titular de l'Orquestra Nacional de París de (1944 a 1947).

Es traslladà als Estats Units, on fou director de l'Orquestra Simfònica de Seattle de 1948 a 1951, i dirigí per tot el món coma director invitat. El 1962 fou nomenat professor de direcció musical del Conservatori de París, lloc que ocupà fins al 1974 i que alternà durant alguns anys amb la direcció musical de l'Orquestra Simfònica de Lieja.[1]

Discografia seleccionadaModifica

  • Isaac Albéniz: Iberia 1,2,3,6,7, (per a orquestra), amb l'Orquestra de l'Òpera de París. ADÊS
  • Claude Debussy: La Mer, Cantates, Marxa escocesa, Nocturnes, amb l'Orquestra de París. ADÈS
  • Claude Debussy: Prelude à l'après-midi d'un faune, amb l'Orquestra de París. ADÈS
  • Manuel de Falla: El amor brujo, amb Prulièr, amb l'Orquestra de París. ADÈS
  • Manuel de Falla: Noches en los jardines de España; Tricornio, amb l'Orquestra de París. ADÈS
  • Maurice Ravel: Boléro, Menuet antique, Pavane pour une infante défunte, Le Tombeau du Coopein, Valses nobles et sentimentales, amb l'Orquestra del teatre Nacional de l'Òpera de París. ADÈS
  • Eric Satie: En habit de cheval, piano a 4 mans, amb l'Orquestra Nacional de la RTF ADÊS
  • Eric Satie: Parade, Socrate, amb l'orquestra Nacional de la RTF. ADÈS

ReferènciesModifica

  1. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 

BibliografiaModifica