Manuel Serinanell i Mir
Manuel Serinanell i Mir (Vic, Osona, 1909-Vic, Osona, 2001). Astrònom. Canonge honorari de la Catedral de Vic (1996). Medalla de Bronze Camille Flammarion de la Société Astronomique de France (1989). Fundador i soci d'honor l'Agrupció Astronòmica d'Osona (1986). Va cursar tota la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic i s'ordenà de prevere en 1932. Un cop ordenat, anà de vicari a Sora, Perafita, L'Esquirol, Tona i a la parròquia de la parròquia de la Pietat de Vic. Més tard obtingué un benefici del concordat de la catedral. Durant catorze anys (1949-1963) ensenyà astronomia al Seminari de Vic. De ben jove entrà en contacte amb l'astrònom vigatà Josep Pratdesaba i Portabella i amb el seu observatori, on s'introduí en el món de l'astronomia.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 abril 1909 ![]() Vic (Osona) ![]() |
Mort | 5 març 2001 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | astrònom ![]() |
Posteriorment ingressà en associacions científiques d'aquesta matèria, com ara la Sociedad Astronómica de España y América (1925), la Société Astronomique de France (1929) i la International Lunar Society. En 1959 va ser nomenat vocal de la Comisión National de Astronomía, del Consejo de Investigaciones Científicas de Madrid. Des de 1976, i a proposta de l'Institut Nacional de Meteorologia de Barcelona, s'ha fet càrrec de l'estació meteorològica 347-D de Vic. A més de publicar articles en diverses revistes –com ara els populars Amics del cometa Halley del fetmanari “Ausona”- forma part del consell editorial de la revista especialitzada en aquesta disciplina “Penell”.
Personatge molt popular a la ciutat de Vic, on era conegut amb el sobrenom de "Mossèn passi-ho bé",[1] va ser també un gran divulgador de la meteorologia i l'astronomia.
Publicacions
modifica- Pinzellades sobre la història i orígens de l'astronomia fins al nostre mil·lenari (Ed. Ausa, Sabadell 1989)
- L'observatori Pratdesaba de Vic” (Patronat d'Estudis Osonencs, Vic 1992).
Bibliografia
modifica Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- ROVIRÓ ALEMANY, Ignasi. «Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic ». Gràfiques DIAC. Núm. 22-23 (Febrer del 2000).
- Documentació de l'Agrupació Astronòmica d'Osona.
- ANÒNIM, Guia de la Iglesia en España, 1960.
- Siluetes.
Referències
modifica- ↑ «Mossèn Manel Serinanell s’ha mort». Vilaweb, 2001. [Consulta: 1r abril 2024].