Manuel Soler i Alegre

pilot de trial català

Manuel Soler i Alegre (Barcelona, 9 de març de 1957 - Sant Quirze Safaja, 20 de gener de 2021)[1][2] fou un pilot de trial català que va destacar en competició internacional durant la dècada del 1970 i començaments de la del 1980,[3][4] en què esdevingué un dels competidors principals del campionat del món de trial. El 1976 va esdevenir el primer català a situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat i el 1979, gràcies a la seva victòria al trial de Finlàndia amb la Bultaco Sherpa T, el primer català a guanyar-ne una prova puntuable.[5] Al llarg de la seva carrera en va arribar a guanyar un total de quatre (a més de la de 1979, en va guanyar tres el 1981 amb la Montesa Cota 349). A banda, va guanyar quatre campionats d'Espanya consecutius entre el 1974 i el 1977, el primer a només 17 anys.[6]

Infotaula de personaManuel Soler

Amb la Sherpa al Trial de Sant Llorenç de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Manuel Soler i Alegre Modifica el valor a Wikidata
9 març 1957 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Sant Quirze Safaja (Moianès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Monstruet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Soler i Bultó Modifica el valor a Wikidata
ParentsPaco Bultó (besoncle)
Oriol Puig i Bultó (cosí segon)
Ignasi Bultó i Sagnier (cosí segon)
Álvaro Bultó i Sagnier (cosí segon)
Miki Arpa (cosí tercer)
Sete Gibernau (cosí tercer)
Josep Maria Bultó (besoncle)
Inés Sagnier i Muñoz (bestia) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: manuel.soler.545 Modifica el valor a Wikidata

Durant la seva etapa d'activitat esportiva se'l coneixia amb el malnom afectuós de monstruet (en castellà, "El Monstruito")[7] pel seu alt nivell i precocitat. El seu efectiu estil de pilotatge es caracteritzava per un gran sentit de l'equilibri i dosificació del cop de gas.[8]

BiografiaModifica

 
Manuel Soler al Trial de Sant Llorenç de 1981

Manuel Soler era fill de Joan Soler i Bultó (nebot de Francesc Xavier Bultó i un dels pioners del trial a la península Ibèrica). Era renebot, per tant, del fundador de Bultaco[9] i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trial Ignasi Bultó. Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els secrets del trial.[10]

Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu besoncle havien fet per als fills de la família Bultó.[10] Les primeres motos equipaven motor "Mosquito" i després Mymsa[11] i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials, principalment Bultaco Lobito, a la seva manera de pilotar.[10] Quan ja va poder conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat.[10]

El 1974, amb 17 anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries de set curses disputades),[12] títol que revalidaria els següents tres anys fins que Toni Gorgot el va vèncer el 1978.[6] El 1979 va guanyar el Gran Premi de Finlàndia,[13] esdevenint així el primer català a guanyar una prova puntuable per al Campionat del Món de trial. L'any 1980 Bultaco va entrar en crisi profunda i Soler es va veure empès a contracor a abandonar la marca del seu besoncle Don Paco i va fitxar per la també catalana Montesa. Amb aquesta motocicleta va obtenir bons resultats al Campionat del Món en guanyar-ne tres proves puntuables el 1981, concretament les de Catalunya (el famós Trial de Sant Llorenç, disputat aquell any pels voltants de Mura, al Bages), Àustria i Alemanya.[1]

El 1983, ja en el declivi de la seva carrera esportiva, Soler va fitxar per la marca catalana Merlin, pilotant la seva motocicleta al campionat espanyol i mundial.

La Sherpa «Manuel Soler»Modifica

Malgrat que Bultaco mai no va donar aquesta denominació a cap dels seus models, popularment es coneixia com a Sherpa Manuel Soler el model de Sherpa T sorgit de l'evolució de les Sherpa Kit Campió a final de 1974, que recollia les aportacions, entre altres pilots, de Manuel Soler. Aquestes Sherpa es comercialitzaren el 1975[14] i es caracteritzaven per abandonar el característic dipòsit amb ratlla blanca inferior, seient i tapes laterals d'una sola peça (a l'estil de les Cota de Montesa), passant a muntar dipòsit, seient i tapes laterals per separat, amb ratlla platejada superior al dipòsit. Amb els anys aquest model va evolucionar cap a les Sherpa amb dipòsit de polipropilè (primer vermelles i al final blaves).

MortModifica

Manuel Soler es va morir d'una aturada cardíaca a la seva residència de Sant Quirze Safaja el 20 de gener del 2021, a l'edat de 63 anys.[15][16]

Amb motiu de la seva mort, l'ex-campió del món i gran amic seu Bernie Schreiber va declarar:

« En Manuel va ser un dels pilots del mundial amb més talent de la seva època. El seu estil era únic i suau i en vaig aprendre molt d'ell. Quan li sortia bé una zona, dèiem "només en Manuel ho pot fer". Tot un senyor amb una profunda passió per l'esport del trial i els esports del motor. »
— Bernie Schreiber, FIM Communications (21/1/2021)[17]

PalmarèsModifica

Carrera esportiva
Nacionalitat  Catalunya
Temporades1974 - 1983
EquipsBultaco, Montesa, Merlin
RècordsPrimer català a guanyar una prova del Campionat del Món
Models dedicatsBultaco Sherpa T "Manuel Soler", 1975
Palmarès en trial
Podis en GP12  =  4x1r  2x2n  6x3r

C. d'Espanya4 (1974 - 1977)
Any Motocicleta Campionat
del Món
Victòries en GP Campionat
d'Espanya
1974[a 1] Bultaco - - 1r
1975 Bultaco 12è - 1r
1976 Bultaco - 1r
1977 Bultaco - 1r
1978 Bultaco 10è - 2n
1979 Bultaco 1 Finlàndia 2n
1980 Montesa - 4t
1981 Montesa 3 Catalunya, Àustria i Alemanya 2n
1982 Montesa 16è -
1983 Merlin 12è -
Total victòries 4
Total títols[a 2] 0 4
Notes
  1. Fins al 1974 el campionat era d'Europa i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals guanyats

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «The rider... Soler Manuel» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 14 febrer 2011].
  2. Simon, Lluís. «Mor Manuel Soler, el primer català que va guanyar una prova del mundial de trial». [Consulta: 20 gener 2021].
  3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 289-290. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 105. ISBN 84-315-12210. 
  5. «Fallece Manuel Soler, un histórico del trial» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 21-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  6. 6,0 6,1 «Campeonato de España de Trial: Un poco de historia (V)» (en castellà). motociclismo.es, 22-12-2008. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  7. «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  8. Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353. 
  9. Armengol, Josep. «La familia Bultó, con las motos en su ADN» (en castellà). soymotero.net, 12-12-2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «Manuel Soler» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 15-06-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  11. «Trialeando como niños» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 22-03-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  12. G. Luque, Joan «Entrevista con Manuel Soler» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 1, 14-03-1975, p. 10-12.
  13. «¡Manuel Soler venció en Finlandia!» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-08-1979. [Consulta: 5 gener 2010].
  14. «Folletos Bultaco nº 9» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 26-10-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  15. De la Torre, Juan Pedro. «Muere Manuel Soler y deja al trial español de luto» (en castellà). Motociclismo, 20-01-2021. [Consulta: 20 gener 2021].
  16. «Fallece Manuel Soler “El Monstruíto”» (en castellà). todotrial.com, 20-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  17. «FIM Trial community mourn Manuel Soler» (en anglès). fim-live.com. FIM, 21-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021]. «Manuel was one of the most talented world-class riders of his time. His style was unique and smooth and I learned a lot from him. When he had a good ride in a section, we'd say ‘only Manuel can do that'. A real gentleman with a deep passion for the sport of Trial and motorsports.»

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Soler i Alegre