Bernie Schreiber

pilot de trial americà

Bernie Schreiber (Los Angeles, 20 de gener de 1959)[1] és un ex-pilot de trial nord-americà. Va ser-ne campió del Món la temporada del 1979 a només 20 anys, essent el pilot més jove a aconseguir-ho fins aleshores, i és encara l'únic pilot nord-americà a haver guanyat mai aquest campionat. El 2021 va ser nomenat FIM Legend.[2]

Plantilla:Infotaula personaBernie Schreiber

Amb la Bultaco Sherpa T cap a 1976 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsGilles Burgat, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbernieschreiber.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: bernard.schreiber.353 Instagram: bernardschreiber Modifica els identificadors a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatEstats Units Estats Units
Temporades1977 - 1987
EquipsBultaco, Italjet, SWM, Garelli, Yamaha, Fantic
DebutAls 10 anys
RècordsEl campió del món més jove de la història (20 anys, 1979)
Palmarès en trial
C. Món1 (1979)
Podis en GP48  =  20x1r  15x2n  13x3r

C. dels EUA4 (1978, 82, 83 i 87)

SSDT1 (1982)
Activitat professional
Ocupació actualManager Internacional d'Esponsorització a Tissot

Schreiber és recordat sobretot per haver fet evolucionar espectacularment el trial gràcies al seu innovador estil de pilotatge. A finals de la dècada del 1970 va revolucionar el Campionat del Món amb el seu estil característic, en què destacaven els girs amb la roda del davant a l'aire, l'accionament de l'embragatge amb un sol dit i fins i tot petits salts amb ambdues rodes en plena zona, arribant a saltar amb la seva Bultaco Sherpa per damunt de vuit persones estirades a terra en proves Indoor. A partir d'aleshores, tots els pilots de trial van adoptar els seus mètodes i l'esport va evolucionar considerablement.

Resum biogràfic

modifica

El 1967 es traslladà amb la seva família a La Crescenta, Califòrnia, on s'afeccionà a córrer per tota mena de terreny amb la bicicleta, per passar pocs anys després a pilotar motocicletes de petita cilindrada. El 1968 assistí com a aprenent a un curset de trial impartit per Pere Pi a Saddleback Park,[3] prop de casa seva.

L'abril de 1971 guanyà la seva primera cursa motociclista en categoria Amateur 125 i aquell mateix any guanyà el títol de la categoria Amateur Ultra Lleuger. El juny del mateix any pujà a la categoria Expert i tingué ocasió d'entrenar amb l'anglès Rob Edwards, qui havia anat al sud de Califòrnia a impartir un curset de trial.

El 1972 guanyà, en categoria Expert, la tercera edició de El Trial de España, disputat anualment al sud de Califòrnia. Allà hi conegué Francesc Xavier Bultó, amo de Bultaco, i el campió europeu Sammy Miller, guanyador absolut de la prova. Estudiant la seva tècnica i la de Mick Andrews, que aleshores estava impartint cursos pels EUA, s'adonà que amb el temps podia arribar a vèncer els grans campions britànics.

Oficial Bultaco (1974)

modifica

La primavera de 1973 passa a la categoria Master i a començaments de 1974 canvià el seu patrocinador habitual, Steve's Bultaco, per Bultaco International, l'importador de la marca als EUA, que el fitxà amb un acord que incloïa moto, recanvis i 100 dòlars mensuals. El gener del mateix any es disputà el primer GP de trial mai organitzat als EUA, i malgrat que Schreiber no arribava a l'edat mínima reglamentària li permeteren participar-hi com a pilot d'exhibició. La prova fou molt dura a causa de la pluja i només 11 pilots i Schreiber l'acabaren. La seva puntuació l'hagués situat en setè lloc, i com a premi Bultaco li cedí la Sherpa que havia pilotat Fernado Muñoz a la prova.

Poc després, beneficiant-se dels fons de l'ETDE (El Trial de España), feu el seu primer viatge a Europa juntament amb Marland Whaley, Martin Belair i altres pilots que hi anaven per a disputar el Trial de Sant Llorenç a Catalunya. Ell no hi pogué córrer, però estudià la prova i la tècnica que li caldria en el futur. A l'octubre disputà algunes proves del campionat interestatal i acabà l'any en novena posició. Com a premi per haver estat el millor del sud de Califòrnia, Bultaco International li lliurà un taló de 1.000 dòlars.

El 1975 disputà poques proves del campionat americà per conflictes amb el calendari escolar. Al desembre guanyà l'ETDE en categoria absoluta.

El maig de 1976 se n'anà a veure els Sis Dies d'Escòcia de Trial amb Marland Whaley, sense poder-hi participar per tenir encara 17 anys. El quart dia de la prova, però, Charles Coutard s'hagué de retirar a les seccions de Ben Nevis a causa d'una lesió i suggerí a Schreiber que fes aquelles zones amb la seva moto. Schreiber, equipat amb el casc i la granota del francès, les escometé i penalitzà només 2 peus a les 8 zones, millorant així la puntuació parcial en aquelles seccions del vencedor final de la prova, Martin Lampkin.

De tornada als EUA, acaba sisè al campionat interestatal, guanyant dues de les quatre proves en què participa, i vencé a l'ETDE per segon any consecutiu.

El salt a Europa (1977)

modifica
 
Schreiber amb la Sherpa T cap a 1977

A començaments de 1977 l'anaren a trobar a Los Angeles John Grace de Bultaco International i Joan Chalamanch, directiu de l'empresa, per tal de proposar-li disputar les quatre primeres rondes del mundial a Europa i veure què passava. En aquell moment només li mancaven tres setmanes per a graduar-se de l'educació secundària. El seu debut al mundial fou molt prometedor i finalment el disputà sencer, acabant-lo en setè lloc després de puntuar en nou de les 12 proves i aconseguir pujar al podi a Catalunya i Alemanya.

El 1978 guanyà per primera vegada una prova puntuable del mundial, el trial de França, i arribà a sumar tres victòries més per acabar la temporada en tercer lloc.

El campionat mundial de 1979

modifica

L'any següent, 1979, Schreiber va començar el mundial -com d'habitud en ell- amb mals resultats a les primeres rondes. El campionat del món començava sempre cap a febrer, en condicions de fred extrem, a Irlanda del Nord, Regne Unit i Bèlgica. El californià Schreiber admetria més tard que mai no es va acostumar a pilotar en temperatures sota zero. Després d'aquell mal començament, el campionat semblava complicat per a Schreiber, però tot seguit un quart lloc als Països Baixos li va donar una mica d'alè. Durant les properes sis rondes va ser imparable, guanyant-ne tres i acabant al podi en les altres tres. Així doncs, després de nou rondes el nord-americà es va trobar de sobte liderant del campionat per un sol punt d'avantatge sobre Yrjö Vesterinen, el vigent tri-campió mundial.

El punt d'inflexió va arribar en la 10a prova, el trial de Suècia, on no hi havia guanyat mai cap corredor no escandinau. Schreiber va començar sense gaire esperança en la victòria, però va acabar guanyant i augmentant així el seu avantatge sobre Vesterinen. «Va ser llavors quan vaig saber que guanyaria el campionat» -va dir més tard Schreiber- «Anava llançat!».[4] Un mal resultat a Finlàndia, però, va deixar Schreiber amb només tres punts d'avantatge per abordar la ronda final a l'aleshores Txecoslovàquia. Necessitava com a mínim un segon lloc, en cas que Vesterinen guanyés, però en comptes de córrer de forma conservadora va sortir a guanyar. Ho va aconseguir i es va convertir en el primer nord-americà a guanyar el campionat i el campió del món més jove fins aleshores.

Schreiber va aconseguir encara molts més triomfs. El 1980 va establir un nou rècord de victòries en una sola temporada al campionat del món de trial, havent-ne guanyat 6 de les 12 disputades. Mai no va recuperar, però, el seu títol mundial tot i intentar-ho durant set anys.

Crisi a Bultaco i declivi

modifica
 
Amb la Sherpa T blava el 1979

El 1980 va començar molt malament per la crisi i les vagues a Bultaco, que van comportar el tancament d'aquesta històrica empresa, de manera que Schreiber va haver de córrer les darreres curses del campionat amb la Italjet, moto creada per l'importador italià de Bultaco que de fet era una Sherpa T pintada de verd. Va guanyar quatre proves seguides, però va acabar subcampió darrere Ulf Karlson. L'any següent la Italjet no va estar a l'altura, així que el 1982 Schreiber va fitxar per la italiana SWM. Amb aquesta moto va tornar a quedar subcampió del món i va guanyar finalment els Sis Dies d'Escòcia al seu tercer intent.

Els dos anys següents, també amb SWM, va aconseguir un subcampionat i un tercer lloc respectivament. Fou el 1984 quan va escriure el seu famós llibre, Observed Trials, que esdevindria molt popular i es considera la "bíblia" d'aquest esport (feia pocs anys, el 1981, havia participat en la pel·lícula On Any Sunday II).

El 1985 deixà SWM una mica decebut pels resultats i fitxà per Garelli, marca debutant en trial. De seguida va veure que la moto no estava a l'altura, i va decidir deixar passar la temporada en blanc, sense tornar a córrer. Fou aleshores quan va aprofitar per a crear una escola de trial a França junt amb Gilles Burgat, campió mundial el 1981 y cunyat seu, car la seva germana Jannic s'havia casat feia poc amb Bernie.

El 1986 tornà a la càrrega, aquest cop amb un equip privat muntat amb son cunyat Burgat, amb el suport de Sonauto i Answer, tot pilotant una Yamaha TY amb la qual no va passar del setè lloc final a la classificació del mundial. Aquell any nasqué el seu primer fill amb Jannic Burgat.

Retirada

modifica

Ja el 1987 fitxà per Fantic, essent amb 27 anys el pilot més veterà del mundial. Només en va disputar la primera cursa a Catalunya i la dels EUA. Aquell any va aconseguir el seu darrer títol de campió dels EUA, amb la Fantic 303, i es va retirar definitivament de la competició professional. El seu palmarès de 20 victòries era el segon més alt a la història del campionat del món de trial fins aleshores.

Després de la seva retirada va treballar com a manager internacional de vendes per a Europa de la marca d'accessoris per a moto Malcolm Smith, creada pel famós pilot nord-americà. Actualment, Bernie Schreiber treballa a la companyia rellotgera Tissot com a Manager Internacional d'Esponsorització, motiu pel qual se'l pot veure en esdeveniments esportius diversos com ara el Mundial de MotoGP.

Palmarès

modifica
 
Bernie Schreiber entrenant-se amb la Sherpa T cap al 1978
Any Motocicleta Campionat
del Món
[1][5]
Victòries en GP Campionat
dels EUA
Altres Títols
[a 1]
1977 Bultaco - -
1978 Bultaco 3r 4 França, Catalunya, EUA i Itàlia 1r 1
1979 Bultaco 1r 4 Catalunya, EUA, Suècia i Txecoslovàquia 1
1980 Bultaco/Italjet 2n 6 Catalunya, França, Itàlia, Finlàndia, Suècia i Txecoslovàquia -
1981 Italjet - -
1982 SWM 2n 2 Regne Unit i Canadà 1r 1r als SSDT 1
1983 SWM 2n 2 Catalunya i Finlàndia 1r 1
1984 SWM 3r 2 Regne Unit i Alemanya -
1985 Garelli - Any en blanc - - -
1986 Yamaha - -
1987 Fantic 20è - 1r 1
Total victòries 20
Total títols 1 4 5
  1. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats
Altres

A banda els èxits aquí reflectits, Schreiber va establir diverses fites, com ara aquestes:

  • Quan va guanyar el seu campionat mundial, el 1979, amb només 20 anys i set mesos d'edat, Schreiber fou el campió del món més jove de la història.
  • Va disputar 109 proves del mundial en 9 temporades, amb 20 victòries, 15 segons i 13 tercers, cosa que suma 48 podis.
  • Va guanyar també nombroses proves Indoor, com ara la més prestigiosa d'aquesta modalitat, l'Indoor Trial Solo Moto de Barcelona, que guanyà amb Bultaco els anys 1979 i 1980.

Resultats al Mundial de trial

modifica

Font:[6]

 
Bernie Schreiber amb la Italjet al Trial de Sant Llorenç de 1981
Any Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Punts Posició
1977 Bultaco IRL
-
GBR
-
BEL
5
CAT
3
FRA
5
GER
2
USA
-
CAN
7
SWE
8
FIN
6
CZE
8
SUI
7
53
1978 Bultaco IRL
9
GBR
8
BEL
-
FRA
1
CAT
1
GER
2
USA
1
ITA
1
AUT
2
SWE
3
FIN
6
CZE
2
116 3r
1979 Bultaco IRL
-
GBR
7
BEL
6
NED
4
CAT
1
FRA
2
CAN
3
USA
1
ITA
2
SWE
1
FIN
7
CZE
1
115 1r
1980 Bultaco / Italjet IRL
4
GBR
8
BEL
5
CAT
1
AUT
7
FRA
1
SUI
-
GER
-
ITA
1
FIN
1
SWE
1
CZE
1
111 2n
1981 Italjet CAT
3
BEL
8
IRL
-
GBR
-
FRA
4
ITA
3
AUT
6
USA
8
FIN
5
SWE
3
CZE
2
GER
-
66
1982 SWM CAT
2
BEL
2
GBR
1
ITA
2
FRA
3
GER
2
AUT
3
CAN
1
USA
3
FIN
10
SWE
4
POL
3
127 2n
1983 SWM CAT
1
BEL
4
GBR
3
IRL
2
USA
6
FRA
2
AUT
2
ITA
4
SUI
3
FIN
5
SWE
1
GER
3
123 2n
1984 SWM CAT
3
BEL
8
GBR
1
IRL
4
FRA
4
GER
1
USA
10
CAN
6
AUT
6
ITA
5
FIN
4
SWE
4
152 3r
1986 Yamaha BEL
-
GBR
8
IRL
11
CAT
8
FRA
9
USA
8
CAN
12
GER
9
AUT
11
ITA
12
SWE
5
FIN
8
75
1987 Fantic CAT
8
BEL
-
GBR
-
IRL
-
GER
-
FRA
-
USA
13
AUT
-
ITA
-
CZE
-
SUI
-
SWE
-
11 20è

Obra publicada

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «The rider... Schreiber Bernie» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 11 febrer 2011].
  2. «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
  3. Pi, Pere. «84. Saddleback Park (Califòrnia)». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 131-132. ISBN 9788461590353. 
  4. motorcyclemuseum.org
  5. «Bernie the First» (en anglès). trialsguru.net, 28-10-2019. [Consulta: 20 agost 2021].
  6. «FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 21 gener 2015].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica