Obre el menú principal

Manuel Valls i Gorina

compositor català

Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona, 9 de setembre de 1984) va ser un compositor, músic, professor i crític musical català.[1]

Infotaula de personaManuel Valls i Gorina
Biografia
Naixement 21 juliol 1920
Badalona
Mort 9 setembre 1984 (64 anys)
Barcelona
Educació Conservatori Superior de Música del Liceu
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Compositor, professor, musicòleg i crític musical
Ocupador Universitat de Barcelona
Gènere artístic Òpera
Signatura

IMDB: nm0885218
Modifica les dades a Wikidata
Signatura de Manuel Valls i Gorina al Preludi per a piano

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i Música al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestració i composició). De formació estètica independent, va conrear la majoria dels gèneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va pronunciar conferències a diversos indrets de la península (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la música espanyola de l'O.R.T.F. de París, dins la sèrie La rose des vents. Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'àmbit de la música del Congrés de Cultura Catalana, així com membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural. En el terreny periodístic va publicar articles i crítiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la crítica musical en el diari El País, edició de Catalunya. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc; el seu fons arxivístic es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Manuel Valls era cosí germà del pintor Xavier Valls i Subirà.[2][3]

Contingut

Obra musicalModifica

Les seves obres més remarcables foren les següents:

  • Estudi de dansa en 5/8
  • Preludi per a piano
  • Concert de guitarra i orquestra
  • Tocata per a piano
  • Seis canciones del Alto Duero per a veu i piano
  • Fantasies en forma de concert per a flauta solista i corda
  • La Mare de Déu (tradicional catalana) per a coral
  • Poemes de Patrícia: Renaixença, Món, Nit per a coral

A banda la seva extensa obra musical, a nivell popular és molt coneguda la seva musicació del poema de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, el Cant del Barça, que es convertí en l'himne del Futbol Club Barcelona i en una icona per a una ampla representació de la societat catalana.[4] Al seu disc Les Veus del Carrer (1966) un encàrrec per a les joventuts musicals de Barcelona, va publicar una variació instrumental de la tonada popular Nas de barraca.[5]

Obra escritaModifica

A part dels seus nombrosos escrits en revistes i diaris, també escrigué alguns llibres:

  • «La música». Revista de Occidente [Madrid], núm. 8-9, diciembre 1963, pàg. 347-360.

ReferènciesModifica

  1. «Manuel Valls i Gorina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vidal, Marc «El petit Manuel d'Horta, convertit en primer ministre». Diari ARA, 01-04-2014 [Consulta: 2 abril 2014].
  3. Redacción. «COMPOSER: MANUEL VALLS-GORINA».
  4. «Manuel Valls (i Gorina), compositor del 'Cant del Barça'». Vilaweb, 02-04-2013. [Consulta: 28 desembre 2015].
  5. Valls i Gorina, Manuel; Espriu, Salvador. «2B: Nas de barraca, Sant Boi!». A: Les Veus Del Carrer (disc vínil). Concentric, 1966. 

Enllaços externsModifica